El bitcoin, la criptomoneda més negociada del mercat, cau gairebé un 4% aquest dilluns i posa en risc els 65.000 dòlars, en un context d'incertesa després que la Cort Suprema dels EUA anul·lés els aranzels del president Donald Trump, qui no obstant això, va anunciar noves taxes globals. Lluny d'acatar la sentència de la Cort Suprema, Trump va anunciar que establiria un aranzel del 15% per a totes les importacions americanes.

L'evolució del preu del bitcoin en les pròximes sessions dependrà de l'estabilitat reguladora als EUA i del comportament del dòlar.

A les 7 hores (6 GMT), el bitcóin baixa el 3,75 %, fins als 65.150,1 dòlars, tot i que durant aquesta matinada, ha arribat a caure amb més força, i ha tocat un mínim als 64.400 dòlars. En l'any, perd més d'un 25% del seu valor. Des d'octubre, quan va superar els 115.000 euros, acumula un retrocés del 26% en l'any i del 47% des de màxims. 

La incertesa ha tornat als mercats després de la sentència del Tribunal Suprem dels Estats Units que invalida la majoria dels aranzels imposats per Donald Trump, qui en resposta va anunciar un aranzel global del 15% a tots els països. Després d'això, el dòlar baixa (l'euro cotitza a 1,182 dòlars), mentre que l'or puja l'1,05 % (5.160,45 dòlars), i la plata, el 2,08 % (fins als 87,06 dòlars).

Altres tokens també van registrar descensos en els seus preus de referència. Va ser el cas d'Ether, el segon actiu més gran en criptomonedes, que va retrocedir un 5,23% i cotitza al voltant de 1.600 euros. Ethereum manté una quota del 9,85% del mercat cripto i acumula una pujada del 15% en l'any.

El mercat cripto també tem, en línies generals, la nova política monetària que pugui aplicar el recentment designat candidat a presidir la Reserva Federal americana, amb pronòstics de pujar els tipus d'interès. La designació de Kevin Warsh, un exmembre de la junta de governadors de la Fed que va abandonar la institució per diferències amb la política monetària defensada per l'administració de Barack Obama l'any 2011, ha posat en alerta els inversors. Durant la recuperació de la crisi, Warsh va ser l'única veu crítica de la junta de la Fed amb el pla de 600.000 milions de compres de bons amb la finalitat de reduir els tipus d'interès i defensava polítiques més agressives contra la inflació.