A Catalunya tenim la sort de tenir un teixit associatiu empresarial particularment dens. Des de patronals sectorials fins a associacions empresarials locals i regionals, passant per fundacions i espais de col·laboració publicoprivada, els fòrums on fer anàlisi i compartir casos d’èxit abunden. Per raons professionals em toca assistir personalment a un grapat d’aquestes trobades recurrents, i darrerament –molt darrerament– s’hi pot percebre un canvi: mentre que fins fa ben poc s’hi parlava d’intel·ligència artificial com un element més de les converses i amb un punt d’escepticisme o, si més no, de reconeixement de les seves limitacions, ara ha passat a ser el fil conductor de totes les trobades i s’aborda de manera totalment seriosa i transcendent. No és que abans hi hagués una ingenuïtat col·lectiva, sinó que certament fa un any o fins i tot mig any hi havia moltes més limitacions pel que fa als casos d’ús reals i transformadors de la intel·ligència artificial a les empreses. Allò que tenia sentit com a suport puntual, acotat a determinades operacions administratives, repetitives i a àrees concretes com la defensa jurídica o la redacció de documents, està evolucionant a una velocitat vertiginosa cap al cor de l’estratègia empresarial i aborda ja problemes de gran complexitat, transversals (tècnics, financers, comercials) i genera, com és comprensible, un gran nerviosisme.

El moment reflecteix el xoc col·lectiu, almenys entre els directius que participem en aquests fòrums, d’adonar-se que en qüestió de setmanes van caient les fronteres del que es pensava que era el perímetre d’aquesta tecnologia. Les empreses més avançades en la qüestió estan automatitzant la generació d’estudis de mercat exhaustius que proposen noms de potencials clients concrets i reals, estimacions del volum de vendes realistes, estratègies temporals d’expansió geogràfica i estimacions de costos precises. Estan renunciant a gairebé la totalitat dels serveis de defensa jurídics, fent tots els contractes comercials i impugnant tota mena de disputes de forma automàtica, sense minvar la taxa d’èxit en litigis.

Estan incrementant en ordres de magnitud la velocitat de desenvolupament intern de software, la qual cosa obre enormes oportunitats: per una banda, disposar de software molt més complex i avançat, en poder iterar-lo a gran velocitat, però alhora disposar d'un percentatge més elevat de software a mida, que encaixa precisament amb el seu model de negoci i funcionament intern, cosa que abans no era possible perquè hauria implicat tenir un equip de programadors de dimensions colossals i molt alt cost. També estan prenent millors decisions, per un doble efecte: per una banda, pel fet de disposar de més i millors dades –proveu de llançar el full d’Excel més extens que tingueu al cap a qualsevol agent generatiu i demaneu-li les principals conclusions: són realment bons en això. Però, per altra banda, perquè ara tenim el luxe de disposar, fins i tot les pimes, d’assessors virtuals amb un nivell de coneixements elevat. Això no substitueix la presa de decisions humana, però sí que en millora la qualitat i permet trencar la barrera de la por en certes decisions complicades, perquè s’omple el buit de no tenir ningú al costat que arribi a les mateixes conclusions. Finalment, la relació entre administracions públiques i empresa ha canviat per complet: l’habitual sistema de demanar memòries infinites com a filtre d’accés a autoritzacions i subvencions ha saltat pels aires, perquè avui en dia les memòries s’escriuen soles.

La IA no substitueix la presa de decisions humana, però sí que en millora la qualitat i permet trencar la barrera de la por en decisions complicades

És evident que aquest canvi de paradigma tindrà conseqüències: internament, sobre la composició del teixit empresarial; en l'àmbit global, sobre els fluxos de comerç internacional. La intel·ligència artificial es caracteritza per tenir una petita barrera d’entrada. Una barrera d’entrada irrellevant per empreses mitjanes i grans, en comparació amb totes les possibilitats d’una adopció plena: milloren totes les àrees funcionals, amb guanys d’eficiència, de coneixement i d’agilitat. Però una barrera prou rellevant per a excloure’n les micro i petites empreses, que potser no saben per on començar ni quines eines utilitzar. Per tant, és previsible que es generi una polarització: qui queda per sota de la petita barrera d’entrada morirà en un context en què els seus competidors, que queden per sobre, augmenten a gran velocitat la seva eficiència, competitivitat i coneixement. A nivell global, els països que tinguin menys fricció per a l’adopció d’aquestes tecnologies (probablement tots menys els de la Unió Europea, amb una tendència malaltissa a regular-ho tot) probablement podran augmentar les quotes d’exportació.

La naturalesa d’aquesta tecnologia, a diferència d’altres revolucions tecnològiques passades com internet, l'ofimàtica o la màquina de vapor, fa que sigui particularment exponencial: són sistemes d’autoaprenentatge, i com més sofisticats són, major és el seu grau d’utilització, cosa que permet un autoaprenentatge més ràpid. Davant d’aquesta realitat, és ridícul pensar que la velocitat legislativa pugui estar alineada amb el desenvolupament tecnològic. I, com que no ho estarà, el millor que ens pot passar és que les administracions evitin crear fricció, i tots plegats –sobretot les micro i petites empreses– hi dediquem temps i recursos. Tal com va passar amb internet, l'onada no s’aturarà: no surfejar-la implica ofegar-se.