Aquests dies hem vist com Kimi K3, el nou model de Moonshot AI, se situava entre els millors models nord-americans, a prop d’Anthropic Fable i OpenAI Sol. No és el primer model xinès que sorprèn, però sí un dels primers que entra sense complexos en el grup de capçalera. I això ha fet saltar les alarmes als laboratoris nord-americans i a Washington.

Hem vist acusacions de destil·lació, peticions de sancions i advertiments sobre els riscos de seguretat dels models xinesos. Anthropic i OpenAI han reclamat més restriccions, mentre que Nvidia, Microsoft, Meta i altres empreses nord-americanes han defensat que prohibir els models oberts acabaria perjudicant els mateixos Estats Units.

També hem vist una acceleració de l’oferta nord-americana: noves versions, promeses de millores importants i productes orientats directament al negoci, com Presence d’OpenAI, una plataforma per crear agents capaços de relacionar-se amb els clients mitjançant veu i text.

No és una coincidència. Quan la distància tecnològica es redueix, la competició es desplaça cap al producte, la distribució i el model de negoci.

La realitat és força prosaica: els laboratoris xinesos han atrapat els nord-americans en una part important de la cursa dels models. No en tots els àmbits ni necessàriament de manera definitiva, però sí prou perquè aquella distància còmoda de sis mesos o un any que molts experts atribuïen als Estats Units hagi deixat de ser creïble.

I no està passant només en la IA. SemiAnalysis, una de les veus més reputades en l’anàlisi de microprocessadors, ha desmuntat un Huawei Mate 80 Pro i n’ha examinat el processador, el Kirin 9030 Pro, fabricat per SMIC amb la tercera generació del seu procés de 7 nanòmetres.

Els laboratoris xinesos han atrapat els nord-americans en una part important de la cursa dels models

L’anàlisi mitjançant microscòpia electrònica ha revelat una dada sorprenent: el pas mínim entre les connexions metàl·liques és de 32,5 nanòmetres, inferior als 36 nanòmetres dels Panther Lake fabricats amb Intel 18A. La densitat arriba als 113,4 milions de transistors per mil·límetre quadrat, lleugerament per sobre del procés N6 de TSMC.

Això no significa que SMIC hagi superat Intel o TSMC. El procés xinès és més complex, car i lent, i no ofereix el mateix rendiment ni la mateixa eficiència energètica. De fet, el Kirin continua aproximadament al nivell dels millors mòbils Android de fa tres anys.

Però aquesta no és la part important de la història. La part important és que se suposava que això no havia de passar.

Sense accés a les màquines de litografia ultraviolada extrema d’ASML, les sancions havien de mantenir la Xina permanentment a dos o tres anys de distància. En canvi, SMIC ha compensat una part de la inferioritat de les seves eines amb processos més complexos, optimització del disseny i molta enginyeria. Les sancions han alentit la Xina i li han encarit el progrés, però no l’han aturat.

La pregunta ja no és si la Xina pot arribar-hi. La pregunta és què farà ara que hi ha arribat

Dir que “la Xina ha atrapat els Estats Units” és deliberadament provocador. No significa que hagi igualat tot l’ecosistema tecnològic nord-americà. Els Estats Units continuen tenint millors xips, molt més capital, una infraestructura de computació superior, les grans plataformes al núvol i una capacitat incomparable per vendre tecnologia a les empreses.

El que ha desaparegut és la certesa que aquesta superioritat garantiria una distància tecnològica estable. La Xina ja ha demostrat que pot competir en models d’IA i avançar en semiconductors malgrat unes restriccions dissenyades precisament per impedir-ho.

La pregunta, doncs, ja no és si la Xina pot arribar-hi. La pregunta és què farà ara que hi ha arribat.

Una nova generació

La història dels grans emprenedors xinesos és relativament curta. Va començar als anys vuitanta amb Zhang Ruimin i Haier. Als noranta, la liberalització immobiliària va generar fortunes com la de Xu Jiayin, fundador d’Evergrande. A partir de l’any 2000 va aparèixer una generació més semblant a la de Silicon Valley: Wang Chuanfu amb BYD, Pony Ma amb Tencent i Jack Ma amb Alibaba. Després van arribar ByteDance, TikTok i Shein.

Ara n’emergeix una altra: la dels fundadors de la IA. Liang Wenfeng, de DeepSeek; Yan Junjie, de MiniMax, i Yang Zhilin, de Moonshot són investigadors i enginyers formats en universitats d’elit, amb empreses molt joves i ambició global des del primer dia.

