Banc Santander s'ha desplomat un 5% a la Borsa espanyola després de la publicació del Financial Times que apunta a un incompliment de les normes dels Estats Units sobre sancions a l'Iran. L'entitat ha desmentit la informació publicada pel diari britànic, que assenyala al banc que presideix Ana Botín i al banc Lloyds per haver deixat utilitzar el país asiàtic comptes britànics per evitar sancions internacionals.

"Banc Santander no ha incomplert la normativa nord-americana sobre sancions imposades a tercers d'acord amb la nostra investigació", ha explicat un portaveu de l'entitat financera a Europa Press. "El banc compta amb polítiques i procediments per assegurar que es compleixen els requisits relatius a les sancions. Santander continuarà col·laborant proactivament amb les autoritats britàniques i nord-americans pertinents", han afegit.

La investigació del diari econòmic britànic assegurava que tant la filial britànica del banc espanyol com el banc britànic Lloyds van proporcionar comptes a empreses propietat de Petrochemical Commercial Company, que pertany al govern iranià. Els Estats Units acusen a la petroquímica d'haver recaptat fons per a una diviisión de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran, Força Quds. Lloyds Banking Group va declarar que no podia fer declaracions sobre clients concrets, però que complia amb les lleis de sancions. "A causa de restriccions legals, no podem parlar sobre la presentació d'informes d'activitats sospitoses a les autoritats pertinents quan i si es produeixen", va afegir el banc.

La caiguda del banc espanyol en Borsa, l'acció de la qual val 3,68 euros, 19 cèntims menys que al tancament de la sessió de divendres, ha estat la més pronunciada d'un IBEX que ha reculat un 1,2%. La setmana passada, el banc va presentar uns resultats rècord el 2023 en guanyar 11.076 milions d'euros, una xifra mai abans assolida. El benefici, que és un 15% més que el 2022, hagués estat molt més gran sense l'impost extraordinari a la banca que ha pagat Espanya, que va comptabilitzar en el primer trimestre i va ascendir a 224 milions d'euros.

Segons la investigació del diari econòmic, ambdós bancs van proporcionar comptes a empreses que eren propietat de Petrochemical Commercial Company, una firma propietat de l'Iran. Els Estats Units han acusat l'esmentada companyia d'haver recaptat fons per a la Força Quds, una divisió de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran. El país utilitzava aquestes empreses, i als bancs, per moure diners per tot el món de forma encoberta amb tal d'eludir les sancions.

Una petroquímica en el punt de mira

La petroquímica rep sancions nord-americanes des de novembre de 2018, però a través d'una altra empresa vinculada va aconseguir operar als bancs britànics. Per a això, tal com mostren alguns documents citats pel rotatiu, utilitzava empreses pantalla en Gran Bretala i altres països.

Les informacions surten a la llum just en un moment d'escalada entre els Estats Units i l'Iran, a qui l'administració de Biden acussa de ser darrere dels rebels hutíes del Iemen que han llançat atacs al mar Roig contra bancs occidentals i nord-americans. Aquesta setmana, el Regne Unit i els Estats Units han imposat noves sancions.

Els bancs britànics haurien estat utilitzats per rebre fons d'empreses pantalles iranianes a la Xina, que ocultaven la seva titularitat mitjançant "acords fiduciaris" i consellers nominals. Una d'aquestes empreses, Pisco UK, està registrada a nom d'una casa unifamiliar a Surrey i utilitzava un compte comercial a Santander UK.

Encara que el registre mercantil britànic reconeix Pisco UK com a propietat d'un ciutadà britànic anomenat Abdollah-Siauash Fahimi, alguns documents interns filtrats pel lloc web de l'oposició iraniana WikiIran, mostren que Pisco està sota el control de PCC i que Fahimi va firmar un acord per ser propietari de l'empresa en fideïcomís en el seu nom.