Hisenda ha iniciat una de les transformacions tecnològiques més profundes de les darreres dècades amb la incorporació massiva de la intel·ligència artificial als seus processos. Aquest canvi de paradigma, lluny de ser una simple actualització tecnològica, representa una redefinició completa de la relació entre l'administració fiscal i el contribuent.

L'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) va fer un pas decisiu el 27 de maig de 2024 amb la publicació de la seva Estratègia d'Intel·ligència Artificial, un document que estableix les bases per a una administració tributària del segle XXI. El pla de l'Agència se sustenta en quatre compromisos fonamentals que actuen com a principis rectors:

  1. Alineació estratègica: La IA no es desplegarà de manera aïllada, sinó que s'integrarà completament amb la visió i els objectius institucionals de l'AEAT. Això implica que cada aplicació d'IA haurà de demostrar el seu valor en la consecució de les metes de l'Agència.
  2. Millora del servei al ciutadà: Es prioritza l'ús de la IA per simplificar tràmits, reduir temps d'espera i oferir un suport més personalitzat i accessible als contribuents.
  3. Garantia d'equitat i objectivitat: En un terreny tan sensible com el fiscal, l'AEAT es compromet a desenvolupar i implementar algoritmes transparents i lliures de biaixos, assegurant que tots els ciutadans siguin tractats amb justícia.
  4. Impuls de la innovació: L'Agència es posiciona com a motor de la modernització de l'Administració Pública en el seu conjunt, fomentant un ecosistema d'innovació que transcendeix el mer àmbit tributari.

El document estratègic subratlla que la IA és una tecnologia clau per a Hisenda, una afirmació que es recolza en dos actius formidables: una infraestructura informàtica robusta i una base de dades massiva sense paral·lel en la majoria d'administracions públiques. Aquesta combinació permet revolucionar tant la gestió tributària interna com la relació amb els ciutadans mitjançant l'eficiència i l'automatització intel·ligent. Una de les aplicacions més tangibles i exitoses de la IA a Hisenda són els assistents virtuals.

L'arribada del Subministrament Immediat d'Informació (SII) de l'IVA va obrir la porta al primer xatbot basat en tecnologia d'IBM, dissenyat específicament per resoldre dubtes dels usuaris sobre aquest nou sistema. Els resultats van ser espectaculars: es va registrar una reducció del 85% en les consultes que abans havia d'atendre personal humà, alliberant als funcionaris per a tasques de major valor afegit.

Superada per aquest èxit, l'Agència va implementar un segon assistent virtual, més ambiciós, enfocat a l'IVA en totes les seves dimensions. Aquesta eina no només ofereix una atenció més àgil i eficaç, sinó que, de manera subtil, però significativa, millora el compliment voluntari de les obligacions fiscals. En resoldre dubtes de manera immediata i accessible, els contribuents se senten més capacitats i predisposats a complir correctament. Més enllà de l'atenció al ciutadà, la IA s'ha erigit en un pilar fonamental en la lluita contra el frau fiscal.

L'experiència acumulada amb el SII va demostrar que l'Assistent Virtual d'IVA (AVIVA) és molt més que una eina de suport: és un instrument de prevenció. Gràcies a l'encreuament automatitzat de dades, el sistema SII permet contrastar en temps real les factures declarades (tant l'IVA repercutit com el suportat), detectant discrepàncies i inconsistències amb una velocitat i precisió impossibles per als mètodes tradicionals. Aquest enfocament basat en dades permet a l'AEAT aplicar el principi de "tributació intel·ligent": els contribuents amb indicis de menor compliment són identificats ràpidament, mentre que els "bons complidors" es beneficien de menys inspeccions i de l'agilització de les devolucions mensuals de l'IVA. Es tracta, en essència, de premiar el compliment i focalitzar els recursos de control on realment es necessiten.

El context global de la fiscalitat

L'adopció de la IA per part de les administracions tributàries és un fenomen global en plena expansió. Un estudi de l'OCDE revela que 29 dels 38 països membres ja utilitzen sistemes d'IA en les seves hisendes públiques. Les aplicacions principals es concentren en la detecció de l'evasió i el frau fiscal, l'assistència en processos de decisió administrativa i la millora dels serveis al contribuent. Aquestes tecnologies permeten descobrir patrons ocults entre milions de dades, transformant el soroll informatiu en intel·ligència accionable. Alguns països ja estan duent a terme projectes particularment innovadors:

  • A Grècia, l'administració tributària utilitza algoritmes d'anàlisi d'imatges per aèries per localitzar piscines i altres propietats no declarades, creuant aquesta informació amb les bases de dades fiscals.
  • A França, s'empren sistemes similars per identificar construccions no registrades, assegurant que tot el patrimoni immobiliari tributi correctament.

Aquests exemples il·lustren com la IA ofereix eines noves i poderoses per millorar el compliment fiscal arreu del món. Dins del context europeu, Espanya es mou en un escenari d'alta ambició però amb desafiaments significatius. La Unió Europea s'ha fixat com a meta que el 75% de les empreses utilitzin IA el 2030, una xifra que contrasta amb la realitat actual: el 2021, només el 8% de les empreses de la UE emprava aquesta tecnologia.

Espanya, tot i no haver estat pionera en l'adopció d'una estratègia nacional d'IA, ha fet una aposta econòmica sòlida. Per al període 2024-2025, s'han destinat 1.500 milions d'euros, una xifra que se suma als 600 milions ja mobilitzats en plans previs. Segons dades de la plataforma TendersTool, entre 2023 i 2024 s'han adjudicat múltiples contractes públics amb components d'intel·ligència artificial, no només en grans entitats centrals de l'Estat, sinó també en administracions autonòmiques i locals.

La transformació digital d'Hisenda és un viatge sense retorn, però ha de realitzar-se amb les màximes garanties. La clau del seu èxit a llarg termini resideix en equilibrar la innovació amb la responsabilitat. És imperatiu utilitzar dades de qualitat, garantir la supervisió humana dels algoritmes i mantenir la màxima transparència per preservar la seguretat jurídica i, sobretot, la confiança dels ciutadans. Amb els passos fets fins ara, Espanya s'ha unit definitivament a la cursa global per aplicar la intel·ligència artificial a l'administració tributària. El repte ja no és si la IA transformarà Hisenda, sinó com ho farà: amb sentit comú, ètica i una visió clara per construir una administració no només més eficient, sinó també més justa i propera al ciutadà.