L'Ibex-35 ha tancat la jornada d'aquest divendres amb un nou màxim anual. Un guany en la sessió de 33,5 punts, equivalent a una pujada del 0,34%, ha deixat l'índex del selectiu espanyol en els 9.939 punts, un nivell similar a les cotes que es van assolir el febrer de 2020, abans de la declaració oficial de l'inici de la pandèmia a Espanya. Es tracta de la quarta setmana consecutiva de guanys (la millor ratxa des de finals de març i començaments d'abril) en la qual l'índex ha pujat un 1,82% acumulat en les últimes cinc sessions. La plaça espanyola ha acabat prop dels 10.000 punts, després que aquest divendres Wall Street pugés el 0,3% al tancament nacional, que millorés la confiança empresarial alemanya i també l'activitat al sector serveis nord-americà.

Les pujades més importants han estat les de Rovi (+2,32%), Grifols (+1,75%), Repsol (+1,22%), Cellnex (+1,18%), Enagás (+1,06%) i Solaria (+0,89%). Pel costat contrari, s'han situat Acciona (-1,35%), Indra (-0,90%), Unicaja Banc (-0,78%) i BBVA (-0,64%). Es pot destacar que el president no executiu de Unicaja Banco, Manuel Azuaga, ha presentat la seva dimissió al consell d'administració, un canvi que serà efectiu una vegada obtinguda la no-objecció supervisora del BCE i quan s'acordi la designació del seu substitut, de manera que els títols d'Unicaja són els quarts que més han caigut de l'índex selectiu espanyol, Ibex-35, i s'han situat en 1,02 euros després de cedir 0,008 euros, el 0,78%. Des de començament d'any, Unicaja, que és la cinquena entitat financera d'Espanya, puja el 3,78%.

La setmana no ha estat carregada de "grans referències", per la qual cosa els mercats han estat impulsats pel canvi de to dels bancs centrals i les caigudes al mercat del petroli, segons ha comentat l'analista de XTB, Joaquín Robles, en declaracions a Europa Press. Sobre això, Robles assenyala que les actes de la reunió de l'1 de novembre de la Reserva Federal (Fed) dels Estats Units mostren la preferència dels membres del banc central per mantenir els tipus en els nivells actuals i que "només els pujaran en el cas d'un nou sobreescalfament de l'economia o un repunt en els preus". Així, afirma que l'especulació sobre el moment en què es produiran les primeres retallades ha començat i en els EUA ja atorguen un 60% de probabilitats al mes de maig.

A Europa també s'espera que els tipus es mantinguin alts per un temps prolongat. Aquesta setmana, la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha comentat que primer és necessari que es disminueixi l'augment dels salaris. "El veritable temor dels bancs centrals és començar a retallar-los i que es produeixi un nou repunt, per això volen senyals clars que els preus estan estabilitzats", postil·la. En aquesta línia, el vicepresident de l'autoritat monetària, Luis de Guindos, ha comentat que, malgrat que la tendència és positiva, "hi pot haver elements que portin que la inflació sigui més enganxosa" de l'esperat i no es redueixi cap a l'objectiu del BCE que sigui el 2%. "La nostra opinió és que si mantenim els tipus en el nivell actual durant un període de temps prou llarg, la inflació acabarà convergint" cap aquest objectiu, ha explicat.

Quant a la resta de mercats europeus, aquest divendres, han tancat també en positiu, amb pujades del 0,67% a Milà, del 0,22% a Frankfurt, del 0,20% a París i del 0,06% a Londres. Al mercat de matèries primeres, el preu del barril de cru 'Brent', de referència a Europa, puja un 0,31% fins als 81,67 dòlars, mentre que el de West Texas cau un 1%, fins als 76,33 dòlars.

Al mercat de les divises, la cotització de l'euro s'encaria un 0,23% davant el dòlar, fins als 1,0930 'bitllets verds', en tant que en interès del bo espanyol a llarg termini se situava en el 3,630% després de sumar un punt bàsic, amb la prima de risc (el diferencial amb el bo alemany) en els 100 punts.