L'empresari català José Felipe Bertrán de Caralt (Barcelona, 1926) ha mort aquest dijous a Barcelona a 98 anys. Bertrán de Caralt pertanyia a una de les famílies més influents de la burgesia industrial barcelonina del segle XX, no en va era besnet del primer comte Güell. El seu avi, José Bertrán Musitu, va anar advocat de la Lliga Regionalista, ministre de Gràcia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII. El darrere|saga|nissaga va continuar amb el seu pare Felipe Bertrán Güell (1901-1965), un destacat industrial i mecenes. Aquest empori incloïa centenars de béns immobles, finques, negocis agropecuaris, accions de grans corporacions financeres i industrials, entre les quals destaca una participació majoritària de la cimentera Asland.
A finals dels vuitanta, Bertrán de Caralt va promoure ACC Grup, que perseguia la integració d'Asland amb Catalana de Gas i Aigües de Barcelona, companyia de la qual va ser vicepresident als anys setanta. Aquest projecte d'integració empresarial va fracassar. La família Bertrán de Carat va vendre el 1993 les accions d'Asland a la multinacional francesa Lafarge. El principal actiu era la fàbrica de ciment de Montcada i Reixac.
José Felipe Bertrán de Caralt també va vendre les empreses avícoles que, a començaments de la dècada dels noranta, lideraven la producció de pollastre a Espanya. Material Agropecuari SA es va extingir el 1994 i Agrovic Alimentació SA, matriu de diverses societats de fabricació de pinsos i d'escorxadors d'aus, es va vendre a la multinacional holandesa Nutreco el 2001.
Llicenciat en Lleis per la Universitat de Barcelona i amb un Programa d'Alta Direcció d'Empreses para|per l'Institut d'Estudis Superiors d'Empresa Business School de la Universitat de Navarra (IESE), va arribar a ser membre de la seva executiva.
José Felipe Bertrán de Caralt va començar exercint l'advocacia per a més tard dedicar-se als negocis i crear empreses dels sectors tèxtil i alimentari. Al seu vessant empresarial va assumir la vicepresidència d'Asland, va exercir com a vicepresident d'Aguas de Barcelona, i conseller de Corporación Agbar, també va ostentar responsabilitats a Fergat Española, i va ser president de multinacional italiana Pirelli a Espanya. En l'àmbit empresarial també va ser un dels impulsors i fundadors de l'Institut de l'Empresa Familiar.
Als anys 90, va ser condemnat per delicte fiscal, si bé el Tribunal Suprem va reduir la condemna a quatre anys. Així i tot, no els va complir perquè el govern de José María Aznar el va indultar el 1997. Sempre va defensar la seva innocència, finalment va decidir evitar la presó pagant prop d'1,2 milions de pessetes (uns 7,2 milions d'euros). De fet, va ser un dels empresaris i advocats per no cedir a les pressions de jutge Lluís Pascual Estivill. Per això, José Felipe Bertrán de Caralt va ser un dels testimonis|testimonis de la causa contra el jutge Lluís Pascual Estevill, acusat de demanar diners a empresaris investigats a canvi de deixar-los lliures.
Apassionat per l'art, va ser patró de la Fundació Amics del Museu del Prado des de 1980 fins a 1985, on va contribuir en l'adquisició d'obres per ser exposades al museu madrileny i en l'organització d'exposicions. Gràcies a la seva iniciativa i generositat, el 1986 la Fundació Bertrán va adquirir, per ser lliurada a través de la Fundació Amics del Museu del Prado al mateix|propi Museu, l'obra de Juan van der Hamen Retrato de nan. Amb motiu de l'ingrés de l'esmentada obra al Museu es va organitzar l'exposició Monstruos, enanos i bufons en la cort de l'Àustria (a propòsit del Retrat de enano de Juan van der Hamen), comissariada per Manuela B. Mena Marqués i finançada per la mateixa|pròpia Fundació Amics del Museu del Prado.