A finals de novembre es van impulsar dues iniciatives que marquen un gir estratègic de la UE cap al Sud. Per una banda, el 28 de novembre es va presentar a Barcelona el nou Pacte pel Mediterrani, coincidint amb la celebració del 30è aniversari del Procés de Barcelona. Per altra banda, a Luanda (Angola), el 24 i 25 de novembre, la Unió Africana i la Unió Europea (UE) van celebrar la seva setena cimera, commemorant 25 anys d'avenços i renovant els seus compromisos amb la pau, el desenvolupament i els objectius compartits des de la Visió Conjunta per al 2030, que inclou la posada en marxa de la iniciativa Global Compact – Gateway África.

El 2021, la Unió Europea va llançar la iniciativa Global Compact, destinada a invertir 300.000 milions d'euros fins al 2027 en projectes de connectivitat a Àfrica, Amèrica Llatina, Europa oriental i el Caucas, Àsia i el Pacífic, així com al Mediterrani. Aquesta iniciativa buscava no només enfortir les infraestructures globals, sinó també avançar en l'autonomia estratègica de la UE, en línia amb la seva agenda de reducció de riscos.

Dins d'aquest marc, el Paquet d'Inversió Regional Global Gateway Àfrica-Europa, que mobilitza fins a 150.000 milions d'euros, es considera l'acció més significativa empresa fins ara. El seu objectiu és impulsar la inversió pública i privada per acompanyar Àfrica en una transformació verda i digital inclusiva. El paquet se centra en àrees clau com l'energia neta, la biodiversitat, l'agricultura, la resiliència climàtica, la reducció del risc de desastres, el transport, els sistemes de salut, la ciència i la tecnologia, l'educació i la formació, el suport a les empreses i el desenvolupament de cadenes de valor sostenibles, incloent-hi minerals i matèries primeres estratègiques.

Malgrat els avenços aconseguits en la implementació del Paquet Àfrica-Europa, que ja ha contribuït al creixement inclusiu, així com al desenvolupament d'infraestructures i a la inversió en tots dos continents, els resultats encara no arriben plenament a les expectatives inicials.

En l'actual context de competència pel lideratge mundial entre la Xina i els Estats Units, Àfrica s'ha convertit en un escenari clau d'oportunitats. Washington busca reforçar la seva presència al continent, mentre que Pequín avança amb la seva iniciativa "Un cinturó, una ruta" (OBOR), que connecta Àfrica a través del port de Nairobi a l'oceà Índic. Paral·lelament, Rússia també ha entrat en aquesta dinàmica, promovent la seva influència en diversos països africans. Aquests moviments han despertat a Europa la consciència del risc d'un "tancament" geoeconòmic.

El 2010, la UE i la Xina representaven conjuntament al voltant del 40% de la construcció i de la inversió a l'Àfrica. No obstant això, el 2021 la participació de la Xina es va elevar al 60%, mentre que la d'Europa es va reduir al 20%. Davant d'aquesta evolució, la iniciativa Global Gateway es perfila com un instrument essencial per estrènyer els llaços entre la UE i l'Àfrica, reforçar la cooperació i augmentar la competitivitat europea enfront de la Xina, tant a l'Àfrica com en altres regions en desenvolupament.

En l'actual context de competència pel lideratge mundial entre la Xina i els Estats Units, l'Àfrica s'ha convertit en un escenari clau

El comerç exterior africà assoleix un valor d'1,016 bilions de dòlars, amb la UE com a principal soci comercial i destí de les seves exportacions. Més del 90% de les exportacions africanes accedeixen al mercat europeu lliures de drets d'importació, gràcies a acords preferencials que abasten 19 països del continent. La Xina segueix de prop la UE en aquest àmbit comercial.

La Unió Europea és també la principal font d'inversió estrangera directa a Àfrica, amb un total de 238.900 milions d'euros el 2023. No obstant això, les empreses europees destinen a penes el 3% de les seves inversions al continent, mentre que la Xina ha incrementat els seus esforços en un 20%.

