L'acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur ha començat a aplicar-se de forma provisional aquest 1 de maig, després de més de vint-i-cinc anys de negociació. De moment entra en vigor la part econòmica: aranzels, quotes, accés a mercats i reducció gradual de barreres. Europa activa una relació comercial molt més intensa amb Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai. Un espai de més de 700 milions de consumidors.

La reacció del camp ha estat previsible. Agricultors i ramaders temen una pressió addicional sobre preus, marges i competència. També hi ha recels entre organitzacions de consumidors per la possible entrada de productes amb exigències inferiors a les europees.

Les xifres sempre aporten llum. Vegem. Les empreses europees exporten a Mercosur béns per valor d'uns 55.000 milions d'euros i serveis per prop de 29.000 milions. En alguns productes industrials, els aranzels eren molt alts: automòbils (fins al 35%), maquinària (fins al 20%), productes farmacèutics (fins al 14%).

Es calcula un estalvi de 4.000 milions d'euros anuals que pot convertir-se en més marge. Pas mal.

Les empreses europees exporten a Mercosur béns per valor d'uns 55.000 milions i serveis per prop de 29.000 milions

Espanya pot sortir-ne especialment beneficiada. Oli d'oliva, vi, escumosos, safrà, porcí, maquinària, automoció, química i farmàcia són sectors que veuran reduïts els impostos a l'exportació.

El punt delicat és en la ramaderia. Boví i aviram concentren bona part de les queixes i soroll en mitjans. Però Europa ha negociat bé. La quota de boví amb aranzel reduït es limita a l'1,5% de la producció europea. En aviram, a l'1,3% del total continental. És a dir, hem limitat a menys d'un 2% la quota de mercat que Sud-amèrica podrà tenir a Europa lliure d'aranzels. Tan bon punt les seves vendes passin d'aquest llindar, estaran subjectes a aranzels de nou.

Respecte al temor de la qualitat de les carns que vinguin a Europa, l'acord exigeix que els importadors han de fer complir els estàndards i normes sanitàries exigides aquí.

David Ricardo va explicar fa més de dos segles la lògica de l'avantatge comparatiu. Cada país guanya quan s'especialitza en allò que produeix relativament millor i intercanvia amb altres. Fins i tot quan una economia sembla més eficient en diversos sectors, el comerç pot elevar la producció total si cada part concentra recursos on té més avantatge relatiu. La teoria continua sent vàlida. L'absència d'aranzels genera creixement.

Hi ha evidència històrica de tal teoria econòmica. La globalització va ampliar mercats, va reduir costos, va estendre cadenes de valor i va treure centenars de milions de persones de la pobresa. És veritat que va crear perdedors. Hi va haver indústries desplaçades, regions perjudicades i llocs de treball que van desaparèixer. No ho nego. Els efectes de la liberalització del comerç internacional es reparteixen de manera desigual. Però per a això hi ha la política econòmica: per acompanyar les transicions, compensar els qui perden i facilitar que les empreses s'adaptin.

Renunciar a oportunitats industrials, agroalimentàries i tecnològiques per quotes ramaderes limitades seria un error

En el cas ramader, Europa disposa d'instruments, com ajuts temporals i programes de reconversió. L'agricultura i la ramaderia europees operen des de fa dècades sota un marc profundament sostingut per l'administració. La PAC és precisament per protegir rendes i facilitar canvis.

També per això l'acord s'aplicarà de manera gradual. Les empreses tindran temps per a repensar la seva estratègia internacional. Mercosur obliga a asseure's, parar i decidir. Amenaces i oportunitats s'acosten. Els empresaris i directius hem de moure fitxa ràpidament.

Protegir els sectors vulnerables és raonable, però renunciar a oportunitats industrials, agroalimentàries i tecnològiques per quotes ramaderes limitades seria un error, i més a la vista de com els Estats Units s'està desenganxant de la Unió Europea. L'acord UE-Mercosur pot ser una bona notícia si es gestiona bé. Esperem que després el Parlament Europeu no desfaci el que la Comissió Europea acaba de tancar.

Assumim que el món és global i anem-hi. Mercosur és un acord útil