La gigafactoria d'IA de Móra la Nova disposarà de cent mil xips per entrenar i executar models avançats d'IA. A diferència dels centres de dades convencionals, que són instal·lacions que allotgen webs i proporcionen serveis de computació i emmagatzematge, les gigafactories tenen una enorme capacitat de càlcul i estan especialitzades en la computació avançada d’IA. Per situar-nos, als EUA hi ha una gigafactoria en funcionament i una desena d’infraestructures en construcció. En canvi, hi ha uns quatre mil centres de dades operatius.

La Unió Europea invertirà 20.000 milions d’euros en la construcció de cinc gigafactories. Espanya i Portugal han presentat una proposta conjunta per invertir-ne 5.000 en la gigafactoria de Móra la Nova a través d’un consorci publicoprivat format per Telefónica (15,67%), ACS (15,67%), Banco Santander (15,67%), Multiverse Computing (4%), l’Estat (48%) i la Generalitat (1%), una distribució que dona als socis privats la majoria accionarial.

En l’anunci de la proposta, que ha d’aprovar la UE, els mitjans de comunicació han transmès l’optimisme dels responsables polítics; alguns han suggerit que la gigafactoria es construirà igualment encara que la UE no aposti per la candidatura ibèrica. Els mateixos mitjans evidencien que hi ha un consens monolític sobre les bondats de la infraestructura. En les notícies es minimitza el consum d’electricitat i d’aigua; d’electricitat, perquè la demanda energètica ja està coberta; d’aigua, perquè la instal·lació disposarà d’un circuit tancat de refrigeració. També se suggereix que la gigafactoria crearà els llocs de treball que es perdran amb el tancament de la central nuclear d’Ascó. Cal anar a mitjans alternatius i crítics per adonar-nos que no tot són flors i violes. Aquests mitjans recullen advertències sobre l’elevat consum d’energia i aigua de la instal·lació formulades per grups ecologistes i experts en intel·ligència artificial. Alguns acadèmics han explicat que cadascuna de les gigafactories europees consumirà 150 megawatts, l’equivalent al consum de 350.000 llars, i que aquests centres poden saturar la xarxa elèctrica, provocar talls en el subministrament de llum i disparar el preu de l’electricitat. Pel que fa al consum d’aigua per refrigerar els processadors, els investigadors apunten que serà l’equivalent al consum de 20.000 llars. Finalment, els grups ecologistes es pregunten on anirà a parar l’aigua escalfada durant el procés de refrigeració, i afirmen que abocar-la al riu tindria conseqüències sobre la flora i la fauna.

La presentació de la candidatura ha coincidit en el temps amb una notícia sorprenent. Amazon Employees for Climate Justice és un grup independent d’empleats d’Amazon preocupats per l’impacte de les noves tecnologies sobre el clima. Cinc treballadors afiliats al grup van manifestar davant de l’Ajuntament de Seattle, la seu central d’Amazon, que el municipi hauria de regular els centres de dades i limitar-ne el creixement. El seu testimoni va posar el gegant tecnològic en la incòmoda posició d’haver de respondre a crítiques públiques d’empleats seus sobre els centres de dades i la intel·ligència artificial. Amazon va informar els treballadors que haurien d’afrontar mesures disciplinàries i fins i tot un possible acomiadament. Però als EUA això no és tan senzill perquè la reacció de l’empresa podria constituir un acte d'intimidació que podria haver violat les proteccions de la ciutat de Seattle contra la discriminació per creences polítiques, de manera que les represàlies d’Amazon podrien considerar-se il·legals i punibles. De fet, el grup ja ha presentat una denúncia en nom d’aquests treballadors a l'Oficina de Drets Civils de la ciutat. No és acceptable que les empreses puguin decidir què poden dir i què no poden dir els seus empleats. Els empleats d’una empresa tenen dret a expressar-se políticament encara que les seves manifestacions siguin contràries als interessos de l’empresa. I és irrellevant si l’empleat parla com a ciutadà o com a empleat. A banda d’aquestes consideracions, l’episodi suggereix que cal trencar el consens monolític sobre les bondats dels centres de dades i ser transparents respecte a les conseqüències del seu desenvolupament. Cal un debat sobre aquestes conseqüències, que potser ens portaria a qüestionar-nos si com a societat estem disposats a allargar la vida de les centrals nuclears o a viure permanentment amb les restriccions dels episodis de sequera a canvi de poder-li fer preguntes a la IA.