Des de la pandèmia s'han disparat els llocs de treball d'alta qualificació lligats a la ciència i la tecnologia i, tanmateix, el nombre de vocacions en aquest tipus d'estudis no creix al ritme necessari. Es podria dir que estem davant de la tempesta perfecta que comporta que a Espanya es quedin uns 120.000 llocs| sense cobrir cada any als sectors coneguts com STEM (per les seves sigles en anglès): Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques. Al que se sumeixi que, ja que l'increment d'ofertes de treball en aquests sectors és universal, el problema per a la indústria espanyola ja no és atreure el talent, sinó retenir-lo.

Per la part de les vocacions, les últimes dades que maneja la OCDE són preocupants, ja que entre 2015 i 2020 el pes dels estudiants en aquestes carreres d'alta qualificació de ciència i tecnologia ha disminuït sobre el total dels universitaris, mentre que a la Unió Europea ha augmentat. Així, en el conjunt de les carreres STEM, Espanya ha passat de tenir el 26% dels universitaris STEM al 24% en cinc anys. Al contrari, a la Unió Europea ha crescut 1 punt percentual (pp), des del 27% el 2015 al 28% el 2020.

Per carreres, el pes dels universitaris en TIC (Tecnologia de la Informació i les Comunicacions) ha crescut 1 pp, del 5% al 6% (igual que a la Unió Europea); en ciències ha caigut 1 pp a Espanya, del 6% al 5%, mentre que a la UE puja 1 pp, del 6% al 7% i en enginyeries és on es produeix una reducció més gran, del 15% del total dels universitaris el 2015 al 13% el 2020. A la UE també s'ha produït un descens en aquest quinquenni, encara que d'1 pp, del 16% al 15%.

En els últims dos anys s'ha produït un repunt en els professionals, segons l'EPA que calcula que el 2022 la població entre 16 i més anys amb una formació de TIC (universitaris i FP) ha crescut gairebé un 9,5% respecte a l'any anterior, fins a 960.000 persones, encara que en ciències descendeix en uns 13.000, a un total de 786.000 professionals. Tot i així, continuen sent insuficients, ja que segons l'estadística, els formats en TIC suposen el 2,4% de la població de més de 16 anys i els de ciència, l'1,97%. Molt per sota del que demanda l'economia espanyola.

Elena Díaz-Alejo, presidenta de la Comissió de Desenvolupament de Talent Digital de la patronal Ametic (indústria digital), insisteix que la demanda de places en les carreres STEM ha descendit en l'última dècada un 30% i incideix en la necessitat d'augmentar les vocacions, especialment entre les dones, que suposen el 33% de les estudiants universitaris de STEM a Espanya, segons la OCDE. Perquè tenen una certa aversió per les enginyeries i, com a exemple, Díaz-Alejo ressalta que en els anys vuitanta del segle passat quan la informàtica no era una enginyeria, sinó una FP superior, el percentatge de noies era del 40%, que es va reduir al 10% quan es va elevar al rang universitari.

Segons les dades del Ministeri d'Educació, en el període entre 2010 i 2018 els estudiants d'enginyeria i arquitectura han descendit un 28% (el 33% les dones i el 26% els homes) i en ciències la baixada ha estat del 3% (-11% les dones i un creixement del 6% els homes). Com a exemple, el 2005 es van llicenciar 42.509 enginyers i arquitectes; va créixer a 49.569 el 2015, es va esfondrar a 30.101 el 2019 i va despuntar lleugerament a 31.367 el 2020, última dada disponible, encara que es pot esperar que segueixi a l'alça en aquests tres últims anys.

Dificultat per retenir el talent

L'enginyera, que desenvolupa la seva tasca professional a Samsung, declara que recuperar els universitaris de fa 15 o 20 anys en aquestes carreres s'ha convertit en una qüestió de vida o mort per al sector digital espanyol: "ens quedem fora si no tenim enginyers", ressalta. De moment, el sector calcula que es queden sense cobrir unes 120.000 places cada any a Espanya i que el dèficit de llocs de treball deserts en el conjunt de la Unió Europea supera el milió. Tanmateix, encara que és urgent resoldre la falta de nous professionals, ho és més el seu macha: "el problema més greu que té la indústria és retenir els treballadors a Espanya", remarca la presidenta de la Comissió del talent d'Ametic.

Des d'aquesta patronal s'impulsen les vocacions STEM per a la qual cosa participen en l'Aliança STEAM del Ministeri d'Educació i Formació Professional formada el 2021 i col·laboren amb el Col·legi d'Enginyers en programa de mentoring per a universitàries dels últims anys. Tanmateix, Díaz-Alejo considera prioritari unir els esforços en iniciatives més globals, sumant les accions de la indústria privada i les públiques.

Treball en abundància i de qualitat

Un dels principals arguments per atreure més alumnes a aquestes carreres científiques i tecnològiques és l'oferta laboral que ofereixen -en quantitat i en qualitat-, que com es nota per l'augment de matriculacions està donant resultats. Sobre la quantitat d'ocupació, les dades d'afiliació són copeges, ja que en TIC ha crescut un 21,6% des de la pandèmia, davant la pujada mitjana del 6,4% de l'afiliació total. Això suposa que aquest sector ha generat en aquests tres anys 124.378 llocs de treball. El segon sector amb més creixement és l'altra pota del STEM, les activitats professionals, científiques i tecnològiques, que augmenten els seus afiliats un 12,8% i generen 138.875 llocs de treball des de febrer de 2020. Cursar, doncs, aquests estudis és sinònim d'ocupació a curt termini, ja que si la taxa d'ocupació és del 51%, en TIC és del 80,5%, la més alta de totes les formacions, i les ciències naturals, químiques, físiques i matemàtiques del 71%.

Joan Ruiz, executive mànager de LHH Recruitment Solutions / Grup Adecco, assenyala que des d'aquesta dècada s'ha experimentat una tendència exponencial per part de les empreses en incorporar perfils STEM a les seves plantilles, "independentment del sector a què pertanyin les esmentades empreses o de la seva mida". Així, la digitalització ha generat un impacte directe a l'entramat empresarial, i com a conseqüència s'han generat nous llocs de treball de perfils amb què les companyies no comptaven anteriorment. Des d'Adecco assenyalen que els professions més demandades dins de STEM són les de programador, analista i gestor de dades, professionals del camp de l'electrònica, enginyers de disseny d'innovació i desenvolupament, professionals especialitzats en la direcció d'obra dins del sector de la construcció, científics i investigadors d'innovació i desenvolupament per al sector farmacèutic i metges especialistes.

Uns llocs de treball de qualitat, ja que com assenyala Ruiz, els perfils tècnics presenten una diferència salarial considerable, més notable en els perfils juniors que gaudeixen, en termes generals, d'un rang salarial superior a la resta dels treballadors joves. I assenyala que les bones condicions salarials i l'alta ocupabilitat ha generat un augment significatiu en els dos últims anys del nombre de matriculacions tant en cursos d'FP com en carreres universitàries dins dels camps de STEM.