L’últim moviment del BBVA en l’opa hostil al Sabadell, la millora de la remuneració en accions, ha acabat d’empantanegar la recta final del període d’acceptació, que havia d’acabar el 7 d’octubre i ara ho farà el 10, després que la CNMV aturés el rellotge tres dies per aprovar el canvi en l’oferta. El Sabadell, i el seu entorn, reiteren que l’oferta és dolenta –pitjor, fins i tot, que la inicial–, i els analistes, majoritàriament, creuen que no és prou bona per acceptar-la i consideren que la millora hauria de ser de com a mínim el 30% per ser atractiva. Tampoc els economistes la veuen clara.

Si el preu no aclareix la situació, ni ajuda els accionistes del Sabadell a prendre una decisió, encara ho fan menys les incògnites de futur, especialment què passarà si el BBVA no arriba al 50% d’acceptació per part dels accionistes del banc català, però supera el 30%. Optarà per rebaixar el llindar mínim d’acceptació, situat inicialment en el 50%, i tirar endavant, llençant una nova opa en efectiu?

Carlos Torres ha dit en diverses ocasions que no, que vol el 50%, però el fulletó de l’opa preveu aquesta possibilitat i tothom, començant pels inversors i analistes, creuen que és una opció real, sobretot si l’acceptació de l’opa es queda a prop del 50%. A més, la pujada del preu ha demostrat que el discurs va per una banda, però que, si cal, el president del BBVA s’empassa les seves paraules per aconseguir l’èxit en l’opa. Donde dije digo, digo Diego. Si ho ha fet amb el preu –que va dir centenars de vegades que no apujaria–, per què no ho ha de fer amb el llindar mínim?

El fet que tothom esperi una segona opa, aquesta en efectiu, si no arriba al 50%,  ha generat un problema al banc d’origen basc. Han despistat tant els accionistes, especialment els minoritaris, que han arribat a la conclusió que això encara serà llarg, que l’oferta actual només és la primera i que és millor esperar-ne una de millor. Allò que al món dels negocis en diuen wait and see. A més, hi ha el caramel del dividend extraordinari de la venda de TSB que cobraran si no venen. És cert que hi ha la possibilitat que si l’opa no surt, l’acció del Sabadell caigui, però ha pujat un 60% en un any, s’ha triplicat en dos anys i els espera el dividend mencionat, amb la qual cosa, tenen poc a perdre esperant-se.

Han despistat tant els accionistes que han arribat a la conclusió que l’oferta actual només és la primera i que és millor esperar-ne una de millor

En canvi, si venen passen a ser accionistes d’un altre banc que també s’ha disparat i, si no aconsegueix el 50% i ha de llançar una segona opa, poden veure com les seves accions es dilueixen en una ampliació de capital per pagar una oferta en efectiu millor que la que ells han acceptat. Amb aquest horitzó, vendre ara no sembla la millor opció, cosa que està frenant els minoritaris. El Sabadell assegura que el 0% dels que tenen dipositades les accions al banc, que segons l’Associació d’Accionistes Minoritaris, són el 80% d’aquest col·lectiu, han acceptat l’oferta.

El BBVA ha detectat aquest efecte, que no han aconseguit diluir amb una millora que no satisfà pràcticament ningú, i l’intenta contrarestar. Després que s’hagi imposat la idea que si cal, es rebaixarà el llindar d’acceptació, el passat dijous van tornar amb força a dir que no, que només compraran el Sabadell si obtenen més del 50%, i amb més contundència que a l’inici. I divendres, Torres va pressionar dient que no tenia sentit esperar a una segona opa i que el preu no seria millor. Els hem de creure ara? El temps dirà. Personalment, em costa de creure que si l’opa es queda en el 48%, no voldran superar el 50%, encara que els hi surti car, però també em costa de creure que si es queda en el 32%, segueixin endavant.

L’existència d’aquest dubte té un risc molt alt per al BBVA. Si els minoristes, que representen aproximadament el 50% del total d’accionistes del Sabadell, no hi van, i els institucionals tampoc hi acudeixen majoritàriament, l’acceptació podria quedar per sota del 30%. Llavors, el banc espanyol ja no podria fer res, només plegar veles i tornar a port. El seu president quedaria molt tocat, atès que s’hi ha implicat molt personalment, i no és el mateix perdre amb el 45%, i defensar que no val la pena el sobrecost d’una segona opa, que amb menys d’un 30%.

En tot aquest embolic hi ha una figura que guanya importància. Ja en tenia, però ara potser agafa més protagonisme. Parlo de David Martínez Guzmán, el multimilionari mexicà que té el 3,86% de les accions del Sabadell. El seu pes rau en el fet que és el màxim accionista particular del banc, però, sobretot, en què forma part del consell d’administració i, per tant, està obligat a dir si va a l’opa o no. El que faci pot marcar tendència.

David Martínez, el màxim accionista particular del Sabadell, guanya protagonisme: si accepta l’opa pot marcar tendència

En l’anterior oferta, Martínez ja va dir que no, que infravalorava molt significativament el Sabadell, però no va signar l’informe del consell perquè creu que la proposta d’unir forces de les dues entitats és positiva. Si amb la millora d’un 10% de l’oferta, decidís acceptar-la, el BBVA no només s’asseguraria el sí de gairebé el 4% de les accions, sinó que podria fer dubtar altres minoritaris i institucionals de què fer. Primer, perquè poden pensar “si és bona per a ell, no ho és per a mi?”. I segon, perquè si consideren que acosta el BBVA a l’èxit, potser llavors consideren sumar-s’hi.

Ho sabrem ben aviat. El consell d’administració del Sabadell es reunirà previsiblement aquest dilluns o dimarts per fer el seu informe sobre la nova oferta i, si ve no s’esperen canvis ni sorpreses pel que fa a la posició majoritària de l’organisme que presideix Josep Oliu, el que faci Martínez Guzmán sí que serà important.