La nova vida de Francisco Reynés, amb el doble barret, el de Naturgy i el de Criteria, li ha comportat nous reptes. El nou vicepresident del hòlding de participades de la Fundació Bancària La Caixa ha heretat deures, algun dels quals ve de lluny i li toca de prop, que se sumen als que ja té com a president executiu d’una energètica en el moment que viu el sector, en ple camí sense retorn cap a la descarbonització, però amb el debat de les nuclears obert en canal.

S’espera que Criteria abaixi el ritme d’inversions de l’últim any i mig, en el qual ha destinat gairebé 5.000 milions d’euros a créixer a Telefónica, ACS, Colonial, Puig i Veolia. Aquests moviments maximitzaran els dividends del hòlding, principal objectiu de les seves apostes, que busquen incrementar la caixa que poden destinar a l’obra social de la fundació.

Amb les grans compres fetes, el principal repte de Reynés és resoldre dues qüestions. Una que s’arrossega fa anys i que ja havia intentat solucionar, la composició accionarial de Naturgy; i una altra generada fa uns mesos i que s’ha d’acabar de decidir, l’entrada a Celsa, que és molt poc probable.

La inversió a Celsa va ser una aposta personal de Simón i el que va passar després és història

Celsa té solució més fàcil que Naturgy, ja que a ningú li estranyaria que Criteria ho deixés estar i finalment no hi invertís, ja que és l’opció sense risc. La inversió a la siderúrgica va ser una aposta personal de Simón i el que va passar després és història. El 2 d’abril, el hòlding va anunciar un acord per entrar com a soci financer a Celsa, amb el 20%, per uns 400 milions d’euros. El 16 d’abril, Criteria va enviar un “aclariment” en el qual deia que l’operació estava “encara en fase d’estudi”.

El que va passar en aquestes dues setmanes pot explicar la caiguda de Simón. El consell del hòlding va frenar la inversió i va retreure al directiu el que semblava un favor al govern de Pedro Sánchez, que volia resoldre la situació a Celsa amb socis locals. I no era el primer, després de donar suport al cessament de José María Álvarez-Pallete, directiu molt valorat per Fainé, com a president de Telefónica. El 29 d’abril, Criteria va anunciar el nomenament de Reynés com a vicepresident executiu i la sortida de Simón.

Reynés i el seu nou equip a la direcció general de Criteria ho haurien de tenir molt clar per reactivar l’operació Celsa

Amb aquesta seqüència de fets, és fàcil imaginar que Reynés, i el seu nou equip a la direcció general de Criteria, ho han de tenir molt clar per reactivar l’operació. El senzill és matar-la i buscar altres oportunitats, però l’estan analitzant. El primer que va fer el president de Naturgy en assumir la vicepresidència executiva de Criteria va ser prescindir d’alguns dels assessors contractats i deixar només KPMG i el despatx d’advocats Uría analitzant l’operació.

L’entrada a Celsa no és només difícil pel que va passar en l’abril més mogut a les torres negres de la Diagonal, sinó també per qüestions empresarials. La siderúrgica controlada per fons d’inversió i presidida per Rafael Villaseca, predecessor de Fainé a la presidència de Gas Natural i president de la Fundació Naturgy, no encaixa en el que busca Criteria: empreses en creixement que donen bons dividends, per impulsar precisament aquest creixement, com van fer a Colonial i Puig. Però no és la seva intenció entrar a fer de banc i que la seva inversió serveixi per eixugar deute.

Celsa està lluny de ser target per al holding de La Caixa, que, a més, té males experiències en el passat amb la companyia, ja que CaixaBank hi va perdre molts diners amb la crisi que va viure per la pandèmia. El banc va acabar malvenent el deute als fons que, després, van convertir-lo en accions i, amb un jutge pel mig, van arrabassar-ne la propietat a la família Rubiralta. Des de l’entrada dels fons, fa gairebé dos anys, l’empresa busca un soci industrial, i tot i que s’havia dit que hi havia opcions, no s’ha materialitzat cap entrada. Criteria no és industrial, sinó inversor, i el més probable és que acabi descartant l’operació.

Reynés va intentar escindir Naturgy per donar sortida als fons i no ha deixat de buscar solucions en aquests anys

El cas de Naturgy és més complex. Reynés és president de l’energètica des del 2018, quan va substituir Isidre Fainé. El president de La Caixa i Criteria el va treure d’Abertis, que estava a punt de vendre, i li va encarregar la gestió d’una empresa, llavors encara Gas Natural, que tenia al davant el repte de reinventar-se més enllà del gas i en la qual els fons d’inversió havien guanyat pes i exigien un altre ritme de retorns. Després de la pandèmia, dos d’aquests fons, GIP i CVC, van complir el seu cicle inversor i van demanar sortir. Reynés va intentar escindir Naturgy en dues cotitzades per facilitar-ne la sortida, però el govern de Pedro Sánchez l’hi va impedir.

El problema dels fons a l’accionariat de Naturgy s’estava enquistant –el paper de l’australià IFM, que volia continuar, però anava per lliure, no ajudava– i Criteria s’hi va implicar i va acordar l’entrada de la saudita Taqa, però es va desdir a l’últim moment. Algunes veus assenyalen les filtracions d’IFM com la causa. En els últims mesos, s’havia reactivat l’opció Taqa, però sembla de nou descartada.

S’han explorat alternatives, i Ángel Simón es va reunir amb els màxims responsables de la portuguesa EDP, però no hi va haver entesa. També es van explorar altres vies, que no van fructificar. La feina està encara per fer, i li toca a Reynés, ara amb un doble paper. Ja ho havia intentat en el passat, amb el pla Géminis, i no ha deixat de buscar solucions en aquests anys, assenyales fonts properes al directiu balear.

Reynés no està sol en la batalla, important perquè el grup La Caixa segueixi creixent en línia amb el seu pla estratègic

Té feina a Criteria, però també en té a Naturgy. Per si el repte de la transició ecològica no fos prou important per a una energètica que ve de centrar el seu negoci en un combustible fòssil com el gas, amb moltes vies encara molt inexplorades, com l’hidrogen verd i els biogasos, ara s’ha reobert el debat sobre el final de les centrals nuclears. Reynés ho té clar: se n’ha de parlar seriosament i és partidari d’allargar la vida d’Almaraz, la primera que s’ha de tancar, segons el calendari vigent, entre el 2027 i el 2028.

Amb tots aquests reptes al davant, el vicepresident de Criteria ha reforçat la direcció del hòlding, amb el nomenament de José María Méndez com a director general –ja era adjunt al conseller delegat– i Adolfo Feijóo com a director general adjunt. No està sol en la batalla, important perquè el grup La Caixa segueixi creixent en línia amb el seu pla estratègic, maximitzant influència industrial i l’aportació a la fundació.