La geopolítica està adquirint un pes creixent en la manera com les organitzacions econòmiques i els líders empresarials avaluen el risc, preveuen el creixement i decideixen on invertir. Aquesta pressió global impulsa reformes més profundes i una reinvenció transversal dels sectors productius. El desafiament consisteix a enfortir la resiliència i dissenyar models de desenvolupament que siguin sostenibles, inclusius i capaços d'adaptar-se a un entorn cada vegada més incert.

El turisme sol ser el primer sector a ressentir-se davant episodis d'inseguretat i els seus efectes es manifesten de forma immediata. Des de guerres prolongades fins a tensions regionals, el panorama actual revela clivelles preocupants en l'arquitectura internacional construïda a la postguerra, que durant dècades va sostenir la mobilitat internacional.

La intensificació dels conflictes, els retrocessos legals i la creixent politització de les polítiques migratòries estan deteriorant la percepció d'alguns països com a destinacions segures i acollidores, comprometent la seva competitivitat i la seva capacitat d'atreure visitants.

El turisme global està entrant en una nova era marcada pel desordre internacional, en un context en què els lideratges es transformen, les normes democràtiques s'erosionen i els conflictes geopolítics es multipliquen. Promocionar una destinació es torna especialment complex quan el contracte social mostra signes de fragilitat. El risc reputacional ja no és hipotètic, sinó un risc creixent.

El turisme sol ser el primer sector a ressentir-se davant episodis d'inseguretat i els seus efectes es manifesten de forma immediata

La indústria es troba en una cruïlla. La geopolítica, i no les platges, és la que comença a determinar la demanda, els models tradicionals d'atracció turística resulten insuficients. A més, les mesures proteccionistes, a vegades adoptades de forma improvisada, estan generant elevats costos en subsidis, deute, aranzels i inflació. Aquestes polítiques no només tensionen les economies, sinó que també representen un retrocés en els avenços cap a la transició verda i la lluita contra el canvi climàtic.

A això s'hi han d'afegir les crisis recurrents a què s'enfronta el sector, com epidèmies, terratrèmols o períodes de desacceleració econòmica. Aquests esdeveniments, cada cop més freqüents i convergents, obliguen el sector a abordar qüestions incòmodes relacionades amb els valors, el poder i la credibilitat. També exigeixen confrontar les tensions entre inclusió, rendibilitat, influència i seguretat global en un entorn internacional creixentment inestable.

Els desafiaments derivats de les guerres comercials i els creixents riscos geopolítics plantegen obstacles significatius per al sector turístic, que a més té l'imperatiu d'adoptar pràctiques més sostenibles que beneficiïn les comunitats locals i protegeixin el medi ambient.

Tanmateix, fins i tot en aquest context d'incertesa, el turisme continua sent un motor essencial de l'economia mundial. Després d'uns anys especialment complexos, el sector ha recuperat el seu dinamisme, generant un impuls econòmic notable en nombrosos països i sostenint milions de llocs de feina.

S'estima que el 2035 aquesta indústria aportarà al voltant de 16,5 bilions de dòlars a l'economia mundial, equivalent a l'11,5% del PIB global

Així i tot, la recuperació global avança de manera desigual. Mentre algunes destinacions i regions assoleixen xifres rècord, altres grans economies romanen estancades o mostren signes de desacceleració, evidenciant la necessitat d'estratègies més equilibrades i resilients.

El 2025 es van registrar més de 1.520 milions de viatgers internacionals, un 4% més que el 2024, cosa que marca el retorn definitiu als nivells previs a la pandèmia. Els ingressos van assolir els 2,2 bilions de dòlars, un increment del 5% respecte a l'any anterior. El Mediterrani es consolida com el principal destí turístic del món, concentrant el 32% de les arribades internacionals i el 30% dels ingressos globals. El turisme representa a la regió el 13% de les exportacions, el 23% del sector serveis i dona feina a més de 36 milions de persones. Les projeccions són especialment encoratjadores: es preveu que el PIB turístic creixi a un ritme anual del 5,8% fins al 2032, superant el creixement de l'economia en el seu conjunt.

De cara al 2026, el turisme internacional podria augmentar un 4% sempre que les condicions econòmiques globals es mantinguin favorables i no s'intensifiquin els conflictes geopolítics. No obstant això, la incertesa derivada de les tensions actuals constitueix un risc creixent per a l'evolució del sector en l'any vinent.

S'estima que el 2035 aquesta indústria aportarà al voltant de 16,5 bilions de dòlars a l'economia mundial, cosa que equivaldrà a l'11,5% del PIB global. Aleshores, una de cada vuit persones treballarà en el sector turístic, amb més de 460 milions de llocs de treball generats a tot el món.

Els problemes actuals ja no poden ser resolts només pels governs; requereixen la implicació coordinada de tots els actors públics i privats

Aquestes xifres també reflecteixen una pressió creixent sobre el medi ambient. El turisme de masses s'ha convertit en una de les principals fonts de contaminació i en un motor que impulsa l'expansió urbanística. A això s'hi suma la creixent demanda d'aigua, aliments i energia, així com l'augment de les temperatures, tant marítimes com terrestres, factors que afecten de manera crítica els recursos de moltes regions. En aquestes condicions, el model actual no resulta viable a llarg termini.

En matèria de sostenibilitat, l'impacte del canvi climàtic a la regió mediterrània genera pèrdues anuals estimades entre el 5% i el 15% del seu PIB. Aquesta realitat exigeix una cooperació publicoprivada molt més estreta per dissenyar solucions viables i eficaces davant els reptes actuals.

Al mateix temps, els canvis geopolítics i la creixent glocalització incrementen la complexitat i alimenten la volatilitat en un context marcat per múltiples crisis, inseguretat generalitzada i una competència internacional cada vegada més intensa. Aquest escenari obliga a desenvolupar estratègies regionals específiques i a enfortir la planificació d'escenaris, amb l'objectiu de garantir la resiliència del sector i repensar el model turístic des de la innovació i la recerca de noves formes de comercialització. La indústria ha de reinventar-se a partir d'una cooperació real entre territoris, l'actualització del turisme social, la preservació del patrimoni natural i cultural, i una visió plenament sostenible que n'asseguri la viabilitat a llarg termini.

La incertesa geoeconòmica exigeix més diversificació regional, estratègies actualitzades i models operatius capaços d'adaptar-se amb agilitat per mitigar els riscos derivats de la fragmentació geopolítica.

Sense models econòmics sostenibles destruirem el nostre planeta ràpidament i no existeixen alternatives a la reubicació

En un món cada cop més complex, la urgència d'avançar cap a un turisme més inclusiu i sostenible obliga a abordar els desafiaments sistèmics del planeta des de l'acció col·lectiva. Els problemes actuals ja no poden ser resolts únicament pels governs; requereixen la implicació coordinada de tots els actors públics i privats. Les tasques que afronta la indústria turística són immenses. El sector s'ha d'orientar plenament cap al futur, prioritzant estratègies que generin avantatges competitius, impulsin la digitalització i consolidin la sostenibilitat. Només un model resilient permetrà promoure el desenvolupament econòmic, reduir la pobresa i mitigar els efectes del canvi climàtic.

Sense models econòmics sostenibles destruirem el nostre planeta ràpidament i no existeixen alternatives a la reubicació. El futur del turisme no és només quelcom que s'espera. Està modelat per les decisions que es prenen avui tots els actors basats en la confiança, la cooperació i una visió compartida.