El Fòrum Mundial de Davos d'aquest 2026 és un dels més vibrants dels darrers anys. Amb el focus posat en Donald Trump, la seva amenaça de prendre Groenlàndia i les relacions amb altres països, altres temes crucials com la intel·ligència artificial han perdut protagonisme. Però en un dels panells d'aquest divendres, la presidenta de l'FMI, Kristalina Gueorguíeva, al del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, i altres conferenciants han coincidit a destacar alguns riscos d'aquesta tecnologia que canviarà el món. L'amenaça als treballs més júnior, la possibilitat que accentuï les desigualtats o el risc que malmeti la salut mental dels joves com han fet les xarxes socials són alguns dels reptes, mentre que l'augment de la productivitat i del comerç semblen grans punts forts. 

Així, Lagarde ha destacat que cal "definir les regles del joc de la IA" perquè serà "intensiu en capital, en energia i en dades". "Si no cooperem, tindrem menys dades i menys capital i això no ens portarà a la prosperitat de la productivitat", ha dit. Tanmateix, ha fet gala en to mig de broma de la seva condició d'europea per defensar la regulació. "Hem de pensar si serà de font oberta o no. És una discussió molt important. Internet ha sigut un bé públic? Com es regula? Quant en necessitem? Volem facilitar aquest terrible camí que han seguit les xarxes socials i el seu efecte terrible en els nens?", s'ha preguntat Lagarde. 

La dirigent del BCE ha descartat un esclat d'una bombolla a Europa perquè "la majoria de projectes d'IA no són finançats amb deute". "S'ha de mirar també quins tipus de deute són. Hi ha un deute que és per reformar, invertir en creixement sostenible i productivitat", ha defensat. "El deute sobirà creixerà i no és prou fort", ha alertat, en canvi, i ha volgut destacar que no es tracta de la quantitat de deute públic sinó de "com s'organitza". 

Gerguieva ha alertat que la IA mal aplicada pot "portar l'acordeó d'oportunitats cap a un lloc i no cap a l'altre". Ha xifrat en un 60% el nombre de treballs que estaran afectats per la IA i que molts seran "millorats, eliminats o transformats". "És un tsunami al mercat laboral", ha dit, i ha destacat que un de cada 10 treballs ja han sigut millorats o la gent cobra més. "Quan guanyen més, gasten més en economia local i això fa créixer la demanda per treballs de baixa formació". En canvi, ha vist un elevat risc en el fet que "s'eliminen les feines de nivell inicial i els joves ho tenen més difícil per trobar feina". També ha destacat la importància de "les barreres" i ha demanat amb cert to irònic "posar als europeus a càrrec" de les regulacions. "Això va molt de pressa i no sabem com fer-ho segur i inclusiu", ha dit. 

L'economista i ex ministra d'Exteriors Ngozi Okonjo-Iweala s'ha mostrat optimista amb els beneficis de la IA en el comerç, però ha demanat un lideratge amb "cooperació". "Cap país ha de ser el responsable de liderar sol com ha de ser la IA", ha dit. "Des del món del comerç, la IA serà beneficiosa perquè redueix el cost de la logística i n'augmenta la productivitat. Canvia la natura dels béns. Els productes tenen més informació i la IA ha de fer augmentar un 40% el comerç de cara a 2040. Però només si és equitativa", ha sentenciat. 

Des del punt de vista privat, el CEO de Pfizer, Albert Bourla, ha sigut optimista tot defensant que "els beneficis seran més forts", però ha reconegut que "necessitem regulació". I ha destacat que les empreses no volen fer el mateix treball amb menys gent, sinó molt més treball amb la mateixa gent. "Podem fer el treball amb menys científics, sí, però no és l'objectiu. A més, ha destacat que la salut és el 10% del PIB global i el 18% dels Estats Units i que a més "fa més productius altres sectors".