A partir d'aquest dilluns, si detectes una situació de corrupció dins la teva empresa, hi ha una nova llei que et protegeix per tal que ho puguis fer amb més garanties. Es tracta de la llei 2/2023, aprovada el passat 21 de febrer, i obliga les empreses a activar canals de denúncia interna per a casos de corrupció, així com a protegir els denunciants per tal que no pateixin represàlies. La llei és una aplicació estatal de la normativa europea 2019/1937, que insta a protegir aquests denunciants per tal de tenir seguretat a l'hora de denunciar i garantir que no patiran represàlies. 

La llei parteix d'un debat sobre com denominar als denunciants de corrupció, coneguts com a whisteblowers en els ambients de parla anglesa, que es traduiria com a delator, que pot arribar a tenir connotacions negatives. Mentre que la llei francesa ha optat per termes més propers a "alertadors" i la normativa europea per "denunciants", la llei espanyola ha recollit el terme "informants". 

Les empreses i entitats obligades tenen tres mesos a partir d'aquest dilluns per implantar els sistemes interns d'informació, tot i que les d'entre 49 i 249 treballadors i els municipis de menys de 10.000 habitants tindran un termini ampliat fins l'1 de desembre d'aquest any. 

L'Oficina Antifrau se'n farà càrrec a Catalunya

A Catalunya, l'Oficina Antifrau, que depèn de la Generalitat, serà la responsable d'aplicar les competències després que quedés incorporat a la llei d'acompanyament dels darrers pressupostos. La responsable de relacions institucionals, visibilitat i participació de l'oficina, Lourdes Parramon, defensa en declaracions a ON ECONOMIA que "el normal és que la gent actuï per proximitat" i que es preveu que hi hagi coordinació amb la resta de l'estat. "L'estat no té una oficina anticorrupció com la nostra i l'experiència de deu anys pot ajudar a agilitzar l'aplicació de la nova llei", afegeix. 

La primera novetat que incorpora aquesta llei és que, a partir d'ara, les empreses i també entitats públiques estaran obligades a habilitar canals de denúncia interns per a possibles casos de corrupció. Parramon explica que la llei obre per al treballador "un triple canal, una triple via" per a poder fer denúncies. La primera és el canal de l'empresa o organització, que estarà obligada a crear i fer públic un protocol per a casos de corrupció i un canal on puguis denunciar-ho, bé a través d'un software o altres mètodes que garanteixin l'anonimat si el denunciant ho prefereix. La llei recull, a més, que el denunciant té dret a escollir si vol fer la denúncia per escrit o oralment. 

La segona via és que puguin denunciar-ho a través de l'oficina pública competent, en el cas de Catalunya l'Oficina Antifrau, i la tercera és oferir la possibilitat de fer-ho públicament a través dels mitjans de comunicació. "L'obligació de tenir aquests canals és tan important com les mesures de protecció i de suport, perquè sabem que les possibles represàlies fan enrere el 30% de les persones que volen denunciar un cas de corrupció a les seves empreses", afegeix Parramon. 

Des del despatx d'advocats CECA MAGÁN, Rocío Gil, sòcia i advocada penalista, defensa que "la llei és sobretot perquè no es prenguin represàlies contra els informants". "Intenta donar-li un to positiu al fet de denunciar, que un cop denunciïs tot quedi millor recollit i protegit" defensa Gil. "A més, t'ofereix la possibilitat d'estar informat en tot moment sobre l'avenç de la investigació, perquè abans generava molta incertesa i angoixa el fet de no saber si avançava o no", afegeix. 

Una eina contra acomiadaments i represàlies

La llei és, també, una eina contra els acomiadaments. "Si el denunciant és acomiadat, l'empresa ha de provar que no ha sigut com a represàlia per la denúncia. I aquestes mesures afecten també familiars i entorn proper de l'informant", afegeix Gil, que, tanmateix, alerta que "la llei no ho pot regular tot" i que "les empreses han de desenvolupar un protocol de gestió de denúncies per veure com aplicar-la". 

La veracitat de la informació és una mesura preestablerta per oferir protecció als denunciants i queden exclosos problemes personals o rumors. I, un cop presentada la denúncia, la llei prohibeix les represàlies, "incloses les amenaces de represàlia i les temptatives de represàlia", segons resa l'article 36 de la llei, enteses com tots actes o omissions que suposin un tracte desfavorable a les persones denunciants amb relació a altres companys o companyes de feina només pe fet d'haver fet revelació pública. 

Suspensió del contracte, acomiadament o fins i tot no renovació del contracte son algunes de les mesures considerades com a represàlies i, per tant, prohibides d'efectuar contra informants a conseqüència de les denúncies fetes. Els danys, de caràcter reputacional o pèrdues econòmiques, coaccions, intimidacions, assetjament i també l'ostracisme son altres mesures que la llei prohibeix, així com avaluacions o referències negatives sobre la feina del denunciant, inclusió en llistes negres o altres accions per dificultar l'accés a noves feines. Denegar llicències o permisos, denegar formació o discriminar son altres represàlies prohibides expressament per aquesta nova llei. 

Suport financer i psicològic

La llei preveu també suport financer i psicològic, de manera excepcional, per als informants si així ho considera oportú l'autoritat independent de protecció de l'informant, que en el cas català serà l'Oficina Antifrau. Aquestes autoritats oferiran assistència i assessorament als qui denunciïn casos de corrupció dins les empreses, així com assistència jurídica en els processos legals que tinguin lloc a altres països. 

A més, la llei preveu compensar els denunciants que hagin participat de la corrupció que denuncien, que podran veure atenuat el seu càstig per haver informat de la irregularitat comesa.  

La llei, però, té algunes limitacions i ha rebut crítiques i propostes d'esmena. La xarxa d'Oficines i Agències Antifrau, que uneix diferents oficines autonòmiques, va demanar que la protecció s'estengui, s'ampliï i es cancel·lin les excepcions, com aquella que preveu que la protecció no s'apliqui a procediments amb informació classificada o que hagin sigut declarats secrets o reservats. Igualment, demana que es pugui aplicar amb casos menors, també contemplats com a excepcions. 

La xarxa demanava també més concreció en com es duran a terme les mesures i també que se suprimeixi la limitació temporal de la protecció. Els informants deixen d'estar protegits dos anys després de la denúncia, i les oficines antifrau alerten que les represàlies moltes vegades s'allarguen en el temps. 

Des de CECA MAGÁN, Rocío Gil alerta del risc que s'atorgui una facultat instructora a les empreses amb el canal de denúncies, "que pot fer que les proves quedin inservibles per a la policia si no es tracten amb la cura necessària que preveu la llei".

Altres veus alerten de la necessitat de precisar millor la protecció jurídica. Joan Linares, president de l'Agència Valenciana Antifrau, demanava a la revista especialitzada Economist Jurist mesures menys genèriques i recordava que "una estratègia contra les persones que denuncien corrupció és demandar-les de forma continuada i arruïnar la seva vida amb múltiples citacions als jutjats", estratègia coneguda com SLAP. Contra aquest tipus de mesures, diuen, falta concreció pel que fa a la protecció jurídica.