Benvinguts, benvingudes a la màquina del temps. Un futur possible l’any 2030 (en només cinc anys) és que ens faltaran 2,5 milions de persones per cobrir les ocupacions que serà capaç de generar la nostra economia.

En termes econòmics hi ha una elevada probabilitat que, tot i l’impacte dels processos de digitalització, visquem en una paradoxa. Concretem: podem tenir a un 10% de la població en situació de desocupació permanent mentre convivim amb un percentatge similar d’oportunitats laborals no cobertes.

I aquesta circumstància no es deurà als efectes d’una nova epidèmia, com la viscuda a l’inici d’aquesta dècada. Parlem de talent. De professionals que avui no existeixen o no estan formant-se. De necessitats i oportunitats laborals (ocupacions) vitals, fins i tot en el sentit literal, per sostenir les necessitats laborals que es produeixin en els àmbits de les noves activitats econòmiques, la salut, l’educació i les cures en un país que experimenta una transformació digital alhora que envelleix i pateix els impactes d’una baixa natalitat i els derivats del canvi climàtic en uns nivells i a una velocitat molt superiors als actuals.

Mentre ens embarquem en discussions i discrepàncies que no porten a res, no estem generant els mecanismes que ens permetin disposar, en només quatre anys, de professionals capaços de gestionar les necessitats en l’àmbit de la salut, l’educació i l’aprenentatge, el medi ambient i la tecnologia.

En aquest hipotètic 2030, l’increment de la longevitat impulsarà la demanda de professionals en el sector sanitari i el de les cures

Hem de ser conscients de la transformació social i cultural que estem vivint. Parlem d’un canvi laboral profund i no només centrat en l’economia verda, en la que veurem un increment substancial de la demanda de professionals que gestionin els nostres entorns vitals en termes mediambientals, de tècnics d’energies renovables que diguin adeu al petroli i d’especialistes en mobilitat sostenible, reciclatge i economia circular. Uns rols que avui poden fer-nos la sensació que són objecte de relats de ciència- ficció, però que seran una necessitat sistèmica. Entre altres raons, perquè en el camp del medi ambient no hi ha un pla B alternatiu. ¿Veritat?

En aquest hipotètic 2030, l’increment de la longevitat impulsarà la demanda de professionals en el sector sanitari i el de les cures. Algunes estimacions plantegen increments del 30% en els professionals de la medicina, del 50% en els tècnics farmacèutics, del 80% en els professionals d’infermeria i del 100% en els dedicats a l’economia de les cures.

El futur no tot passarà, encara que molts pensin el contrari, per la tecnologia. És per aquesta raó que la demanda de professionals en aquest àmbit serà amb probabilitat inferior als sectors analitzats fins a aquest moment. No hem de deixar-nos portar a la confusió: els desenvolupadors, experts en IA, ciberseguretat i anàlisi de dades seguiran sent essencials no perquè facin màgia, sinó perquè seran els que entenguin l’idioma que parla el futur. Però no seran els únics protagonistes. La tecnologia no reemplaçarà als humans, però sí als humans que no l’entenguin.

L’educació del futur no només es fonamentarà en l’existència d’apps digitals. Les necessitats de formació i l’aprenentatge permanent creixeran de forma exponencial. Hi ha projeccions que estimen necessària una duplicació (sí, un increment del 100%) en les necessitats humanes en aquest àmbit. I això, sense comptar els canvis culturals que seran necessaris posar en marxa per modificar la percepció i la visió dels mateixos formadors.

Hem de ser conscients de la transformació social i cultural que vivim. Parlem d’un canvi laboral profund

Sobre aquest punt, a més crec que hauríem de prendre consciència que la Formació Professional (FP) deixarà en els propers anys de ser la gran heroïna oblidada. En un país obsessionat amb els títols universitaris, l'FP serà la via directa a dos de cada tres ocupacions el 2030. El futur de l’ocupació i les activitats que facilitaran l’ocupabilitat de les persones seran les que van des dels oficis artesanals, l’eficiència energètica, el reciclatge i la instal·lació i manteniment de plaques solars. Des d’operaris agrícoles amb visió digital fins a dissenyadors de sistemes de rec intel·ligent. L'FP passarà a convertir-se en el nou MBA que facilitarà i garantirà el major nombre d’oportunitats laborals.

I en aquest sentit, no em resisteixo a acabar aquestes reflexions sense formular algunes recomanacions dirigides al conjunt de professionals que avui es troben en el moment central de la seva trajectòria. En altres paraules: ¿què fer per no ser irrellevants i seguir sent ocupables?

  • La primera: pensar en entorns d’una certa complexitat i que impliquin competències de diversos entorns. Els rols més valuosos resoldran problemes complexos entre sectors (salut + dades, educació + IA, ecologia + economia).
  • La segona: aprendre a aprendre. Allò en què ens formem avui pot quedar obsolet en cinc anys. Per tant, el raonable seria invertir temps i esforços en habilitats transferibles o, dit en altres paraules, connectar amb les competències toves (soft): adaptabilitat, escolta, flexibilitat, resiliència. Aquestes habilitats no les automatitzarà cap IA en un termini de cinc anys.
  • La tercera: dirigir la mirada a tot el que té a veure amb l’ecologia i la sostenibilitat. Si no aconseguim entendre aquests llenguatges, és possible que estiguem incapacitats per accedir a la meitat de les oportunitats que ofereixi el mercat de treball.

Acabo ja amb una recomanació final per a joves (i no tan joves): si el vostre pla de futur no té en compte les consideracions precedents és possible que estigueu apostant al cavall equivocat i que, encara en un context de més oferta que demanda d’ocupació, us vegeu dirigits a ocupar opcions de menor valor afegit i, en conseqüència, de menor compensació i valoració social.