Des d'aquest divendres 1 de desembre, les més de 27.000 empreses mitjanes d'entre 50 i 250 treballadors que hi ha a Espanya s'exposen per llei a multes de fins a un milió d'euros (des dels 10.000 euros en cas d'infraccions lleus) si no tenen actiu un canal intern anònim de denúncies que permeti als seus treballadors alertar de casos de corrupció o infraccions de qualsevol altre tipus dins de la seva empresa. Ara bé, aquestes sancions no podran aplicar-se en la majoria de comunitats autònomes perquè fins i tot no s'ha creat l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant, que ha de vetllar per aquesta llei i oferir un canal extern de denúncies.
La Llei 2/2023 va entrar ja en vigor el mes de març passat i al juny van entrar en vigor les multes per a les empreses de més de 250 treballadors (5.162 companyies a Espanya). Però aquestes multes, a la pràctica, no s'estan aplicant per la inexistència d'aquesta autoritat. En les comunitats que ja compten amb una oficina anticorrupció o antifrau, són aquestes entitats les encarregades de sancionar, encara que fonts de l'Oficina Antifrau de Catalunya apunten que "en aquesta primera fase es duu a terme més una informació que una activitat sancionadora".
Més enllà de Catalunya, La Rioja, Comunitat Valenciana, Andalusia, Madrid i Navarra també expliquen amb oficines anticorrupció que vetllaran pel compliment d'aquesta llei, si bé no totes compten amb competències per vigilar al sector privat. El govern de les Balears tenia aquesta oficina fins fa pocs dies, però la va eliminar aquest dimarts acusant-la de parcialitat.
La normativa ve a aplicar a Espanya una directiva europea de 2019, que donava als països membres fins al desembre de 2021 per aplicar-la, i que pretén que els treballadors que detectin il·legalitats en les seves empreses se sentin segurs a l'hora de denunciar. Arriba, per tant, amb dos anys de retard a Espanya, i les primeres sancions es començaran a aplicar almenys cinc anys després que la directiva marqués el camí.
La importància de l'anonimat
El canal de denúncies intern ha de ser un programari que garanteixi l'anonimat del denunciant i compleixi uns requisits, per la qual cosa tota mena d'empreses, consultores i especialistes en compliance competeixen ara pel buit que encara han d'omplir milers d'empreses a Espanya, sobretot aquelles de menor port que no poden crear la seva pròpia estructura per afrontar les denúncies. Entre elles hi ha la consultora i firma d'assessoria internacional Grant Thornton. Joan Saula, soci de l'àrea legal a Espanya, explica a ON ECONOMIA que "hi ha hagut bastants peticions" en els últims mesos, "però no tantes com es podria pressuposar amb el fet que milers d'empreses estan obligades a tenir el canal".
Saula es mostra comprensiu amb el fet que no existeixi encara autoritat per a les sancions aprovades per la llei, "és habitual amb regulacions noves, que vagin passant diferents fases", i recorda que "ha coincidit amb la paràlisi administrativa" després de les eleccions i les negociacions per la investidura. El Govern espanyol té de termini fins al març de 2024 per crear aquesta nova autoritat que depèn del ministeri de Justícia.
En un webinar organitzat per l'empresa especialitzada en compliance EQS, Alberto Simón, d'Informa, reconeixia que "si no existeix una autoritat sancionadora, no es podrà avisar de les infraccions". En el mateix webinar, Olga Fraga, de Deloitte, recordava que "és fonamental garantir l'anonimat dels denunciants així com fer-los saber qui tractarà la seva denúncia per sentir-se segur" i recordava que no és un canal "per reportar problemes personals en el treball que no derivin en infracció". "Si algú denuncia al cap que té al seu costat, amb el qual pren cafè tots els dies, no només té un risc emocional, sinó que també pot posar en joc el seu lloc de treball" afegia Fraga.
La por, de fet, "a rebre una allau de queixes desproporcionada" és un dels que exposen les empreses quan aborden la contractació d'aquest servei, explica Saula, de Grant Thornton. "Després estan veient que no és així i es mostren satisfetes. Per exemple, nosaltres treballem amb una empresa que té una flota de 200 camions, alguns amb material inflamable, que asseguin que amb aquest canal els companys que detectin que algun treballador consumi alcohol o altres substàncies se sent més segur per denunciar".
Encara que els whisteblowers o alertadores s'associen moltes vegades a denúncies de corrupció o a violacions de la llei com van exposar els casos d'Edward Snowden o l'enginyer Hervé Falciani, que va exposar en una llista a 130.000 potencials evasors fiscals, la protecció dels denunciants permet també un altre tipus de situacions irregulars com l'assetjament laboral o sexual, estafes o delictes contra la salut pública i el medi ambient. Encara que l'objectiu de la llei és protegir els denunciants, ha de ser també una eina contra la impunitat en les empreses.