Els inversors estrangers que fa anys reclamen a l'Estat el pagament dels laudes arbitrals pels canvis regulatoris en el sector de les energies renovables han trobat un nou objectiu. Després de més d'una dècada de reclamacions infructuoses, els afectats han posat els seus ulls en un contracte estratègic del govern espanyol amb la companyia nord-americana Raytheon per adquirir quatre sistemes de defensa Patriot, una operació valorada en 1.445 milions d'euros. L'acord, anunciat el desembre de l'any passat, es va donar a conèixer en el marc d'una visita de Pedro Sánchez a Washington.
Segons han explicat fonts properes als procediments oberts als Estats Units, els equips legals que representen els inversors estan analitzant les vies jurídiques per dificultar l'execució d'aquest acord militar. L'estratègia, coordinada pel bufet King & Spalding, inclou la possibilitat de bloquejar l'operació, intervenir els pagaments avançats o posar traves a les transaccions financeres vinculades al contracte. Aquest despatx d'advocats, amb seu a Atlanta, ja ha aconseguit diverses resolucions favorables als creditors en tribunals federals nord-americans, que reconeixen crèdits per valor de prop de 688 milions d'euros que Espanya encara no ha satisfet.
Els actius espanyols en territori nord-americà estan exposats a embargaments
El mateix despatx ja ha advertit que diversos béns i operacions vinculades a l'Estat podrien quedar exposats a mesures d'embargament si el govern manté la seva negativa a executar els laudes arbitrals. Entre aquests actius hi hauria el Falcon oficial, utilitzat habitualment per als desplaçaments de les autoritats espanyoles, si aterrés en territori nord-americà en el marc de futures visites oficials. També han assenyalat que els acords comercials lligats a la participació d'Espanya en el Mundial de futbol d'aquest estiu podrien ser objecte de requeriments judicials, amb peticions d'informació adreçades a proveïdors, patrocinadors i entitats organitzadores del torneig.
Aquesta ofensiva s'emmarca en una llarga batalla legal que va començar fa més de deu anys. Els canvis normatius aprovats pels governs de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, que van retallar les primes a les energies renovables amb efectes retroactius, van provocar una allau de reclamacions per part d'inversors estrangers. Actualment, Espanya acumula 27 laudes arbitrals desfavorables pendents de pagament, amb un deute que supera els 2.310 milions d'euros si s'hi sumen els interessos i les despeses legals. Fins ara, l'Estat només ha finalitzat un d'aquests litigis, corresponent a l'empresa japonesa JGC, amb un pagament de poc més de 30 milions.
El govern espanyol confia en el blindatge legal dels contractes
Fonts del govern espanyol han defensat que els contractes de defensa són acords estratègics entre estats i empreses, sovint considerats d'interès nacional, i que gaudeixen d'un cert blindatge legal. No obstant això, els creditors han intensificat durant aquest any les seves actuacions judicials als Estats Units, activant ordres de descoberta dirigides a rastrejar transaccions financeres de l'Estat a través de la Reserva Federal i del sistema de compensació de pagaments nord-americà. La seva esperança és que la perspectiva d'interrompre una operació de defensa tan sensible com la compra dels Patriot forci el govern a seure a negociar.
Els creditors han reclamat en diverses ocasions un acord satisfactori similar al que va tancar el govern amb JGC, perquè consideren que és l'única via per restaurar la credibilitat internacional d'Espanya i reforçar la seguretat jurídica per a les inversions estrangeres. El cas no és nou en l'àmbit internacional: a principis de la dècada passada, l'Argentina va viure un llarg i traumàtic conflicte amb els fons voltor que es va resoldre finalment amb un acord de pagament després d'anys de tensió. Ara, els inversors afectats per la retallada de les renovables esperen replicar aquella estratègia, ara que han aconseguit que tribunal del Regne Unit, Austràlia, Bèlgica, Països Baixos i Singapur reconeguin els seus crèdits. El govern espanyol, per la seva banda, confia que la prescripció i la complexitat tècnica dels laudes juguin a favor seu, però els creditors no donen mostres de voler afluixar la pressió.