Aprovar un "Estatut dels Treballadors per al segle XXI" és un compromís que té un llarg recorregut. Va situar aquesta necessitat el 2015 Mari Luz Rodríguez, secretària d'Estat d'Ocupació amb el Govern de Rodríguez Zapatero. Tres anys més tard, el 2018, es va convertir en objectiu per a la ministra de Treball en el primer govern de Pedro Sánchez, Magdalena Valerio, en aquests termes: "Es posarà en marxa un grup de treball en el marc del diàleg social per abordar les bases d'un nou Estatut dels Treballadors per al segle XXI. Perquè considerem que la reforma legal ha de ser profunda, integral i amb caràcter de permanència capaç d'adaptar la nostra legislació laboral als nous reptes de l'economia i del treball".

Es va reiterar en el programa de govern de l'anterior legislatura (2020-2023) amb el següent compromís: "Elaborarem un nou Estatut dels Treballadors del segle XXI. Elaborarem, previ diàleg amb els agents socials, un nou Estatut dels Treballadors que compagini la protecció dels treballadors i treballadores davant els desafiaments socials, tecnològics i ecològics del segle XXI i el reconeixement de nous drets dels treballadors propis de la realitat econòmica, social i laboral actual, amb la necessària competitivitat empresarial i el paper de la negociació col·lectiva com a element de reequilibri necessari. A tal efecte, es podrà constituir un grup de treball per a la seva redacció, integrat per experts i expertes de reconegut prestigi, de l'àmbit acadèmic i professional."

I tornem a trobar aquest compromís en l'acord de govern firmat pel PSOE i Sumar, "Una nova coalició de Govern progressista per a Espanya", en els següents termes: "Culminarem un Estatut del Treball del segle XXI, que articuli una xarxa bàsica de drets per a tots aquells que presten activitats professionals, des dels autònoms fins als cooperativistes, i un desenvolupament del treball per compte d'altri que incorpori expressament la transició digital, inclòs el govern dels algoritmes, i la transició verda, a través de fórmules de negociació col·lectiva que garanteixin la sostenibilitat".

Canviar el marc de les relacions laborals en Espanya no és una empresa fàcil, ni es pot esperar fer-ho en un tres i no res. Constitueix una tasca prou complexa construir un nou Estatut que atengui l'actual realitat del món del treball amb els seus nous desafiaments socials, tecnològics i ecològics d'aquest segle, i fer-ho, com s'ha anunciat, des de la voluntat del diàleg amb els sindicats i la patronal per garantir el necessari equilibri entre la protecció dels treballadors i la competitivitat empresarial, alhora que es reforci el paper de la negociació col·lectiva.

Però les moltes dificultats no poden retardar més tal objectiu, perquè urgeix avançar i aprovar noves regles actualitzades que responguin a les diferències entre aquella economia, aquella empresa i aquell mercat laboral dels anys 80 (quan es va aprovar l'actual Estatut dels Treballadors nascut per reformar les velles i antidemocràtiques lleis laborals del franquisme) i la realitat d'avui, més de quatre dècades després.

Les moltes dificultats no poden retardar més un nou marc de les relacions laborals. El mercat de treball té molt poc a veure amb aquell dels anys 80

Una nova realitat en la qual, a més, incideixen centenars de normes de la Unió Europea. Urgeix construir noves regles que atenguin el que suposen les noves tecnologies presents als centres de treball i els nous llocs de treball, que responguin a les noves maneres de treballar. Noves regles que afrontin una, encara pendent, profunda reforma a l'estructura de la negociació col·lectiva, atomitzada i desvertebrada avui en dia, amb més de 5.000 convenis. Noves normes que modernitzin i millorin la utilitat d'un nombre molt important de convenis col·lectius molt allunyats dels problemes i necessitats del moment, com a font reguladora de les relacions laborals i industrials en les empreses i els sectors econòmics.

Urgeix el nou Estatut per poder afrontar amb eficàcia la realitat de l'actual mercat de treball, tan diferent d'aquell en el qual amb prou feines hi havia tres milions de dones amb ocupació, davant els més de nou milions actuals, després de la seva massiva incorporació, una realitat que ha transformat les relacions socials, familiars i laborals profundament i que exigeix una nova mirada cap a drets i obligacions com són la igualtat, la conciliació o la salut. Un mercat de laboral que té molt poc a veure amb aquell dels anys 80 en el qual el 18% eren joves menors de 25 anys, quan avui els d'aquesta edat constitueixen poc més del 5%.

És necessari avui un nou Estatut del Treball que enforteixi el paper dels treballadors i treballadores i els seus sindicats als centres de treball i que actualitzi els drets sindicals d'informació i participació en la marxa l'empresa, al nivell dels països més competitius de la Unió Europa, la qual cosa des de fa molts anys espera fer-se realitat.

És una molt bona notícia que front l'acalorat debat permanent que vivim, centrat en reformes territorials i models d'Estat, se situï el món del treball en el centre de la discussió, i amb això el model de relacions laborals i industrials que volem i necessita el nostre país, imprescindible per a la necessària millora de la productivitat de la nostra economia així com la millora de les condicions de vida i treball.

És un repte difícil, és cert, que necessita un fort lideratge, autoritat i credibilitat per impulsar i dirigir la negociació. La sort és que aquestes condicions són presents avui en el Govern d'Espanya, i els agents socials, patronal i sindicats, en no poques ocasions han sabut demostrar intel·ligència i compromís per aprofitar el moment. Esperem que la polarització política i el sectarisme que patim no impedeixi de construir les noves relacions laborals del segle XXI, més justes, útils i imprescindibles per impulsar i acompanyar el necessari canvi de model productiu que necessitem i que tant reclamem.