El recentment guardonat amb el Premi Nobel d’Economia, Philippe Aghion, no és un economista més obsessionat amb fórmules o gràfics. El francès, reconegut per haver renovat la teoria del creixement econòmic al costat de Peter Howitt i Joel Mokyr, ha posat damunt la taula una idea que avui és més rellevant que mai: la innovació pot ser un motor de prosperitat o una força de desigualtat i destrucció si no s’acompanya de bones polítiques.

Aghion ha estat premiat per haver explicat com les economies modernes creixen no pas per acumulació de capital o recursos, sinó per un procés continu de “destrucció creativa”. Cada nova tecnologia substitueix la vella, cada empresa innovadora desplaça una altra que ja no s’adapta, i cada avenç obliga a repensar l’organització de la societat. I en el context actual, amb la intel·ligència artificial com a gran protagonista, la seva teoria adquireix una gran dimensió.

Per Aghion, la IA no és només una eina tecnològica, sinó una força capaç de redefinir el creixement econòmic. En diverses intervencions públiques, l’economista ha remarcat que l’automatització intel·ligent pot multiplicar la productivitat, crear sectors sencers i obrir mercats impensables fins ara. “Cada revolució tecnològica canvia no només la manera de produir, sinó també la manera de pensar”, diu sovint. Des de la salut fins a la indústria, passant pels serveis financers o l’educació, la IA està generant una onada d’innovació. Però, segons Aghion, aquesta onada pot ser tant creadora com destructiva. Si s’acompanya de polítiques públiques intel·ligents, pot impulsar el creixement sostenible. Si no, pot deixar enrere milers de treballadors i accentuar les bretxes socials.

El francès considera que la IA també pot ser una aliada de la transició verda: permet optimitzar processos industrials, reduir emissions i augmentar l’eficiència energètica. Per això, ell defensa que la innovació tecnològica no pot desvincular-se de la sostenibilitat ambiental. “El progrés i la lluita contra el canvi climàtic no són incompatibles, són dues cares del mateix futur”. Tot i l’optimisme que desprèn, Aghion no és un tecnòleg ingenu.

Les seves recerques mostren que la tecnologia pot concentrar poder i riquesa si els governs no intervenen amb visió estratègica. Un dels perills que més l’inquieten és la concentració de poder tecnològic en mans d’unes poques “superempreses” globals, capaces de dominar mercats sencers gràcies al control de dades, algoritmes i talent. Aquesta situació, adverteix, pot frenar la competència i acabar ofegant la innovació mateixa. “Sense competència, la destrucció creativa es converteix només en destrucció”, ha advertit l'expert.

L’altre gran risc és la polarització social. Les persones amb formació tècnica i accés a la tecnologia poden prosperar, mentre que altres col·lectius corren el risc de quedar exclosos. Si la IA substitueix tasques rutinàries sense que hi hagi programes de requalificació, el resultat pot ser una nova onada de desigualtat estructural. Aghion també alerta del perill de l’estancament: economies que innoven poc, atrapades en tecnologies intermèdies, i que perden competitivitat davant les grans potències tecnològiques. “Europa no pot permetre’s quedar-se al marge mentre els Estats Units i la Xina marquen el ritme de la innovació”, va afirmar en una entrevista recent.

Davant d’aquests reptes, el nou Nobel no es limita a fer diagnòstics. Proposa una agenda de polítiques concretes per assegurar que la revolució digital beneficiï a tothom. En primer lloc, defensa una política de competència més forta per evitar que les grans corporacions tecnològiques monopolitzin el mercat. Cal, segons el criteri de Philippe Aghion, “més espai per als nous entrants”, més suport a les petites i mitjanes empreses que volen innovar, i una regulació que s’adapti al món digital.

En segon lloc, aposta per una política industrial europea ambiciós. Europa ha de deixar de ser “una terra de consumidors de tecnologia” per convertir-se en una potència creadora. Això implica invertir en recerca, connectar universitats amb empreses i finançar projectes d’alt risc en sectors estratègics com la IA, la biotecnologia o les tecnologies verdes.

També posa un èmfasi especial en l’educació i la formació contínua. L’economia del coneixement, sosté, exigeix sistemes educatius que fomentin la creativitat, l’esperit emprenedor i la capacitat d’adaptar-se. Finalment, Aghion advoca per una nova protecció social que permeti als treballadors afrontar les transicions tecnològiques sense por. Calen mecanismes de suport, ajuts a la mobilitat laboral i incentius perquè la requalificació professional sigui realment efectiva. 

El missatge de Philippe Aghion és, alhora, esperançador i exigent. No creu que la intel·ligència artificial sigui una amenaça inevitable, però tampoc un salvador automàtic. Depèn de les institucions, de la política i de la voluntat col·lectiva que aquesta revolució serveixi per millorar la vida de les persones o per aprofundir les fractures existents. El Nobel, doncs, no només reconeix una carrera acadèmica, sinó també una advertència: la innovació no és neutra. Pot ser una font de creixement, de progrés i d’oportunitats, però només si la societat decideix governar-la amb intel·ligència, justícia i visió de futur.