Aquest setembre passat hem encadenat disset mesos seguits de creixement dels preus dels aliments. Una cosa que qualsevol que vagi al mercat o al supermercat pot confirmar, sense necessitat d'estadístiques oficials.

La inflació subjacent continua disparada, sent els aliments els grans responsables de tot aquest fenomen, amb el permís d'altres partides que l'han acompanyat intermitentment. De fet, la baixada de l'IVA dels aliments bàsics fa mesos que va deixar de fer efecte, ja que el creixement a dues xifres dels preus d'aquests productes, es va menjar el seu impacte.

El discurs polític limitat i amb prejudicis atribueix gran part de la responsabilitat d'aquest fenomen a les cadenes de distribució i els mitjancers. Hem vist com s'ha proposat "vigilar" els marges dels supermercats o acusar públicament algun dels dirigents d'aquest sector. Tanmateix, encara que hi pot haver increment de marges intermedis per la conjuntura de l'alça dels costos de tota mena, el problema principal dels aliments és a la producció.

Fa bastants anys que treballo en projectes agritech i d'innovació aplicada al sector agrícola en diferents països per haver escoltat alguns dels grans problemes del sector productiu. Problemes que, se sorprendrien, són molt similars a moltes zones del planeta. I aquests problemes es tradueixen en falta de disponibilitat d'aliments.

A més de factors com la falta de relleu generacional, de la despoblació de zones rurals o d'una equivocada política comunitària que, a vegades, no permet competir en condicions d'igualtat als productors europeus, el principal factor que explica l'escassetat de producció d'aliments és el canvi climàtic.

El primer que hem de pensar és l'exposició absoluta que tenen les explotacions agrícoles i ramaderes a la meteorologia, ja que moltes d'aquestes activitats es realitzen a cel obert o en entorns molt vulnerables a ella.

En els últims mesos hem tingut tempestes i DANA d'efectes devastadors a Grècia, Espanya, el nord de l'Àfrica o, en els últims dies, Nova York. Aquests fenòmens climàtics arrasen amb qualsevol activitat, però més amb la producció agrícola. El que abans era anecdòtic o aïllat en un període de l'any, s'ha convertit en la tònica incerta de moltes zones.

Més enllà de l'òbvia escassetat d'aigua, cada vegada més urgent, les pluges excessives i l'increment de les temperatures fan inviables molts cultius. No només perquè els temps habituals de maduració i recol·lecció estiguin canviant, sinó que perquè la calor excessiva i les gelades a deshora arruïnen moltes collites o eviten que els fruits tinguin unes condicions mínimes organolèptiques, de mida o de qualitat. És a dir, o no es poden recollir o no són viables per al consum. Això comporta problemes de rendibilitat per al productor i problemes d'escassetat per al mercat.

A més, l'alça de les temperatures i aquests fenòmens climàtics més propis del Tròpic, també porten insectes i plagues que no es coneixien. Per exemple, comentava l'altre dia amb investigadors de la Universitat de Saragossa i Tecnalia com l'ametlla, producte imprescindible a la meva província, Alacant, i matèria primera per a tanta indústria agroalimentària, com la torronera, passa moments complicats des de fa anys. No sé si sabran que l'afecta un insecte que no era conegut al nostre país. Aquesta bestiola es fica a l'ametlla, quan encara està verd, i va menjant el fruit mentre madura. Com no deixa rastre a la closca, l'agricultor continua invertint en el cultiu, fins que arriba la recol·lecció i veu que no hi ha ametlles. Les closques són gairebé buides.

I saben el que passa amb aquest insecte? Que no es coneix com combatre'l al nostre territori i aquells especialistes on sí que el saben (en països tropicals), no coneixen com treballar amb ametlles, perquè no és un cultiu d'aquests països.

Probablement, anem molt tard per combatre el canvi climàtic, però impulsar la innovació i la cooperació internacional han de ser claus per assegurar el subministrament alimentari. Una mica més enllà de la carn de laboratori i els insectes. Pocs sectors impacten de forma tan homogènia a tots els que habitem aquest planeta.

Investigacions com el vertical farming, ja fet servir per al cultiu de tomàquets o cogombres, pot ser una solució. Consisteix a generar cultius en entorns controlats, on no siguin a la intempèrie climatològica. Una evolució tecnològica dels hivernacles.

Però també altres com la intel·ligència artificial aplicada al control de la desforestació i les pràctiques d'explotació abusiva del terra, l'ús de tecnologia digital per controlar els fluxos d'aigua subterrània, els bessons digitals que analitzin com impactaran els nous models meteorològics, la generació de noves variants de productes més resistents a la calor i la humitat constant. En definitiva, posar el focus a mitjà termini, analitzant quines solucions podem aconseguir per a un problema urgent, que va més enllà de la inflació que ens afecta tots. Perquè tantes vegades perdem el temps mirant el dit, i no la Lluna.