Al llarg dels últims mesos, hem dedicat aquest espai a reflexionar sobre la relació entre intel·ligència artificial (IA) i el tercer sector. Hem abastat molts temes diferents… IA inclusiva: com aquesta pot ajudar-nos a reaccionar davant d'emergències humanitàries o mediambientals o com podem fer que sigui més eficient i que sempre remi a favor de l'impacte social. El nostre objectiu sempre ha estat entendre com la tecnologia pot posar-se al servei de les persones i de les causes. En aquest sentit, hi ha una qüestió que apareix amb més freqüència en les nostres converses del dia a dia i que ens ve de gust compartir amb vosaltres: què passarà ara que en moltes ocasions ja no som capaços de distingir què és real i què no?

Pot semblar una pregunta la resposta de la qual no ens interpel·li tant com ens imaginem, però avui dia ja existeixen eines capaces de generar imatges, vídeos i veus amb un nivell de realisme que, en molts casos, resulta difícil de detectar. I sí. El que fa no molt podria semblar ciència-ficció o una cosa impossible, avui pot fer-ho pràcticament qualsevol persona. En aquest context, moltes vegades el debat sol centrar-se en la part política, la desinformació o els riscos de seguretat; debats sens dubte necessaris. Però l'experiència que ens atorga formar part del dia a dia de centenars d'ONG fa que ens sorgeixi una altra reflexió: com afectarà aquesta nova realitat la confiança sobre la qual es construeix gran part de l'acció social?

Les organitzacions socials fa dècades que treballen per acostar realitats complexes a la ciutadania. Tradicionalment, ho han fet explicant projectes concrets a través de diferents canals i, en definitiva, visibilitzant les situacions que succeeixen lluny del nostre entorn quotidià. Gràcies a aquest esforç, milions de persones han pogut comprendre problemes que d'una altra manera els resultarien invisibles. És clar que la capacitat de generar empatia ha estat sempre una eina fonamental per mobilitzar el suport. Una foto, un vídeo o un testimoni poden ajudar-nos a comprendre una realitat millor que qualsevol dada o estadística. Però avui dia, cada vegada és més habitual preguntar-se si un contingut ha estat manipulat, generat artificialment o tret de context, un dubte que abans apareixia de forma puntual i ara forma part del procés pel qual consumim informació.

Cada vegada més persones observen una imatge impactant o un vídeo sorprenent preguntant-se si són reals. La capacitat de la intel·ligència artificial per generar continguts versemblants està transformant la nostra relació amb la informació i fent que la confiança deixi de ser automàtica per convertir-se en una cosa que necessita demostrar-se constantment. En aquest nou context, les organitzacions socials tenen un gran desafiament, ja que gran part de la seva capacitat per mobilitzar suport es basa a acostar realitats complexes a la ciutadania. Però si l'autenticitat dels continguts comença a posar-se en qüestió, la confiança deixa de dependre únicament del missatge.

Per això, és possible que en els pròxims anys cobrin encara més importància aspectes com la capacitat de verificar l'origen de determinats continguts, no perquè les ONG hagin deixat de ser fiables, sinó perquè l'entorn digital exigeix noves formes de generar confiança. De fet, algunes organitzacions ja comencen a replantejar-se com comunicar els seus projectes. Si fins ara una fotografia podia ser suficient per il·lustrar una realitat, en el futur probablement serà necessari acompanyar-la de més context, més informació i més mecanismes que permetin entendre d'on procedeix i com ha estat obtinguda. Això no significa desconfiar de tot, sinó assumir que la confiança ja no es construeix únicament a través del que veiem, sinó també a través de la capacitat de demostrar-ho.

Aquest canvi pot suposar una càrrega addicional per a moltes entitats socials, especialment per a les més petites, que ja operen amb recursos limitats. No obstant això, també representa una oportunitat per reforçar una pràctica que el tercer sector coneix bé: la transparència. Explicar millor els projectes, mostrar com es gestionen els recursos i acostar l'impacte de manera rigorosa pot convertir-se en un factor diferencial en un entorn on la credibilitat serà més important que mai. Paradoxalment, la mateixa intel·ligència artificial pot ajudar a respondre a aquest repte, ja que, de la mateixa manera que permet crear imatges o vídeos artificials, també pot utilitzar-se per detectar manipulacions.

En definitiva, amb aquest article volem reflexionar sobre la relació de confiança que existeix entre les organitzacions i la societat, una relació que s'ha construït amb temps, coherència i exercicis constants de transparència, i que constitueix un dels actius més valuosos per a qualsevol entitat social. La pregunta de fons no és si podrem continuar confiant en les imatges o en els vídeos que veiem, sinó en quins elements basarem aquesta confiança en el futur. Durant anys hem associat l'evidència a allò que podíem observar directament. Avui comencem a descobrir que la confiança depèn cada vegada més de qui comparteix la informació, de com la verifica i de la coherència que demostra al llarg del temps.

Probablement, la intel·ligència artificial continuarà evolucionant i segurament veurem eines cada vegada més sofisticades i difícils de distingir de la realitat. Però també esperem veure com organitzacions, empreses i ciutadans desenvolupen noves formes de verificar la informació que reben. Perquè probablement un dels grans desafiaments que tenim des del tercer sector és aprendre a generar confiança en un entorn on les imatges ja no són suficients.