Marimar Torres Riera, de 80 anys, germana del president dels cellers Torres, se’n va anar al Canadà i els Estats Units en la dècada dels setanta, com a comercial de l’empresa familiar, i va decidir quedar-se a viure a Califòrnia: allà va criar la seva filla i va comprar uns terrenys al comtat de Sonoma, al nord de la badia de San Francisco, on el 1986 va plantar-hi els primers ceps. Aquest és l’origen de les vinyes i del celler Marimar Estate, que aquest any commemora el 40è aniversari.
Mare i filla estan al capdavant d’aquest celler californià, que elabora vins exclusivament amb el producte de les seves dues finques de vinya, anomenades Don Miguel i Doña Margarita, en honor als seus pares. En aquests 80 acres –32,4 hectàrees– conreen sobretot chardonnay i pinot noir, però també albariño, godello i ull de llebre. Comercialitzen entre 90.000 i 120.000 ampolles a l’any en funció de la collita. I venen als Estats Units –el seu principal mercat–, Espanya, Regne Unit, Japó, Mèxic i Suècia, segons assenyalen fonts de l’empresa. A principis dels noranta van construir un nou celler, amb forma de masia tradicional catalana.
Marimar precisa a ON ECONOMIA que el seu nom de naixement és María Margarita, el mateix que la seva mare, però com que “amb una Margarita a casa ja n’hi havia prou”, des que era una adolescent l’anomenen Marimar, que “ara m’agrada molt més!”. De jove, se’n va anar a Nord-amèrica, de comercial dels vins Torres, però amb el desig de muntar-hi el seu propi celler. Es va casar amb un estatunidenc, crític de vins, del qual es va separar al cap de quatre anys, però no es va equivocar amb la finca. Havia de decidir entre una propietat al Napa Valley i una altra, més gran, al Russian River Valley, i va apostar per aquesta última pel seu clima més fresc i boirós. El 1986 va plantar-hi ceps i, dos anys després, va néixer la seva única filla, Cristina Torres, actual directora general de Marimar Estate.
Viuen entre Califòrnia i Catalunya perquè també tenen casa a Sitges. Marimar Torres, membre de la quarta generació d’aquesta nissaga empresarial catalana, conserva una participació minoritària en l’empresa familiar (Miguel Torres SA) i forma part del seu consell d’administració, però el celler californià Marimar Estate és totalment de la seva propietat.
Des de 2023, la seva filla, Cristina Torres, de 38 anys, lidera Marimar Estate com a directora general. Tot i que en un principi semblava que es dedicaria a la moda –fins i tot va treballar per a Mango i altres firmes a París–, es va acabar formant en vitivinicultura, si bé això va ser després de llicenciar-se en Economia a Princeton i cursar un MBA a The Warton School. Abans de treballar al celler de la seva mare, ho va fer al Regne Unit per a Fells, importador britànic de vins de qualitat, i a Califòrnia, per a Jackson Family Wines. Va participar en la fundació de la International Wineries for Climate Action (IWCA), entitat que reuneix cellers compromesos amb la lluita contra l’emergència climàtica, de la qual també en formen part els cellers catalans dels seus familiars Torres.
Les tres branques d’aquesta nissaga formen part de la Fundació Família Torres, amb seu a Vilafranca del Penedès i dedicada a projectes socials per tot el món, en el patronat de la qual només hi ha dones –incloses Mariamar i la seva filla Cristina– amb l’excepció del seu president, Miguel Agustín Torres Riera. Aquest últim, de 85 anys, continua al capdavant de Torres, un grup amb presència a les denominacions d’origen Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Costers del Segre, però també a les anomenades “quatre erres” espanyoles: Rioja, Ribera del Duero, Rueda y Rías Baixas. Des de 1979 tenen un celler a Xile, a la zona vitivinícola de Curicó, a la regió del Maule. També comercialitzen licors, des de whisky escocès a vermuts sense alcohol.
Torres va anunciar a finals de 2023 que Miguel Agustín Torres Riera cediria la presidència del grup l’any següent al seu fill Miquel Torres Maczassek, de 52 anys, però aquest relleu no s’ha arribat a produir. El 2025 va incorporar un executiu extern a la família, Fabrice Ducceschi, com a director general, i fa uns mesos, Miquel Torres Maczassek es va situar com a director corporatiu de Torres, segon precisen fonts properes a la companyia. La seva germana Mireia continua com a directora de sostenibilitat, així com del celler Jean Leon i presideix la fundació.
Orígens familiars
L’origen d’aquesta nissaga comença el 1559, amb uns viticultors del Penedès, però no va ser fins el 1870 que es va crear Casa Torres y Cia. Després de fer fortuna a Cuba, Jaume Torres Vendrell (1843-1904) es va ajuntar amb el seu germà Miquel (1832-1910) per produir i exportar vi. L’únic fill d’aquest últim, Joan Torres Casals (1865-1932), va començar amb la producció de brandi. A la tercera generació, Miquel Torres Carbó (1909-1991) va haver de reconstruir el celler familiar destruït durant la Guerra Civil. A partir dels anys quaranta, va iniciar l’exportació de vi als Estats Units, però no amb botes com es feia fins aleshores, sinó amb ampolles.
Miquel Torres Carbó va tenir tres fills, que són la quarta generació: Juan María (1932-2021), Miguel Agustín (1941) y Marimar (1945). La cinquena generació està integrada per set cosins: els Torres Maczassek, fills de Miguel Agustín i de Waltraud Maczassek –Ana, Mireia i Miquel–, els Torres Rosselló –Marta, Arnau i Pau– i per Cristina, filla de Marimar.