Quan, l'any 2013, l'exconsultor de l'Agència Nacional de Seguretat (NSA) dels Estats Units, Edward Snowden, va filtrar documents que mostraven que el país espiava indiscriminadament ciutadans sense cap sospita d'arreu del món, la paraula whisteblower, traduïda al català com "alertador" va cobrar especial rellevància. Acusat d'espionatge, Snowden va filtrar els documents des de Hong-Kong i ha viscut darrerament a Rússia, amagat per por a les represàlies. A Espanya, on Hervé Falciani ha estat un dels alertadors més coneguts, es va regular la protecció d'aquestes figures el passat 2023 amb la Llei de protecció de l'informant, que protegeix la seva identitat obligant les empreses a obrir un canal anònim de denúncies de corrupció, assetjament o altres il·legalitats. Però dos anys després de la seva entrada en vigor, les empreses encara no compleixen i fins i tot no coneixen aquesta llei. A Catalunya, només un 35% de les empreses privades de més de 50 treballadors (que són les que estan obligades) compleixen aquesta llei: 3.027 empreses de les 8.610 que haurien de tenir-lo, segons dades d'Antifrau a què ha tingut accés ON ECONOMIA. 

La llei va ser aprovada el 20 de febrer de 2023 i va entrar en vigor al mes de març del mateix any. Obliga les empreses i entitats públiques a oferir a treballadors i també a actors externs un canal per denunciar irregularitats com casos de corrupció o d'assetjament laboral i sexual. Els qui vulguin denunciar empreses o entitats que no tinguin canal de denúncies propi ho poden fer a través dels canals oficials del govern espanyol i, en el cas de Catalunya, de l'Oficina Antifrau. La llei ha estat estancada en l'àmbit estatal perquè es va crear sense que existís l'Autoridad de Protección del Informante, que finalment va ser creada el passat mes de setembre. 

Progressivament, com acostuma a passar en aquests casos, la llei obligava les empreses per mides a crear el canal de denúncies, primer les de més de 249 treballadors, a partir de març del 2023, i després les més petites, des del desembre de l'any passat. Dos anys després, malgrat el baixíssim grau de compliment, no s'ha posat cap sanció ni a Espanya ni a Catalunya. Si les empreses privades en gran part no coneixen o no compleixen aquesta llei, les públiques tampoc no compleixen: només ho fan 479 entitats i totes elles, entitats i Ajuntaments, estan obligades sense mínim de treballadors, del voltant de 1.000 empreses autonòmiques i municipals a les quals s'han de sumar els 947 municipis. 

Hi ha empreses especialitzades en Recursos Humans i solucions digitals que ofereixen el canal de denúncies a les empreses. Logalty Group, una d'elles, dona opcions entre 480 i 2.000 euros a l'any, o sigui de 40 a 166 euros mensuals. Diana Gurau, responsable de govern, risc i compliment del Grup Logalty, explica que, un cop posada en marxa l'Autoritat de Protecció a l'Informant, aquesta podrà posar sancions "d'ofici" a les empreses que decideixi investigar, encara que no s'hagin rebut denúncies. 

Gurau assegura que hi ha encara "un gran desconeixement" d'aquesta llei fins i tot entre empreses de mida considerable. I reconeix que esperaven "un nou boom" d'empreses amb la creació de l'autoritat, però aquest no ha arribat. Però a més, assenyala que hi ha molts casos de "mal ús" de l'aplicació. "Com que les empreses estan obligades a tenir el canal de denúncies de manera visible al web, hi ha gent que registra queixes o peticions que no tenen res a veure amb l'objectiu de la llei". Tal com va explicar ON ECONOMIA, però, ja s'han donat denúncies d'estafa, d'assetjament i altres il·legalitats gràcies a aquests canals.  

L'objectiu de tenir el canal a l'abast de tothom en les webs de l'empresa és, primer, preservar l'anonimat, ja que si fos un sistema intern es podria identificar la ID de l'ordinador des d'on es fa la denúncia. I, d'altra banda, perquè no només els treballadors d'una empresa o entitat poden percebre i denunciar un cas de corrupció, d'assetjament o alguna altra il·legalitat dins d'una empresa. Un consumidor, un amic o familiar o un treballador d'una altra empresa, per posar alguns exemples, pot presenciar alguna d'aquestes il·legalitats. 

Tot i que el cost d'aquests canals és assumible per a les empreses, "la suma de regulacions pot complicar la vida" a les empreses petites, alerta Carles Mas, director d'Economia i Empresa de Pimec, que recorda un estudi recent de Pimec que detalla que el cost regulatori absorbeix 40 hores setmanals a les empreses. "Una empresa gran pot tenir un departament dedicat a compliance (compliment normatiu), però per a les empreses petites és molt complicat", relata. 

"Per les converses que tenim a Pimec, el canal no s'utilitza massa ni és molt conegut. La seva utilització és molt limitada", reconeix Mas, que detalla que de vegades les empreses petites han de prioritzar en funció de la seva activitat. "Si una empresa ha de complir a la vegada la llei d'alertadors i per exemple una sobre usos del plàstic i l'empresa és del sector dels envasos, doncs és normal que prioritzi primer aquesta altra", diu. 

En el cas de la llei d'alertadors, les empreses obligades a tenir un canal i protegir els denunciants són aquelles de més de 49 treballadors. La mida de les empreses condiciona la quantitat de normatives que s'han de complir i, segons Pimec, "això frena el creixement de les empreses". "Si una empresa té 49 treballadors i sap que contractant-ne un més pot haver de tenir més normativa i no té prou marge financer, pot deixar de fer-ho", aclareix Mas.