En qualsevol capital financera d'Occident, una empresa que reporta beneficis rècord és celebrada, mentre que a la Xina de Xi Jinping, pot assenyalar-se-li com un paràsit. Aquesta setmana, fonts properes als reguladors a Pequín van confirmar que la Xina ha "aprofundit la seva investigació" sobre PDD Holdings, la matriu del gegant del comerç electrònic Pinduoduo i de la popular plataforma global Temu. La notícia va caure com un gerro d'aigua freda sobre els inversors que creien que la tempesta havia passat.

Per a l'observador casual, això sembla una altra ofensiva capritxosa del Partit Comunista contra el sector tecnològic. No obstant això, una mirada més atenta revela alguna cosa més complexa; aquesta és una col·lisió frontal entre el capitalisme de "preus baixos a qualsevol cost" i l'obsessió de l'Estat xinès per l'estabilitat social.

La caiguda voluntària que no va funcionar

Per entendre el titular d'aquesta setmana, cal rebobinar l'agost del 2024. En una de les trucades amb inversors més estranyes de la història corporativa, els directius de PDD, tot i tenir uns números envejables, van profetitzar la seva pròpia desgràcia. Van anunciar que els seus beneficis caurien inevitablement i que deixarien de pagar dividends per "donar suport als agricultors i comerciants". 

Les accions es van desplomar gairebé un 30% en un dia i en el seu moment, alguns analistes van veure això com una jugada mestra de "relacions governamentals". La teoria era que PDD estava practicant un "foc preventiu" empobrint-se en forma voluntària davant l'opinió pública per evitar l'aparença d'un monopoli cobdiciós als ulls de Pequín.

La notícia d'aquesta setmana confirma que aquesta lectura era massa optimista. No va ser una estratègia preventiva, sinó una súplica desesperada. I l'aprofundiment de la investigació demostra que la súplica va ser rebutjada. L'ofrena de pau no va ser suficient.

El pecat original va ser la "involució"

A diferència de Jack Ma, el fundador d'Alibaba que va caure en desgràcia per criticar la política bancària del govern, PDD no té un problema polític, sinó estructural. El seu pecat té un nom en xinès: Neijuan o involució.

L'algoritme de PDD és famós per forçar les fàbriques i comerciants a competir en una cursa suïcida cap al fons. Si vols vendre a la plataforma, has d'oferir el preu més baix, sovint sacrificant marges de benefici, qualitat del producte i salaris dels treballadors.

Mentre PDD s'enriquia amb comissions i publicitat, els seus proveïdors de l'"economia real" que el Partit Comunista jura protegir, s'asfixiaven. En la visió de Xi Jinping de la "Prosperitat Comuna", una empresa tecnològica ha d'actuar com un canal de reg que distribueix riquesa, no com una aspiradora que l'extreu de la base de la piràmide.

 

Quan l'Estat entra en l'algorisme

El fet que la investigació s'“aprofundeixi" és un senyal d'alarma crítica. En el codi de senyals de la política xinesa, això significa que els reguladors, probablement una coalició entre l'Administració Estatal per a la Regulació del Mercat i el Ministeri d'Indústria, no es conformaran amb una multa.

Estan anant per l'algoritme de fixació de preus, el motor del negoci. L'objectiu de Pequín no és destruir PDD, sinó convertir-la en una mena de "servei públic", obligant l'empresa a la modificació del seu codi per garantir que els comerciants i fàbriques obtinguin beneficis justos, fins i tot si això significa destruir la rendibilitat dels accionistes de PDD

L'efecte dòmino: El fi de les gangues de Temu?

Aquí és on el problema local esdevé global. La defensa de PDD sempre va ser la compartimentació, amb "Pinduoduo per a la Xina i Temu per al món". Van aïllar legalment i operativament el seu braç internacional a Temu per protegir-lo de la regulació domèstica. Però aquesta investigació exposa la fal·làcia d'aquesta divisió. Els proveïdors que fabriquen els auriculars de 3 dòlars per a Temu són els mateixos que espremen per Pinduoduo a la Xina.

Si el govern xinès obliga PDD a pagar preus més justos a les fàbriques xineses per garantir l'estabilitat social i els salaris dels treballadors, els costos de producció pujaran. Matemàticament, això amenaça el model de "preus impossibles" que va permetre a Temu conquerir els mercats d'Europa i els Estats Units.

La lliçó final

El drama de PDD és una lliçó magistral sobre com funciona el poder avui a la Xina. El departament de relacions governamentals ja no serveix per convidar a sopar funcionaris i demanar favors. La seva funció és existencial, i és la d'assegurar que el model de negoci de l'empresa serveixi els objectius nacionals.

PDD va fallar en aquesta missió quan van creure que compensaven el dany social amb donacions benèfiques i humilitat pública. Però l'Estat xinès va aclarir que no vol filantropia, sinó un canvi de sistema. Per als inversors, el missatge és brutal perquè a la Xina, els ingressos que s'obtenen a costa de l'estabilitat social no són un actiu, es converteixen en un passiu tòxic que tard o d'hora es purga.

Les coses com són