Els fets són coneguts. En el mes de juliol 2023, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i l'Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques (ECHA) van confirmar que no havia identificat "cap àmbit de preocupació crític" en l'avaluació de riscos del glifosat, en relació amb el risc que representa per als éssers humans, els animals o el medi ambient. Alhora, van subratllar que havien identificat "llacunes de dades".

Sobre aquesta base, la Comissió Europea va aprovar a la tornada de vacances, el mes de febrer, un projecte de Reglament per a la renovació de l'autorització del glifosat per deu anys, fins a 2033. En la seva proposta, va destacar que "el glifosat ha estat objecte de dues avaluacions exhaustives des de 2012, i en cap d'elles no es va identificar cap preocupació que indiqués que no es compleixen els criteris d'autorització establerts al Reglament (CE) núm. 1107/2009. Com a tal, no es pot esperar que a curt termini s'acumuli prou informació nova per donar lloc a un resultat diferent". En qualsevol cas, va admetre que la investigació sobre aquesta substància activa "s'ha intensificat en els últims anys i que podrien sorgir nous coneixements sobre les propietats del glifosat pertinents per a la protecció de la salut humana i del medi ambient".

L'anterior autorització va ser de cinc anys, de 2017 a 2022. Com ens recorda Lucía Argüelles Ramos, la votació del 2017 va ser molt ajustada. Després de diverses repeticions per no aconseguir el nombre suficient de vots, Alemanya va canviar el seu vot donant suport a la renovació. Això va significar l'extensió del permís del glifosat a la UE cinc anys. Irònicament, dos anys després, Alemanya va anunciar la prohibició del glifosat al país i un pla de sortida per a 2023.

Alemanya va propiciar l'autorització del glifosat a la UE el 2017, però irònicament, el govern de Merkel el va prohibir dos anys després

Aquesta autorització va ser prorrogada un any perquè les dues Agències abans esmentades disposessin de més temps per presentar les seves conclusions. Com la Comissió va admetre que la investigació sobre aquesta substància activa "s'ha intensificat en els últims anys i que podrien sorgir nous coneixements sobre les propietats del glifosat pertinents per a la protecció de la salut humana i del medi ambient", va proposar llavors una renovació per un període de deu anys.

Segons el meu parer, aquesta és una primera incongruència. Si falten dades, si s'espera que vagin a arribar noves dades en els anys que ve, si l'anterior autorització va ser per 5 anys, a què ve proposar-ne ara 10?

Prendre una indecisió

En la seva reunió del 13 d'octubre, el Comitè Permanent de Vegetals, Animals, Aliments i Pinsos, format pels representants dels 27 estats membres, va ser incapaç d'assolir una majoria qualificada ni per aprovar ni rebutjar la proposta. La Comissió va decidir llavors ajornar la votació per a la següent reunió, a mitjans de novembre.

Si el Comitè és incapaç d'assolir una majoria qualificada sobre això, les regles de la Comitologia europea indiquen que la Comissió podria assumir la responsabilitat de la decisió final, en un sentit o en un altre. En altres casos, per exemple, l'autorització de la comercialització d'Organismes Genèticament Modificats (OGM), la Comissió va decidir anar per endavant i aprovar-los. En aquest cas, tot sembla indicar que no vol seguir el mateix camí.

Unes dades

Avís al lector que, a partir d'ara, estic entrant a poc a poc en un dels meus molts dominis d'incompetència. Jo de química, de pesticides i de fungicides en sé poc, principalment el que recordo dels meus dos primers anys de carrera a l'Escola d'Agrònoms de Madrid.

El glifosat és un herbicida d'ampli espectre, desenvolupat per a eliminació d'herbes i d'arbustos, en especial els perennes. Rosa Porcel Roldán ens explica que "el seu mecanisme impedeix la formació de certs aminoàcids que necessita la planta per viure, la ruta de síntesi del qual és exclusiva de les plantes. Gràcies a això el glifosat no presenta toxicitat en animals. Perquè ens fem una idea: la cafeïna, el vinagre i el paracetamol tenen índexs de toxicitat més grans que el glifosat". Prossegueix destacant que "la seva vida mitjana és molt curta (22 dies), per la qual cosa els seus efectes acumulatius tenen un impacte mínim. S'aplica, el producte circula, i al cap d'uns dies la planta mor." Altres científics afirmen que "segons les circumstàncies la degradació pot oscil·lar entre 2 dies i alguna cosa més de 100".

