La història de la computació és un bon exemple per entendre la diferència entre risc i incertesa. Quan comprem actius financers assumim un risc perquè podem perdre una part del capital invertit a causa de fluctuacions en el seu valor. La incertesa és la impossibilitat de predir el futur. El risc és quantificable; la incertesa no. A l’època dels ordinadors centrals, era impossible predir l’aparició dels ordinadors personals, i a l’època dels ordinadors personals era impossible predir l’aparició del núvol i dels supercomputadors.

La impredictible evolució de la indústria fins i tot ha donat lloc a llegendes urbanes. El 1953, en ple apogeu dels ordinadors centrals, el llavors president d’IBM va afirmar: "Crec que hi ha un mercat mundial per a cinc ordinadors com a màxim". La frase es va treure de context. El directiu no volia dir que la computació mundial serà cosa d’un sol ordinador, sinó que IBM pensava vendre cinc unitats d’un nou model d’ordinador central. Però amb la popularització dels ordinadors portàtils uns anys després, molta gent va fer befa de la suposada predicció d’IBM.

Aquests dies hem sabut la notícia del traspàs de Lou Gerstner, CEO d’IBM del 1993 al 2002. A principis dels anys noranta, l'era dels ordinadors centrals va donar pas a l’era dels ordinadors personals. Gerstner va entomar el repte de reinventar una empresa llegendària que patia una gravíssima crisi de vendes, resultats i liquiditat, i va impulsar un canvi estratègic que el temps ha demostrat que va ser cabdal per a la supervivència de la companyia a llarg termini: abandonar progressivament la fabricació i venda d’ordinadors personals per centrar-se en la consultoria i els serveis a les empreses i en els supercomputadors. I ho va fer sense ser un visionari tecnològic, ja que abans havia treballat a American Express, a la consultora McKinsey i al fabricant de galetes Nabisco. De fet, tot el que sabia de computació ho sabia gràcies a ser client i usuari en les empreses anteriors. Gerstner va ser el primer CEO reclutat fora d’IBM des de la fundació de l’empresa el 1911.

El lideratge de Gerstner ens ofereix unes quantes lliçons d’estratègia d’empresa, a través d'afirmacions que es poden refutar a partir de la seva trajectòria a IBM. Primera, per dirigir un negoci s’ha de venir del sector. Segona: els canvis estratègics s’han d’impulsar des de dins. Tercera: t’has de concentrar en el teu negoci principal. L’èxit d’IBM en les darreres dues dècades es deu a haver fitxat un directiu de fora de l’empresa i del sector que va anar liquidant el seu negoci principal i va apostar per desenvolupar unes línies de negoci noves. Per tant, contradient el manual.

IBM és l'organització de recerca industrial més gran del món, amb 19 centres de recerca en 12 països

Per què IBM va perdre l’hegemonia en ordinadors personals, tot i haver-ne estat el creador? Per un error estratègic. A causa d’una nefasta gestió de la seva propietat intel·lectual, van emergir competidors com HP, Compaq, Dell o els anomenats clònics, que van explotar l’aliança entre Microsoft i Intel, provocant una guerra de preus que va enfonsar el mercat.

Gerstner va haver de retallar costos i reduir la plantilla. I amb la visió de centrar-se en la consultoria i els serveis, el 2002 IBM va adquirir PwC Consulting, la consultora de PwC. I el 2005, quan Gerstner ja havia deixat la companyia, va vendre el negoci dels ordinadors personals a la xinesa Lenovo.

La missió actual d’IBM és ajudar els seus clients a utilitzar la tecnologia de manera eficaç i a explotar les possibilitats del núvol i de la intel·ligència artificial. Tot i això, continua liderant la supercomputació i la computació quàntica.

Malgrat que no apareix cada dia als mitjans de comunicació, com Google o Nvidia, IBM és l'organització de recerca industrial més gran del món, amb 19 centres de recerca en 12 països. Durant 29 anys consecutius, del 1993 al 2021, ha ostentat el rècord de nombre de patents generades anualment als EUA per una empresa.

Gerstner va fundar el 1989 Gerstner Philanthropies, que ha atorgat subvencions per un total de més de 300 milions de dòlars des de la seva creació en quatre àrees: recerca biomèdica, medi ambient, educació i assistència financera a curt termini per prevenir el sensellarisme.