El govern de Pedro Sánchez ja ha posat fi a la consulta pública sobre l'opa del BBVA-Sabadell. La mateixa s'ha desenvolupat entre el 6 i el 16 de maig. Es desconeix quantes persones i institucions han participat, encara que el ministeri d'Economia podria fer-ho públic en els dies vinents. A més, alguns dels participants també ho han anat comunicant, entre ells, sindicats, associacions de consumidors o patronals empresarials. Uns a favor i d'altres en contra.

El banc que presideix Carlos Torres no s'ha pronunciat en aquesta consulta, revegin fonts de l'entitat. El BBVA considera que ja ha aportat tota la informació suficient i ha participat activament durant els onze mesos que la CNMC ha estudiat la fusió, de qui després va rebre llum verda  el 30 d'abril per dur a terme l'operació. A més, destaca que no hi ha raons d'interès general que pugui acreditar el govern per frenar l'opa, doncs els compromisos que han adquirit no només serviran per evitar riscos de competència, també d'exclusió financera.

En qualsevol cas, el ministre econòmic, Carlos Cuerpo, analitzarà tota la informació rebuda durant els dies vinents, per aclarir abans del dimarts 27 de maig si eleva o no al Consell de Ministres aquesta operació. Si aquest fos el cas, el termini s'allargaria uns altres 30 dies més i podrien sumar-se condicions a les ja establertes per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) sempre que siguin d'interès general.

El govern va canviar condicions en la fusió d'Antena 3 i La Sexta

Encara que en l'opa al Sabadell és tot bastant nou pel seu caràcter hostil, no ho és que el govern espanyol intercedeixi en les fusions amb altres condicions diferents de les ja imposades per la CNMC. De fet, ja hi ha hagut ocasions en què això ha passat i el mateix president del BBVA, Carlos Torres, ha eludit una d'elles en alguna ocasió.

En concret, a la fusió d'Antena 3 i La Sexta. I és que, en aquesta operació, el govern (llavors presidit per Mariano Rajoy del PP), va canviar les condicions que havia imposat a les companyies la Comissió Nacional de la Competència (CNC) encara que en aquest cas la intervenció governamental els va beneficiar. Ja que els remeïs van ser més favorables perquè l'operació es pogués completar.

Competència havia imposat a les cadenes de televisió unes condicions que van considerar "inassumibles i perjudicials", perquè eren més dures que les patides pels seus competidors en fusions anteriors, com Telecinco i Quatre. Però l'Executiu va donar després llum verda a la fusió acceptant algunes d'aquestes condicions imposades per la CNC i modificant-ne d'altres, principalment les que afectaven la gestió de la publicitat que podrien fer les cadenes fusionades.

Però hi ha un altre exemple més recent, de fa tot just un any, la fusió d'Orange i MásMóvil. I és que, el govern espanyol va aprovar l'operació amb la condició que es complissin certs compromisos que no havia imposat Competència, principalment d'inversió i manteniment de l'ocupació.

Què pot fer el Govern amb BBVA-Sabadell?

En l'opa del BBVA sobre el Sabadell, el govern espanyol podrà aprovar l'operació amb les condicions imposades per la CNMC o afegir noves si Economia decideix elevar l'operació al Consell de Ministres. Tanmateix, la llei deixa clar que si s'afegeixen nous remeïs hauran d'estar degudament motivats en raons d'interès general diferents de la defensa de la competència, ja que d'això ja s'ha encarregat l'organisme que presideix Cani Fernández.

La normativa estableix que s'entendran com raonis d'interès general els supòsits en els quals el Govern argumenti que vetlla per la defensa i la seguretat nacional; la protecció de la seguretat o salut públiques; la lliure circulació de béns i serveis dins del territori nacional; la protecció del medi ambient; la promoció de la investigació i el desenvolupament tecnològics, o la garantia d'un adequat manteniment dels objectius de la regulació sectorial.

I cap d'aquests supòsits, en principi, no podrien destacar-se en l'operació d'adquisició del Sabadell per part del BBVA. Per això hi ha tanta incertesa sobre els pròxims passos que farà el govern central, que des d'un principi va deixar clar que no li agrada l'opa per ser hostil i perquè la banca ja està molt concentrada en Espanya. Els tres grans bancs tindrien el 70% del mercat si finalment hi ha fusió.