En pocs anys, Pequín ha aconseguit un avenç espectacular a l'Àfrica, regió veïna d'Europa, reforçant interessos mutus i vincles diplomàtics. Amb això assegura les seves necessitats estratègiques i consolida el seu projecte de crear un espai econòmic que connecti la Xina amb l'Àfrica a través de l'Índia i Orient Mitjà.

La competència entre la Xina, els EUA i la UE per ampliar la seva presència a Àfrica s'expressa no només en inversions, sinó també en narratives que demanen un nou discurs i nous instruments d'acció. La confiança, però, no es pot imposar: es construeix de manera gradual i sostinguda.

Malgrat la rellevància de la nova iniciativa europea per a Àfrica, la UE encara manca d'un pla geoeconòmic integral i coherent per al continent, mentre els Estats Units busquen recuperar influència i la Xina avança amb les seves quatre rutes de la seda: una a través de l'Àsia central, una altra per l'oceà Índic, una tercera via l'Àrtic i una quarta que s'estén des de la península Ibèrica cap a l'Àfrica Atlàntica i el Golf de Guinea.

El debat europeu sobre Àfrica continua massa centrat en qüestions de seguretat i migració, deixant en segon pla el seu enorme potencial i l'oportunitat que representa el Tractat de Lliure Comerç Continental Africà (ZLECAF). Davant d'aquest escenari, resulta imprescindible llançar propostes audaces: la UE ha de definir una estratègia clara i una resposta ferma per evitar el setge geoeconòmic i el risc que el Mediterrani i les seves connexions quedin sota el control d'empreses estatals xineses. Altrament, Europa corre el perill de quedar atrapada a la xarxa de les noves rutes de la seda.

La UE ha de definir una estratègia per evitar el risc que el Mediterrani i les seves connexions quedin sota el control d'empreses estatals xineses

La cooperació entre Europa i Àfrica ha de transcendir els imperatius de curt termini i orientar-se cap als desafiaments estructurals de mig i llarg abast. Mesures com l'alleujament del deute i la revisió dels enfocaments de finançament per a inversions en infraestructura, en suport a la implementació de l'AfCFTA, tindrien un impacte més durador i transformador.

La construcció d'una associació més sòlida i estratègica amb Àfrica exigeix que la Unió Europea superi la seva visió centrada en l'"amenaça migratòria" i reconegui la importància geopolítica i econòmica del continent. Aquesta relació ha de ser repensada i reformada: ambdues parts han d'abandonar els enfocaments desequilibrats i fragmentats del passat i avançar cap a la creació d'un mecanisme eficaç de governança conjunta.

Europa és conscient que ha de revisar els seus vincles amb Àfrica. La resposta passa per una aposta renovada, acceptant que probablement necessita els seus veïns del sud més del que ells la necessiten. Àfrica, juntament amb el Mediterrani sud i oriental, disposa avui de múltiples opcions d'associació, mentre que Europa només en compta amb una Àfrica: un continent que es perfila com a motor de creixement global en el futur.

El Mediterrani no es pot reduir al relat, repetit fins a l'avorriment, d'un cementiri de migrants africans ni d'un mur que separa societats i cultures irreconciliables. És, sobretot, un pont mil·lenari d'intercanvis i el gresol d'una diversitat essencial. Avui ens trobem en una cruïlla, de vegades incòmoda, entre un vell món que es resisteix a transformar-se i un nou ordre, encara incert, que lluita per emergir en absència de visions clares i compartides.

L'auge econòmic d'Àfrica ja està en marxa i es materialitza a les seves ciutats, granges, fàbriques i ecosistemes digitals. Per alliberar tot el seu potencial, la reforma ha d'impulsar la inversió, i la inversió s'ha de traduir en un creixement compartit.

Europa i Àfrica, el destí de les quals està profundament interconnectat, amb el Mediterrani com a espai natural de convergència, disposen d'una oportunitat única per catalitzar aquest procés i presentar una visió renovada d'associació estratègica per al segle XXI. Entre Barcelona i Luanda, Europa aspira a portar la seva relació amb el Mediterrani i Àfrica a un nou nivell, però s'hi ha d'implicar, ja que el seu futur està estretament relacionat amb la capacitat de desenvolupament del Sud.