Les onades de calor i les inundacions tindran un fort impacte en les economies catalana i barcelonina. De cara a 2050, el P.I.B. per càpita podria reduir-se en un 14% pels efectes del canvi climàtic, que faran a més que es perdin dues setmanes de feina cada any, segons un informe presentat aquest dimarts per Fundació Axa i la Cambra de Comerç.

Es tracta d'un impacte gairebé cinc vegades superior al previst per Espanya, que serà del 3%, tot i que l'augment de temperatures serà inferior a Barcelona que no pas a la mitjana espanyola. L'estudi preveu augments de fins a 5 graus de cara a 2050 i de 3,5 graus a Barcelona. 

Si es mantenen les actuals mesures de descarbonització i no s'hi afegeixen noves formes de mitigació del seu impacte, els fenòmens climàtics provocarien 250.000 morts suplementàries de cara a 2100 a Catalunya, fet que la situa com la ciutat més afectada d'Europa. El canvi climàtic amenaça també al turisme, ja que els visitants busquen zones més fresques en llocs on les temperatures pugen per sobre dels 30 graus. Els hotels, a més, perdran un 16,31% del seu valor pels danys materials de les inundacions. 

Els dies calorosos amb temperatures per sobre dels 30 graus es multiplicaran per 3,6 de cara a 2100 en comparació amb la referència entre 1985 i 2014, tot passant dels 22 als 80. Les nits tropicals per any es multiplicaran per 3 i passaran de 38 a 112, mentre que els dies amb sensació de calor molt incòmoda, per sobre dels 33 graus, passaran de 3 a 34. 

La pèrdua prevista del 14% del P.I.B. per càpita es reparteix entre diferents sectors. A l'agricultura, l'alta exposició al sol produeix una pèrdua de productivitat per l'esforç dels treballadors, i a més la producció agrària està afectada directament per la calor i les inundacions. 

A la construcció, la calor ja provoca un terç de les morts per accidents laborals, mentre que a la indústria i manufactura els ambients tancats i calents fan que augmenti el risc d'esgotament, accidents i malalties cròniques, segons l'estudi. Pel que fa al turisme, el risc principal està vinculat als canvis en l'oferta i la demanda. 

L'estudi alerta que les sequeres provocaran un estrès hídric del 194% a Barcelona fins al 2050, que es dispara al 240% a les localitats costaneres de la província de Tarragona. Els dies de sequera han de disparar-se d'aquí a 2050 amb les actuals condicions climàtiques amb un fort impacte en la reducció d'accés a l'aigua, el deteriorament dels espais verds urbans, l'augment de riscs per a la salut i pèrdua de confort tèrmic, així com un impacte econòmic en el preu dels aliments, les infraestructures o l'activitat industrial. 

Tot i que la calor extrema i les sequeres són els efectes que tindran un impacte més fort, l'estudi alerta també dels riscos associats a les inundacions. L'augment de les temperatures del Mediterrani impacta directament en un major risc de pluges 'Dana', que fan que el 40% dels habitants del centre de Barcelona es puguin veure afectats per inundacions. 

El risc d'inundacions pluvials, fluvials i marítimes creixerà i augmenta un 45% el desbordament del sistema de drenatge, suma un 20% de carrers amb velocitat reduïda i carrers tallats tot provocant 5,4 milions d'euros en pèrdues i augmenta un 30% les superfícies inestables per a vianants i vehicles. Les inundacions sumen també un 30% d'inestabilitat en el vessant de residus i un 40% de danys immobiliaris amb un impacte de fins a 260 milions. La fundació Axa estima que aquests impactes es poden reduir entre un 70 i un 100% amb mesures de mitigació.

La Fundació Axa recomana a la ciutat de Barcelona una anàlisi de riscos precisa, anticipi mesures d'adaptació preventiva i augmenti la conscienciació social amb els ciutadans. Per a la mitigació, la descarbonització i eficiència, l'eliminació del CO₂, la restauració d'ecosistemes i l'adaptació al canvi climàtic com a mesures. 

L'estudi reconeix l'esforç de la capital catalana en la dessalinització de l'aigua del mar que cobreix un 20% del consum metropolità, el reciclatge d'aigües residuals, el tractament d'aigües residuals per a la reinjecció a aqüífers, les restriccions agrícoles i urbanístiques i l'estalvi en els serveis públics. 

L'estudi també dona recomanacions a les empreses i indústries de cara a la mitigació dels efectes. Sensors intel·ligents de l'ús de l'aigua, reguladors de l'aigua, fontaneria de baix consum, optimització de gestió de fugues i adaptació la producció a la disponibilitat d'aigua són algunes de les mesures que la indústria pot prendre per no veure's tan afectada per l'escassedat d'aigua. Canvis en els processos de producció, instal·lació de recuperació i reutilització d'aigües residuals i recollida d'aigua pel rec i ús no potable són mesures amb un cost més elevat.