El trilema energètic d’assegurar el subministrament competitiu, proporcionant a la vegada un accés universal a l’energia i la protecció ambiental, no està en equilibri des d'abans del conflicte d'Ucraïna-Rússia. Actualment estem en un escenari de garantir el subministrament amb una gran volatilitat de preus.

L'objectiu el 2050 és la descarbonització de l'economia i no l'electrificació, ja que no tots els sectors es poden electrificar. L'any 2050 l'economia catalana necessitarà menys de la meitat de l'energia (57% menys) de la que es fa servir actualment per produir una unitat de PIB. Estem preparats, com a societat, per fer els sacrificis que significa dur a terme la transició energètica i assolir els objectius? La transició energètica comportarà canvis en com vivim, en el model de societat i en el model de demanda energètica. L'estalvi i l’eficiència energètica són l’eix fonamental per descarbonitzar la societat catalana. Es persegueix desacoblar el creixement econòmic de l'evolució del consum d'energia en tots els sectors.

Hem d'assumir un creixement de l'economia catalana i la seva reindustrialització amb nous combustibles (ja sigui hidrogen, derivats de l'hidrogen, biogàs, etc.) que facin els seus processos més eficients, rendibles i que puguin ser competitius. Per arribar a l'objectiu d'emissions netes el 2050 cal impulsar la R+D+i en aquesta dècada i en la següent, ja que el 46% de les tecnologies que necessitem estan en fase de desenvolupament.

El Pla Proencat 2050 recull l'anàlisi de la demanda d'energia horària analitzant els 50 sectors i més de 150 indústries a nivell subsectorial, territorial i comarcal per poder considerar els sistemes energètics de futur. Els sistemes basats en energies renovables gestionables requereixen l'anàlisi de les 8.760 hores de l'any per descarbonitzar la societat catalana. S'estima una reducció del 30,3% en el consum d’energia final i del 57% en la intensitat energètica el 2050, millorant la tecnologia, fent més eficients els sistemes i canviant com es produeix un producte o s'ofereix el servei. Són canvis estructurals importants.

Quines són les tecnologies per assegurar la seguretat de subministrament? I quin és el millor mix energètic? Cada país té un equilibri diferent. El 100% de generació d'energia renovable té problemes importants pel sistema, d’aquí la importància de fer una anàlisi horària. Cal un sistema energètic viable. Actualment la generació d'energia a Catalunya prové de l'energia nuclear (57,7%), cicle combinat (12%) i cogeneració (10,5%).

Respecte als preus de l’electricitat en el futur, continuarem amb volatilitat per poder garantir el subministrament d'energia. Cal recordar que la política europea, en la seva lluita per reduir les emissions de CO2, té com a instrument l’ETS (Sistema Europeu dels Drets d'Emissió -EU ETS) on les subhastes de permisos han generat ingressos econòmics considerables per al sector públic. El passat 4 de gener, el Ministeri de Transició Energètica estimava preus alts d'electricitats per als propers tres anys situant el preu mitjà de l'energia en 207,88 euros/MWh per al proper 2023, 129,66 euros/MWh pel 2024 i 78,19 euros/MWh pel 2025.

L'actual sistema de mercat elèctric està frenant el desenvolupament de l'emmagatzematge i depèn de la regulació a nivell europeu en quant a l'assignació de preus establerts per Europa. La clau recau en l'assignació de preus, una retribució promovent la inversió perquè sigui rendible. Està previst que, pel mes de març, la UE arribi a un acord per desvincular els preus de mercat de les energies renovables i el gas. En definitiva, redissenyar el sistema elèctric per preparar-lo per al futur (fa 20 anys les renovables representaven el 10% del mix energètic i el 2030 s'espera arribar al 75%). Es tracta d'una renovació de la política energètica, ja que la prioritat és proveir al ciutadà d'energia més econòmica.

El Pla Proencat 2050 estima que cada any s'hauria d'implementar 757 MW de fotovoltaica, 440 MW d’eòlica i 87 MW d'autoconsum. Per què el ritme d'instal·lacions a Catalunya és tan lent?

Un dels motius s'explica per la regulació no adequada per impulsar les renovables. Els dos decrets lleis que s'han aprovat han ajudat a generar confiança i a treure barreres, sobretot amb l'autoconsum. I el Reglament UE 2022/2577 estableix el marc per accelerar el desplegament d'energies renovables en un període de tramitació considerablement reduït i elimina la necessitat de fer estudis d'impactes ambientals en casos molt concrets.

El maig del 2022 es va aprovar el Pla Territorial Sectorial d'Implantació de les Energies Renovables (PLATER). L'objectiu era blindar al territori unes zones propícies adequades per a la implantació d'energies renovables (eòlica i fotovoltaica), per a les quals tampoc seria necessari un estudi d'impacte ambiental. Aquest mecanisme (consensuat amb territori) permetrà accelerar la transició energètica. Actualment es percep més acceleració de renovables a nivell individual (fotovoltaica a les teulades) perquè hi ha menys regulació i és més fàcil de gestionar. Respecte a les xarxes, la regulació s'ha d'agilitzar per poder assolir els objectius del 2030.

Fa un any, s'estaven tramitant sis projectes fotovoltaics i un d'eòlic. Actualment n'hi ha 118 en tramitació d’energia fotovoltaica i vuit d’eòlica. S'espera que l'administració acceleri la tramitació i autorització dels projectes mitjançant l’augment de funcionaris de 75 a 125, ja que les pròpies dificultats burocràtiques estan posant en risc la caducitat d'avals en projectes i inversions.

Tot plegat quan es percep com a risc latent que no hi hagi suficient capacitat per atendre les necessitats previstes de demanda d'energia i que hàgim d’importar-la d'altres territoris. Aquesta part regulatòria dificulta el ritme d'implantació de les energies renovables respecte a altres autonomies.

Es preveu que el desplegament d'energia eòlica i fotovoltaica arribi a ocupar un 2,5% del territori català. Això ha provocat conflictes d'ocupar espais agrícoles amb renovables, però després del Decret llei 24/2021, s'ha pogut establir una participació local. La norma obliga els promotors a organitzar una presentació del projecte donant més tranquil·litat a les persones del territori. Veurem quin resultat aporta el decret llei, atès que la sobirania alimentària de Catalunya és del 45% i les terres agràries són bàsicament de propietat privada.

Hi ha una necessitat de recerca molt important. Quina serà la millor tecnologia a aplicar pel transport aeri o marítim? Hi ha d'haver tecnologies de combustibles sintètics que s'han de desenvolupar, tot el tema associat a les refineries, canvi de complexos petroquímics actuals cap a nous sistemes, etc. La química ha de cobrir una part molt important d'aquesta transformació energètica amb nous materials. La regulació ha de facilitar les inversions a les indústries perquè produeixin productes reciclables.

El finançament pel desplegament de les energies renovables serà bàsicament privat i està provocant que la conversió d'actius en serveis afavoreixi la utilització del Project Finance per a projectes de generació, on l'apalancament està al voltant d'un 80% i el 20% finançat amb recursos propis.

Només avançarem cap a una transició energètica si les administracions són més eficients i el poder legislatiu aporta la seguretat jurídica que necessita la indústria per avançar cap a energies més netes. Som-hi?