Ocupació: podem viure sense la IA?
- Pau Hortal
- Barcelona. Dissabte, 18 d'abril de 2026. 05:30
- Temps de lectura: 3 minuts
Les coses canvien. L’aparició de la intel·ligència artificial a les nostres vides ens obliga a ser conscients que no podem continuar mantenint els conceptes i criteris del passat ni molt menys atorgar-los el mateix significat.
De què parlem quan utilitzem el concepte d’intel·ligència artificial? Hi ha moltes definicions, però la que més m’agrada a mi és la que ha formulat Genís Roca que la descriu com “l’estadística aplicada a l’extrem”. També podem preguntar a la mateixa IA sobre si mateixa. Aquesta és la resposta de ChatGPT: “La IA fa referència a la simulació de processos d’intel·ligència humana mitjançant la programació d’algorismes en sistemes informàtics que han estat programats per fer tasques com l’aprenentatge, la percepció, el raonament i la presa de decisions”.
Des del meu personal punt de vista la conclusió és la següent: La IA no és intel·ligència (encara que ens pugui enganyar) ni humana. És una eina creada per éssers humans per simular certs aspectes de la nostra pròpia intel·ligència.
Tot i que no ho percebem en tota la seva plenitud la creixent integració de la IA a les nostres vides és una realitat palmària. De fet, hi convivim. Des dels assistents virtuals als nostres telèfons mòbils fins als sistemes de recomanació en plataformes online, la tecnologia influeix en els nostres hàbits i comportaments de manera que molts de nosaltres la necessitem per a les nostres activitats diàries. L’IA és una eina que es basa en la gestió de les dades que anteriorment no es podien transformar en informació. És possible que finalment els algorismes es converteixin en el referent del segle XXI de la mateixa manera que podem definir el segle XIX com el de la literatura i el XX com el de la imatge.
La IA és una eina creada per éssers humans per simular certs aspectes de la nostra pròpia intel·ligència
Una altra particularitat de la IA és que s'està convertint en el motor dels processos d’innovació. I aquest potencial deriva, no sols de la seva utilitat per a l’anàlisi, sinó que es fonamenta en la seva capacitat per generar creativitat. Una anècdota protagonitzada per Lee Sedol, campió mundial de Go ho certifica: En una de les 14 de 15 partides guanyades per la IA en el transcurs del "combat" entre aquesta i un ésser humà va realitzar una jugada tan inusual i imprevista que tots els humans a la sala la van interpretar, inicialment, com un error. Només en acabar la partida van ser conscients que aquesta mostra de creativitat va ser la que va decidir la victòria.
Davant la IA i els seus impactes tots vivim en una certa tensió com a conseqüència que molts dels criteris que han conformat l’existència humana en els darrers anys estan sent qüestionats. Haurem d’assumir canvis rellevants que ens portin a desenvolupar nous conceptes per fer front a les noves realitats. A títol d’exemple: Ocupació/Treball i Formació/Aprenentatge. El debat sobre on i com aprenem i sobre com i on treballem ja és present. Hem de prendre consciència que necessitem modificar moltes de les dinàmiques que han estat (en els darrers 3 segles) elements essencials per al desenvolupament homogeni de la vida humana.
Davant la revolució que estem vivint, hem d'enfocar les nostres realitats i problemes des d'un plantejament d'humilitat. I això, que és vàlid per a tots els àmbits de la nostra vida, ho és també per als de l'ocupació i la seva gestió, àmbits en els quals desenvolupo, com sabeu, les meves activitats professionals. Un context en què és rellevant que ens plantegem qüestions com les següents:
• L'ús de la IA en els processos de reclutament i selecció avui és norma habitual. Podem conèixer socialment els criteris que es fan servir per a l'avaluació de candidats? Estem segurs que no s'hi apliquen criteris de biaix i/o discriminació?
• Sembla que vivim moments de baix nivell de desocupació, però Per què no som capaços de crear llocs de treball de qualitat? Té sentit crear llocs de treball que no garanteixin la subsistència vital?
• Els col·lectius vulnerables en termes d'accés a l'ocupació són cada dia més presents entre nosaltres. Què fem amb la desocupació estructural categoria en què avui ja es troben 1 de cada 2 desocupats?
Necessitem una IA ètica, segura i transparent que ens permeti ser més eficients i donar millors respostes a les necessitats humanes
• Seguim en una situació en què les empreses/organitzacions afirmen tenir moltes necessitats/vacants que no poden cobrir: És això una fake news?, quina és la realitat?, com i què podem fer per vincular i coordinar millor les estratègies educatives/formatives amb les de caràcter laboral?
• Tenim moltes dades i moltes eines disponibles, però per on començar? Com fer-los servir per incrementar l'eficiència, la traçabilitat i la transparència en la gestió de les polítiques d'ocupació?
• Parlem d'incrementar la coordinació i la col·laboració, però: Estem fent el que és necessari? I Com salvar les reticències i els interessos divergents que encara existeixen entre tots els actors del Sistema d'Ocupació?
• Estem assistint a un procés d'externalització constant en la gestió de les polítiques de treball. Som conscients que el 50% d'aquests processos ja són desenvolupats per entitats col·laboradores del Sector Social? Què fem per dotar-los de les eines de gestió que necessiten?
En matèria de gestió de l'ocupació tampoc no podem ni hem de viure sense la IA, però indubtablement necessitem una IA ètica, segura i transparent que ens permeti ser més eficients i donar millors respostes a les necessitats humanes.