L'intercanvi de bombardejos i morts entre Israel, que va atacar primer, i l'Iran, que ha respost amb contundència aquest dissabte, ha tingut un efecte immediat en l'economia. La tensió geopolítica que implica al tercer productor de petroli del món, l'Iran, ha fet que els preus del petroli es disparin. Des del primer atac israelià que va matar importants líders iranians a primera hora de divendres, el preu del barril de Brent va arribar a disparar-se un 13% fins a superar els 78 dòlars.
La matinada de divendres, Israel va atacar amb 200 avions i diversos projectils bases de l'Iran i va assegurar haver matat un dels líders de la guàrdia revolucionària. Es van confirmar 78 morts, xifra gairebé idèntica als 80 morts que va deixar la resposta iraniana l'endemà. L'Iran ha amenaçat els Estats Units, Regne Unit i França si donen suport a Israel, que per part seva ha assegurat que seguirà atacant el país persa.
El cru de West Texas Intermediate, de referència pels Estats Units, va viure una situació similar en disparar-se un 14% i arribar als 77,58 dòlars. Durant les hores posteriors, ambdós mercats es van estabilitzar i el brent cotitza per sobre dels 74 dòlars mentre que el West Texas ho fa a 72,98 a darrera hora d'aquest dissabte.
La crisi petroliera va fer que fins i tot l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) assegurés divendres que està preparada per actuar amb les seves reserves d'emergència, però l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) la va criticar per generar alarmisme. Més enllà de l'encariment que pot suposar una afectació a les comunicacions de l'Iran o un encariment de les seves matèries primeres per a aliats d'Israel, el contagi del conflicte a altres països de l'entorn i l'augment de les tensions geopolítiques tenen sempre un impacte directe en els preus i en els mercats. El preu de l'or, valor refugi davant la inestabilitat, també va pujar.
Més motius per a la transició energètica
Els experts a Europa alerten de com el continent està exposat a aquesta tensió. "Els preus de l'energia al Regne Unit i a Europa estan estretament vinculats als esdeveniments geopolítics que tenen lloc a l'escena internacional. Els futurs del gas natural negociats al TTF, l’índex de referència europeu, han assolit aquest matí el màxim dels darrers dos mesos, superant els 38 €/MWh, després de conèixer-se la notícia dels atacs aeris israelians contra l'Iran. És probable que es produeixin noves pujades de preus si la situació s'agreuja encara més", diu Seb Kennedy, editor i fundador d'Energy Flux.
"Actualment, existeix una connexió estructural entre les grans reserves de capital, els preus del gas natural i els esdeveniments geopolítics en un món cada cop més inestable. Això està provocant volatilitat en el gas natural, una matèria primera que es negocia mundialment i que fixa el preu de l'electricitat en la majoria dels mercats energètics europeus", afegeix.
Alerten també que, tal com va passar amb Rússia i el gas, aquestes tensions mostren una dependència dels combustibles fòssils que es poden revertir amb electrificació i renovables. "Cal un canvi de paradigma en matèria de seguretat energètica: passar de la dependència del petroli i el gas importats a l'electrificació, l'emmagatzematge, les xarxes i l'eficiència de les energies renovables" diu Julian Popov, exministre de Medi Ambient de Bulgària i investigador principal del think tank Strategic Perspectives.
"L'eficiència energètica i l'electrificació encara són els mitjans més eficaços per reduir l'exposició al risc geopolític dels preus de petroli procedents d'Orient Mitjà i de Rússia. Els contractes a llarg termini poden proporcionar cert aïllament, però acostuma a ser parcial, perquè els preus estan indexats a mercats mundials", defensa Dan Marks, investigador en seguretat energètica del think tank Royal United Services Institute.
Les borses, tocades
Si els preus del gas del petroli s'han vist afectats per aquests atacs, els mercats internacionals també han viscut jornades a la baixa, tot i que el fet que el primer atac es produís el divendres pot haver esmorteït el cop, que pot ser més profund durant els dies vinents. Així, l'Ibex-35, que venia de setmanes bones pel bon curs de l'economia espanyola i les correccions aranzelària de Donald Trump a Europa, va caure un 1,37% en la jornada del divendres fins a un acumulat setmanal de pèrdua del 2,36%.
Els mercats nord-americans també van caure, el Dow Jones un 1,79%, S&P un 1,13% i el Nasdaq un 1,3% només el divendres, amb una caiguda setmanal acumulada de l'1,32% pel que fa al Dow Jones, del 0,63% del Nasdaq i del 0,39% d'S&P, mercats tots ells que estaran molt pendents del que succeeixi en els dies vinents.
"En aquest nou escenari, els mercats s'enfronten a una font addicional de volatilitat en plena negociació aranzelària global i amb bancs centrals que podrien veure's forçats a replantejar els seus fulls de ruta si l'augment dels preus energètics es consolida", apunta Eduardo Imedio, analista de Renta 4.
Aquest diumenge, arrenca una reunió del G7, cimera de les potències occidentals, amb la presència confirmada de Donald Trump que podria aportar novetats pel que fa a la seva política aranzelària i també moviments i postures rellevants pel que fa al conflicte entre Israel i l'Iran per part dels participants Estats Units, Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Japó i Regne Unit.