La incertesa del conflicte bèl·lic a l'Orient Mitjà s'ha traslladat als mercats internacionals. En el cas del petroli, aquest dilluns, els mercats asiàtics -els primers en obrir- es van fer de dia amb els preus disparats a màxims de fa quatre mesos: per sobre dels 81 dòlars. El preu de cru Brent, el de referència a Europa, s'ha disparat la matinada d'aquest dilluns, en una primera reacció a l'atac dels Estats Units a l'Iran, però després s'ha relaxat fins als 78,15 dòlars. Malgrat el descens, el preu del petroli es manté en màxims de gener de 2025.

Segons dades de Bloomberg recollits per Efe, aquesta mitjanit el Brent es va disparar gairebé un 6%, fins als 81,40 dòlars, des dels 77,01 en els quals va tancar divendres passat, després que els Estats Units bombardegessin el cap de setmana tres instal·lacions nuclears a l'Iran. Era la tornada a nivells de fa 4 mesos, però la pujada es va atenuar, en espera de conèixer-se com evolucionarà el conflicte i, especialment, quina serà la resposta de l'Iran als atacs dels Estats Units. De fet, durant la nit de diumenge a dilluns, la pujada s'ha anat suavitzant i a les 7:00 hores (5:00 GMT) d'aquest dilluns, el Brent avança l'1,36%, fins als 78,15 dòlars.

Per la seva part, el cost del barril de cru West Texas Intermediate (WTI), de referència per als EUA, arribava a pujar fins als 77,13 dòlars, un 4,4% per sobre del preu de l'últim tancament, encara que posteriorment limitava el seu avenç fins als 75,01 dòlars.

Els mercats temen la decisió que prengui l'Iran, concretament si decideix bloquejar l'Estret d'Ormuz com a represàlia pels atacs. Tal mesura suposaria el tall d'una via marítima clau al Pròxim Orient i podria interrompre greument els subministraments de petroli i gas de la regió. Les hostilitats entre Teheran i Washington també podrien fer que aquest últim imposi més sancions contra la indústria petroliera de l'Iran, limitant encara més els subministraments a parts d'Àsia i Europa.

L'Estret d'Ormuz, la clau

El responsable d'Estratègia en matèries primeres d'ING Research, Warren Patterson, remarca que la decisió és important, ja que una quarta part del comerç marítim de petroli es mou a través del pas i al voltant del 20% del comerç mundial de GNL, de declaracions a Europa Press.

"Un bloqueig efectiu de l'Ormuz provocaria un canvi dràstic en les perspectives petrolieres, portant al mercat a un profund dèficit", ha recalcat l'expert, per a qui la capacitat de producció sobrant de l'OPEP no seria d'ajuda en aquesta situació, ja que la major part es troba al Golf Pèrsic i els seus fluxos també haurien de passar per l'estret d'Ormuz.

Davant d'aquesta situació, els governs es veurien forçats a coordinar l'alliberament de petroli de les reserves estratègiques, la qual cosa seria només una solució temporal, mentre que l'augment de preus impulsaria l'activitat de perforació als EUA, però aquest subministrament addicional tardarà a arribar al mercat i els seus volums no seran suficients per compensar les pèrdues a través de l'Ormuz.

"Si el bloqueig es duu a terme amb èxit, s'espera que el petroli Brent assoleixi els 120 dòlars per barril a curt termini. Una interrupció prolongada (fins a finals de 2025) probablement faria que els preus superin els 150 dòlars per barril, assolint nous màxims històrics," conclou.