És un producte barat, comercialitzat des de 1974 per Monsanto però la patent del qual ha caducat i que és avui un producte genèric. No només és utilitzat en el cultiu dels OGM, almenys els de primera generació, sinó que (em diuen unes persones que diuen saber del tema) que és molt utilitzat en tècniques de cultiu com el no-treball o l'agricultura de conservació.

Posicions enfrontades

En correspondència amb el seu paper de l'herbicida més utilitzat al món, és també el més polèmic.

D'una banda, des dels representants dels agricultors (tots els sindicats a l'uníson) es destaca la seva importància decisiva avui en la cura dels cultius i el seu caràcter insubstituïble. No existirien alternatives disponibles avui. Des de la indústria de les medicines de les plantes, s'insisteix que la toxicitat del producte és molt reduïda, si s'utilitza adequadament. De fet, a França, els Països Baixos i Bèlgica, el glifosat està prohibit per a ús domèstic i a Alemanya en els espais públics.

És cert que el 10 d'agost 2023, un tribunal de San Francisco (Califòrnia, EUA) va condemnar Monsanto a indemnitzar Dewayne Johnson amb 289 milions de dòlars per danys i perjudicis. Aquest jardiner de 46 anys pateix un càncer terminal i assegura que es deu a la seva exposició a un herbicida de la multinacional. Es tracta d'un limfoma no hodgkinià, un tipus de càncer als limfòcits de la sang. Però la condemna es basa en la falta d'informació, i recomanacions, per part del fabricant sobre les condicions d'ús i les precaucions a adoptar.

El glifosat és un producte barat, comercialitzat des del 1974 per Monsanto però que ara és genèric

Des de no només organitzacions ecologistes sinó també una altra part de la comunitat científica (sovint i potser mes relacionada amb el medi ambient i la salut pública), s'insisteix en el perill potencial per a la salut i s'argumenta que ja ha arribat l'hora de posar fi a l'ús d'un producte.

Quant a les agències d'avaluació de risc existents al món, és veritat que s'inclinen clarament i majoritàriament cap al punt de vista que "és poc probable que el glifosat sigui carcinogènic per als humans".

Justifica aquest risc potencial la prohibició del glifosat, en aplicació del principi de precaució? La resposta podria semblar evident, però no ho és. En la seva Comunicació de l'any 2000 "sobre el recurs al principi de precaució", la Comissió insisteix que s'han d'adoptar "mesures proporcionades" al risc identificat. La pregunta és llavors si la prohibició és una mesura "proporcionada al risc identificat o no".

Des dels defensors de l'ús del producte, s'insisteix que la prohibició tindria conseqüències negatives no només econòmiques sinó fins i tot mediambientals. També coincideix amb aquesta posició una part de la Comunitat científica, sovint més relacionada amb la producció agrària i les seves tecnologies.

La pista d'aterratge

Sense estar en el secret dels déus, es pot imaginar que les negociacions entre els diferents estats membres, entre ells i amb la Comissió, han de ser intenses.

La continuïtat de l'ús del glifosat requereix una mesura positiva, és a dir un acord favorable majoritari dels estats membres o, si no hi ha acord en un sentit o en un altre, una decisió de la Comissió.

En l'actual context sociopolític europeu, a les portes d'unes noves eleccions al Parlament Europeu, amb una Comissió, Von der Leyen en final de recorregut i una forta pressió des del sindicalisme agrari majoritari i el Partit Popular Europeu, una prohibició sembla poc probable.

En l'actual context sociopolític europeu, una prohibició per part de la Comissió Europea sembla poc probable

Tampoc no és previsible una nova aprovació per 10 anys, com va proposar inicialment la Comissió. La "incongruència" dels 10 anys assenyalada al principi d'aquest article, és una clara indicació que la Comissió ha proposat 10 anys per tenir marge de rebaixa en la negociació. Per tant, estaria molt sorprès si no anéssim cap a una renovació per un nombre més limitat d'any, justificada per la necessitat de més anàlisis i avaluacions d'impacte.

El dubte que em queda és si aquesta renovació està acompanyada, com en el cas dels organismes genèticament modificats aprovats a Europa, amb una clàusula que autoritza als estats membres que ho decideixen així prohibir l'ús al seu territori.