La Borsa ha caigut aquest divendres un 0,36% i perd la cota dels 9.400 punts conquerits la vigília després que la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, hagi dit que l'organisme no baixarà els tipus en els pròxims dos trimestres. Grifols (-4,83%) i Colonial (-3,19%) han liderat les caigudes aquest divendres.

Les accions de Colonial han tancat aquest divendres amb una caiguda superior al 3%, malgrat que la mateixa empresa hagi millorat les seves previsions per al conjunt de l'any. Encara que els resultats operatius són bons, les pèrdues comptables de l'empresa han provocat la seva caiguda al parquet. Les accions de la socimi han retrocedit fins i tot els 5,46 euros per acció, el que suposa esborrar part de la revalorització registrada en les últimes setmanes per les decisions dels bancs centrals de paralitzar la pujada de tipus.

No obstant això, l'IBEX 35 finalitza en verd en el conjunt de la setmana i encadena la seva segona setmana en positiu en tancar amb una alça del 0,84%. Una cosa que li ha permès acabar al tall dels 9.400 punts, una cota en la qual va aconseguir acabar en la vigília i que no es veia des de finals de setembre. El selectiu consolida els forts avenços de la passada setmana -llavors va pujar el 4,19%, la millor dada setmanal des del març passat- en una que ha estat marcada pel degoteig de resultats propi del final de la temporada resultats empresarials, les escasses referències macroeconòmiques i les declaracions dels banquers centrals en diferents fòrums.

Així, el selectiu espanyol ha aconseguit recuperar tot el terreny cedit després de les sis setmanes de tancaments amb caigudes des de finals de setembre i durant tot octubre -en aquell període va perdre fins a un 6,6% i es va situar en els 8.900 enters-, de tal manera que, des de començament d'any, registra un avenç acumulat del 13,88%. Els mercats han finalitzat la setmana condicionats per les declaracions dels bancs centrals: d'un costat, el president de la Reserva Federal (Fed) dels Estats Units, Jerome Powell va afirmar ahir que potser la política monetària no està encara prou tensada, despertant nous temors d'una pujada de tipus.

"Encara que el mercat concedeix una mínima probabilitat a una pujada addicional de 25 punts bàsics, tot continua apuntant a tipus alts per una llarga temporada", han assenyalat els analistes de Renda 4 en un informe de mercat, mentre que els de Banca March han apuntat que, malgrat aquest discurs, "la pausa de tipus és ja una realitat" i la renda fixa es manté, al seu judici, com l'actiu amb millor ràtio rendibilitat-risc.

Tipus alts almenys dos trimestres més

Per la seva part, la cap del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha reiterat aquest divendres que si es mantenen els tipus d'interès en els seus nivells actuals del 4,50% per un temps "suficient", la taxa d'inflació tornarà al 2% que defineix l'estabilitat de preus, si bé ha reconegut que els preus podrien despuntar en els propers mesos per l'extinció de l'efecte base energètic.

Del costat de l'agenda 'macro', en aquests cinc dies han sobresortit els PMI de serveis que, per a Espanya, han mostrat una acceleració l'octubre per segon mes consecutiu, mentre que a l'eurozona el sector s'ha tornat a deteriorar. També a l'eurozona, s'ha publicat que les vendes minoristes de l'eurozona van caure un 0,3% el setembre, una dècima més de l'esperat, en taxa mensual.

Paral·lelament, ha arribat al mercat la confirmació en segona lectura que inflació d'Alemanya es va situar a l'octubre en el 3,8%, la qual cosa representa set dècimes menys que el 4,5% de setembre i la menor pujada interanual dels preus des d'agost de 2021. Per la seva part, al Regne Unit el PIB ha mostrat que l'economia britànica no va experimentar cap creixement entre juliol i setembre respecte als tres mesos anteriors com a conseqüència, principalment, de la contracció de l'activitat en els serveis. Tanmateix, en comparació amb el tercer trimestre de 2022 l'economia va créixer un 0,6%.

Referent al món empresarial -i més enllà de la publicació de comptes de companyies com Telefónica, Amadeus, Colonial o Cellnex- ha destacat Telefónica després d'haver llançat dimarts passat una oferta pública d'adquisició d'accions (OPA) de caràcter voluntari sobre accions representatives d'un màxim del 28,19% del capital social i els drets de vot de la seva filial alemanya, Telefónica Deutschland, de la qual actualment posseeix, directament o indirectament, el 71,81%. L'import de l'operació s'acostaria als 1.970 milions.

Amadeus i Arcelor, cara i creu de la setmana

Davant d'aquesta conjuntura, en el còmput setmanal, han destacat els avenços d'Amadeus (+6,81%), Indra (4,64%); Rovi (+3,78%); Banc Sabadell (+2,84%), Inditex (+2,21%), BBVA (+2,15%) i Caixabank (+1,85%). Per contra, la pitjor evolució setmanal ha estat liderada per ArcelorMittal (-6,39%), Colonial (-5,45%), Solaria (-4,9%) i Acciona Energía (-3,77%).

Les borses europees han acabat la setmana de manera dispar: Frankfurt ha pujat el 0,3% mentre que París ha cedit el 0,03%; Milà el 0,59% i Londres el 0,77%. Per la seva part, el Dow Jones, indicador de Wall Street, es mantenia de manera provisional en el mateix nivell que el del tancament de divendres passat (el S&P 500 pujava un 0,5% i el tecnològic Nasdaq un 1,5%).

Al mercat de matèries primeres, el cru Brent, de referència per al Vell Continent, cedia entorn del 4%, a 81,5 dòlars el barril, mentre que el barril WTI de Texas perdia un 4,1%, a 77,2 dòlars el barril. En aquest sentit, la cotització d'ambdues retrocedia, respectivament, a nivells d'agost i de juliol, deixant enrere les alces d'octubre per l'esclat del conflicte palestino-israelià.

Al mercat de divises, l'euro retrocedia un 0,53% respecte al "bitllet verd" en la setmana, a 1,0674 dòlars, mentre que l'interès del bo espanyol a llarg termini ha tancat en el 3,758% després de sumar set punts bàsics i amb la prima de risc (el diferencial amb el bo alemany) en els 104,4 punts.

Claus de la propera setmana

Els mercats s'enfocaran, de cara a la propera setmana, en les previsions econòmiques, el PIB, la inflació i les dades d'ocupació de la Unió Europea (UE), així com les dades inflacionistes definitives l'octubre de les seves principals economies, en tant que també es coneixerà la confiança del consumidor (ZEW) de novembre a Alemanya.

També es coneixeran les lectures inflacionistes l'octubre dels Estats Units, així com les vendes minoristes, mentre que els mercats de matèries primeres pivotaran sobre els informes mensuals de l'aliança OPEP+ i l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), així com els inventaris de països com el propi EUA.