La proposta de Llei de Cambres, consensuada per les 13 cambres de comerç catalanes, s’ha lliurat aquest dijous al Parlament de Catalunya i als principals grups parlamentaris. Compta amb el suport de les grans patronals, sindicats, del Govern de la Generalitat i, en principi, també dels grups del PSC, Junts, ERC i PP, que garanteixen la majoria parlamentària per aprovar-la.
Josep Santacreu, president de la Cambra de Barcelona i també del Consell General de Cambres de Catalunya, ha celebrat que aquest “ampli consens” permetrà aprovar la llei encara que sigui amb una dècada de retard. En aquest sentit, ha subratllat que es tracta d’una “proposta de consens que posarà punt i final a més de deu anys en què Catalunya no ha disposat d’una llei autonòmica pròpia per regular les cambres de comerç”. I ha afegit que, amb aquesta norma, “no només guanyaran les cambres de comerç, sinó el conjunt de l’economia”.
En primer lloc, la nova Llei de Cambres permetrà adaptar la normativa catalana a la Llei bàsica estatal de Cambres de Comerç del 2014. Des d’aquell any, Catalunya ha estat una de les poques comunitats autònomes que no ha disposat d’una llei cameral actualitzada i s’ha regit per una regulació anterior, ja obsoleta.
Aquesta futura Llei de Cambres permetrà “reforçar institucionalment Catalunya i el suport al creixement social i econòmic, així com la col·laboració entre les administracions públiques i el sector empresarial en un context global complex”, segons recorda el Consell General en un comunicat.
Entre les novetats que introduirà, la nova llei “perfilarà” millor les funcions públiques de les cambres, especialment en relació a la representació i la seva relació amb les administracions públiques i definirà els instruments de col·laboració.
En concret, el text reconeix les cambres com a òrgans consultius, de representació i de col·laboració amb les administracions que representen, promouen i defensen els interessos generals del comerç, la indústria, la navegació i els serveis.
També promourà la creació de plans camerals, amb l’objectiu de donar suport al desenvolupament de les empreses catalanes mitjançant la col·laboració amb les administracions públiques. En matèria de finançament, la normativa estableix un conveni per un import progressiu de 3 milions pel 2026, 5 milions pel 2027 i 7 milions pel 2028.
Com a conclusió, les cambres catalanes assenyalen que la nova llei servirà de base per desenvolupar amb més garanties la missió històrica de les cambres de comerç de representació dels interessos generals de l’economia, suport al desenvolupament de les empreses i col·laboració amb el sector públic. Així, permetrà impulsar i millorar la prestació de serveis a les empreses en àmbits com la sostenibilitat, la innovació, la internacionalització i l’economia digital. També suposarà un impuls extra a la representació dels seus interessos en tots els àmbits que siguin competència de les cambres.
En l’acte de lliurament de la proposta al Parlament d’aquest dijous hi ha participat Jaume Fàbrega (president de la Cambra de Girona), Ramon Alberich (Sabadell), Jaume Saltó (Lleida), Laura Roigé (Tarragona), Sílvia Gratacòs (Manresa), Pol Fages (Palamós), Mario Basora (Reus), Albert Sibils (Sant Feliu de Guíxols), Francesc Faiges (Tortosa), Josep Maria Rovira (Valls) i Jordi Rodríguez (vicepresident tercer de la Cambra de Terrassa). També hi han participat Carme Martinell, directora gerent del Consell General de Cambres de Catalunya, Narcís Bosch Andreu, adjunt a la direcció del Consell i Eduard Borràs, secretari del Consell.