De sobte, la farmacèutica danesa coneguda per fabricar i vendre l’Ozempic, el popular medicament per perdre pes, ha vist que podia eliminar 9.000 llocs de treball, un 11% de la seva plantilla, i continuar operant com fins ara. La nota a peu de pàgina aclareix que la retallada li permetrà estalviar 1,3 bilions de dòlars a l’any. La companyia ha justificat la decisió per la necessitat de racionalitzar les operacions gràcies a una estructura organitzativa simplificada i de ser més àgil en la presa de decisions en un mercat cada vegada més competitiu i centrat en el client. Un argumentari de manual.

El mercat dels medicaments per perdre pes està dominat per dues farmacèutiques, Novo Nordisk i Eli Lilly, que també han de competir amb una mena de genèrics. La indústria té dos reptes: com passar de la xeringa a la píndola i com arribar al consumidor directament. La competència és tan ferotge que qualsevol progrés d’una de les empreses dispara la seva cotització borsària i enfonsa la de la companyia rival.

La mesura s’ha pres després de l’anunci d’uns resultats decebedors per al conjunt de l’any en creixement de les vendes i en beneficis. La cotització borsària de l’empresa es va desplomar un 50% i el conseller delegat va dimitir.

Una primera reflexió és òbvia: o aquests 9.000 treballadors no feien res o feien tasques irrellevants, o l’afirmació que l’empresa podrà continuar operant com fins ara no és certa. Retallar la plantilla per estalviar és la recepta fàcil quan es perden diners o quan no es guanyen els diners que els analistes creuen que l’empresa hauria de guanyar. L’altra recepta, més complicada, és mantenir la plantilla i crear noves fonts d’ingressos.

El principal detonant de les reduccions de plantilla és la impaciència dels directius davant de la pressió dels inversors després dels resultats

Hi ha d’altres qüestions que empenyen les empreses a eliminar llocs de treball. Amb el pas dels anys, les companyies acumulen recursos que no necessiten. De tant en tant, les empreses que pateixen aquesta malaltia han d’eliminar greix. A més de l’excés de recursos sovint es dona la circumstància que la plantilla va envellint i, per tant, s’ha de rejovenir.

Però el principal detonant de les reduccions de plantilla és la impaciència dels directius davant de la pressió dels inversors després de la publicació dels informes trimestrals. Si l’empresa anticipa uns resultats pitjors que les previsions dels analistes, la direcció, que no té marge de maniobra per generar ingressos addicionals amb la mateixa plantilla, opta invariablement per anunciar retallades que disminueixin els costos. Però la qüestió de fons és com es formulen les previsions de resultats per part dels analistes; és a dir, en quina mesura els analistes apugen el llistó que l’empresa ha de saltar a partir d’unes expectatives poc realistes.

La pressió dels inversors arran d’informes trimestrals que donen males notícies té sovint un efecte disfuncional en la gestió empresarial. Ens empeny a centrar-nos en el curt termini i ens obliga a prendre decisions que potser no són irreversibles, però que poden perjudicar la competitivitat de l’empresa a llarg termini. Sense que serveixi de precedent, diré que per una vegada estic d’acord amb el president Trump, que aquests dies ha manifestat que caldria passar dels informes trimestrals als informes semestrals; per reduir la feina que tenen les empreses, per evitar que es prenguin decisions precipitades i per permetre als directius de centrar-se en la gestió.

Aquest fenomen de retallades per augmentar la productivitat i, per tant, la rendibilitat de l’empresa, va associat sovint a un cicle viciós: les empreses acomiaden treballadors avui, després de les males notícies, i tornen a contractar treballadors al cap de poc temps, quan l’ambient enrarit s’ha dissipat. En alguns casos, tornen a contractar els mateixos treballadors! La prova d’aquesta irracionalitat és que Novo Nordisk va anunciar encara no fa ni un any plans d’expansió de la plantilla i de les instal·lacions productives.

Per matisar el que dèiem al principi, 9.000 empleats, 5.000 a Dinamarca, aniran al carrer perquè l’empresa ha anunciat que durant el segon semestre de l’any el creixement de les vendes s’alentirà. La realitat és que durant el primer semestre les vendes han augmentat un 18% i el benefici operatiu un 29%. La bena abans que la ferida.