El passat 20 de febrer, el govern espanyol va aprovar la llei 2/2023 que va entrar en vigor el 13 de març i que obliga les empreses i institucions públiques a protegir aquelles persones que denunciïn casos de corrupció o altres irregularitats dins de les seves empreses o institucions públiques. La llei dicta que les empreses han d'activar un canal intern anònim de denúncies perquè els treballadors poden registrar digitalment les seves queixes o proves de casos de corrupció o altres pràctiques il·lícites (abusos, mòbing, negligències) de manera anònima. La llei recull que, des del mes de juny passat, pot multar a les empreses de més de 250 treballadors que no activin aquest canal i que a més el mateix estat ha de crear un altre canal extern, que permeti elevar les queixes i denúncies més enllà de l'empresa, a l'àmbit estatal si l'empresa no actua o no té canal intern. Però el ministeri de Justícia encara no ha creat l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant, que ha de vetllar per aquesta llei i oferir aquest canal extern, de manera que la llei està sense paraigua i la seva aplicació no està garantida i és un misteri.
La mateixa llei recull que l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant serà qui s'encarregui de posar les multes i fer el seguiment i els informes de la llei, així com d'oferir un canal alternatiu als treballadors que no comptin amb ell en la seva empresa. La llei també dona al Govern 18 mesos per crear una estratègia contra la corrupció en la qual s'emmarqui aquesta llei i els canals de denúncia. Catalunya, Comunitat Valenciana, les Balears, Andalusia, Madrid i Navarra tenen oficines antifrau que poden adoptar les competències sancionadores i de control, segons la llei. La llei, així doncs, té dues velocitats en funció de si la comunitat autònoma té o no aquesta entitat, en el cas de la qual els denunciants estan una mica més protegits.
Aquest dilluns i dimarts, els representants de les oficines autonòmiques, inclosa la de les Balears, que el nou govern del PP i Vox vol auditar i suprimir, s'han reunit amb altres experts per valorar els primers mesos d'aplicació de la llei, si bé fonts de la catalana reconeixen que "en aquest primer període, més que de sancionar, es tracta de començar a incentivar a les empreses aquestes pràctiques,", i també ofereixen canals externs a les empreses per elevar les denúncies a l'administració.
La llei, així doncs, continua òrfena de l'autoritat pública que ha de vetllar pel seu compliment, sobretot en les comunitats sense autoritat competent. I els alertadors, whisteblowers, encara no tenen els canals necessaris per denunciar les irregularitats de la seva empresa en moltes d'elles i sentir-se protegits. Des del mes de juny, les empreses amb més de 250 treballadors (5.162 companyies a Espanya) estan obligades a tenir aquest canal i al desembre l'obligació s'ampliarà a les empreses d'entre 50 i 250 treballadors, és a dir, a 27.477 empreses més.
Una llei "incompleta"
"La llei és incompleta fins que no hi hagi un organisme de gestió i control", reconeix Joan Saula, soci legal de Grant Thornton España que explica que, encara que el nombre de clients que sol·liciten aquest canal intern ha crescut, no ho ha fet amb la força esperada. Tenen uns 30 clients en tot l'estat als qui gestionen aquest programari i les seves denúncies internes, empreses sobretot del sector navilier, hoteler i logístic. "La majoria de queixes internes són d'assetjament laboral i sexual o males pràctiques", explica Saula, que posa com a exemple "un conductor que consumia alcohol i cocaïna i va ser acomiadat després que un company informés pel canal". "La sensació és que a les empreses els falta molta informació", afegeix Saula, que recorda que la directiva europea a la qual s'adapta la llei espanyola existeix des de fa dos anys i que ells, com altres empreses, ofereixen aquest canal des d'aleshores. En el seu cas, després d'una campanya informativa a les Canàries, per exemple, van rebre bastants peticions, mostra que les companyies no coneixien aquesta nova llei.
Des del despatx Ceca-Magán, l'advocada penalista i sòcia Rocío Gil qualifica de "preocupant" el fet que encara no s'hagi creat aquest òrgan, si bé creu que "el procés sancionador no serà immediat i hi haurà primer un procés de sensibilització". Encara que les oficines autonòmiques d'Antifrau tenen les competències per aplicar sancions, la llei recull que "ho seran exclusivament respecte de les infraccions comeses en l'àmbit del sector públic autonòmic i local del territori de la corresponent comunitat autònoma". "La normativa autonòmica podrà preveure que els esmentats òrgans siguin competents respecte de les infraccions comeses en l'àmbit del sector privat quan afectin només el seu àmbit territorial", afegeix la legislació. O sigui, que d'entrada les empreses estatals i l'administració pública estatal s'està deslliurant de complir la llei per la falta d'aquesta autoritat.
L'empresa catalana BCN Ressol, que ha desenvolupat un programari per posar en marxa el canal intern de denúncies, reconeix que hi ha hagut un "increment exponencial" de clients des que es va aprovar la llei, segons el seu CEO Josep Fígols, i han rebut unes 100 peticions en els últims tres mesos. "Abans només contactaven amb tu empreses que creien en això i ara algunes que saben que estan obligades", explica. "Em sembla una barbaritat que la llei estigui aprovada i l'Autoritat no estigui creada. Les comunitats que tenen les seves oficines antifrau exerceixen d'alguna forma les competències, però amb la resta no hi ha cap control", afirma Fígols. Segons ell, primer fa falta que es doni "un canvi cultural a partir del qual les empreses entenguin que els beneficia que hi hagi un canal anònim per conèixer irregularitats" i que les sancions a les empreses que no el compleixin vindran després.