DeepSeek, creada el 2023, ja està valorada en uns 52.000 milions de dòlars; MiniMax, fundada el 2021, supera els 30.000 milions de capitalització, i Moonshot, també del 2023, s’acosta als 20.000 milions. Ja no parlem de projectes marginals protegits pel mercat xinès, sinó d’empreses creades fa només tres o cinc anys que ja valen desenes de milers de milions i desafien tant els laboratoris nord-americans com els grans conglomerats xinesos.

A la Xina, el poder continua sent polític i cap fortuna empresarial pot competir-hi

També representen una cultura diferent. Liang Wenfeng sosté que és difícil treballar amb qualitat més de sis o vuit hores diàries i que el cansament genera males decisions que malgasten recursos de computació. És gairebé l’antítesi del 996 —treballar de nou del matí a nou del vespre, sis dies per setmana— que Jack Ma va defensar.

Alhora, aquesta generació ha après a mantenir un perfil públic baix. Tothom recorda què li va passar a Jack Ma després de desafiar les autoritats. A la Xina, el poder continua sent polític i cap fortuna empresarial pot competir-hi.

Excel·lència i gratuïtat

Aquestes empreses han aconseguit visibilitat global mitjançant dues palanques.

La primera és el producte: models excel·lents que, gràcies als benchmarks, es poden comparar directament amb els nord-americans. La nacionalitat importa menys quan el model resol millor un problema de programació, costa una desena part o pot instal·lar-se als servidors de l’empresa.

Les empreses xineses no tenen accés al mateix volum de capital, xips i centres de dades que OpenAI, Anthropic, Google o Meta

La segona és el “gratis”: models de pesos oberts que es poden descarregar, modificar i executar en infraestructura pròpia. No sempre publiquen el codi d’entrenament ni les dades utilitzades, de manera que no són completament de codi obert, però ofereixen una llibertat que els models tancats d’OpenAI, Anthropic o Google no proporcionen.

La diferència és fonamental. El ChatGPT gratuït continua portant l’usuari a la plataforma d’OpenAI, que conserva la relació amb el client. Amb un model de pesos oberts, l’usuari pot instal·lar-lo a les seves màquines. L’empresa xinesa aconsegueix difusió, reputació i una comunitat de desenvolupadors, però no necessàriament ingressos.

Aquesta estratègia és en part una elecció i en part una necessitat. Les empreses xineses no tenen accés al mateix volum de capital, xips i centres de dades que OpenAI, Anthropic, Google o Meta. Si no poden guanyar acumulant més computació, han de competir amb eficiència, preu i obertura. Però aquí comença la batalla següent.

Atrapar no és guanyar

Els pesos oberts donen difusió, però no paguen els salaris, els xips ni els centres de dades. Per sostenir aquesta cursa cal transformar la superioritat tècnica en negoci.

L’evolució natural és un model freemium: models petits o antics disponibles gratuïtament i els més potents venuts mitjançant una API, una plataforma pròpia o acords amb distribuïdors. Aquesta estratègia serà difícil als Estats Units i en sectors regulats, però és viable al sud global, en bona part d’Àsia, en startups, universitats i empreses europees interessades a executar els models dins de la seva infraestructura.

El segon vector són les aplicacions agèntiques. Manus ja apuntava en aquesta direcció: no vendre només intel·ligència, sinó agents capaços de fer una feina completa. En veurem de genèrics i de verticals, especialitzats en programació, atenció al client, indústria, logística o serveis financers.

Ara la Xina ha de demostrar que també pot guanyar diners, conquerir mercats i mantenir-se al capdavant

I és aquí on els Estats Units mantenen el seu gran avantatge. OpenAI, Microsoft, Google i Anthropic tenen accés a les grans empreses, controlen plataformes de distribució i poden integrar els seus agents amb els sistemes corporatius. Presence d’OpenAI demostra que la competició ja s’està traslladant del model a l’organització.

La cursa entra, doncs, en una nova etapa. Ja no consisteix només a construir el model més intel·ligent, sinó a decidir qui en capturarà el valor.

Els Estats Units tenen el capital, els xips, el núvol i els clients empresarials. La Xina té costos més baixos, pesos oberts, enginyeria sota restriccions i una nova generació d’emprenedors extraordinàriament preparada.

La Xina ja ha demostrat que pot atrapar els Estats Units. Ara ha de demostrar que també pot guanyar diners, conquerir mercats i mantenir-se al capdavant.

Aquesta serà la veritable batalla!