El sector agrari és heterogeni. Una part important la formen petits pagesos i ramaders que en els últims mesos s'han fet notar: l'any passat, per denunciar la precarietat; aquest gener, contra l'acord de lliure comerç amb Llatinoamèrica de Mercosur. Les empreses agràries pateixen alguns dels mateixos mals que els pagesos que han tallat les carreteres, però veuen avantatges en l'acord. Així ho detalla Baldiri Ros (Sant Boi de Llobregat, 1950), president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, l'associació del sector més antiga d'Espanya –enguany fa 175 anys–, que agrupa empreses agràries i agroalimentàries, i que també és vicepresident de Foment del Treball i, des de fa dues setmanes, patró de la Fundació La Caixa, ja que l'institut n'és una de les entitats fundadores.

El passat cap de setmana, la presidenta la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va signar l'acord amb Mercosur, i després el Parlament Europeu el va enviar al TJUE. Com valora aquest acord?
És un bon acord. El que passa és que l'expressió d'impotència del sector agrari català, espanyol i europeu es manifesta contra aquest acord quan en realitat, el gran problema el tenim en el Pacte Verd de la Unió Europea. No podem confondre un acord comercial, que té avantatges per al sector espanyol, amb les incongruències del Pacte Verd Europeu, en el qual la burocràcia és excessiva. Políticament, és fàcil canalitzar el desengany de molts empresaris agraris agafant com a bandera el Mercosur. Després, quan parles amb ells, amb els que estan a les carreteres, t'expliquen 50 problemes més. I de Mercosur l'únic que et diuen és que ens envairan de productes.


No és així?
Només entraran 90.000 tones de carn de vacum, que és un 2% de la producció europea, o 180.000 tones de pollastre, un 1,6% del consum de pollastre a Europa. I, en canvi, el Mercosur ens dona moltes oportunitats, especialment en sectors que a casa nostra són importants, com el vi, el cava, l'oli, el porcí... Després, l’afectació no és homogènia a tota Europa: a França la perjudica molt perquè produeix soja i un dels productes que pot ser que ens arribin és la soja. En canvi a Catalunya, com que la indústria de pinços per al bestiar és important, si la soja arriba en millors condicions, serà beneficiosa. El Mercosur, si es llegeix amb serietat i amb professionalitat, no és un enemic, és una oportunitat de millorar.

Parla d’oportunitat, diu que té avantatges... Quins?
La quantitat de producte que ens entrarà està pautada en el temps, no serà d'avui per demà. A més, hi ha mesures de protecció, perquè si qualsevol importació que vingui d'aquests països afecta greument el mercat, la Unió Europea pot actuar. La Unió Europea ha fet una dotació econòmica de 1.000 milions d'euros, perquè hi haurà sectors que estaran molt afectats. Però si l'enemic ha de ser Mercosur, estem confonent economia amb nostàlgia. El proteccionisme ens tanca portes, no ens n’obre. Per tant, hem de tenir la visió oberta, mirar exactament en quins productes ens afecta negativament, que no són massa, i quins ens afecten positivament. El vi, l'oli o el porcí són productes que realment sortiran beneficiats d'aquest acord.

Com?
Si treuen aranzels del 10% a l'oli i del 35% del vi, la competitivitat que agafaran aquests sectors en aquests països és brutal. Estem augmentant un mercat de 300 milions de ciutadans. I més amb les dificultats que tenim amb els Estats Units, tot i que no tot és negatiu. Per exemple el cava, amb els aranzels en surt beneficiat perquè són més cars al xampany que al cava i als Estats Units hi ha una tendència a substituir el xampany pel cava. Jo soc d'aquells que creu que de les dificultats n’hem a buscar els avantatges.


Diu que el problema real és el Pacte Verd de la Unió Europea. Per què?
Absolutament, perquè Europa ha legislat sobre aquest món pensant que el territori és un jardí, i no, el territori és un element que ha de formar part del paisatge, però ha de ser competitiu i econòmicament viable. Si perdem l'autonomia productiva estem perduts.

El problema amb les importacions, vinguin d’on vinguin, és que entren a preus més baixos perquè les exigències són inferiors. Què s'ha de fer per resoldre-ho? Cal exigir el mateix o relaxar requisits aquí?
El mateix que tenim nosaltres és impossible. El que sí que s'ha d'exigir són les condicions de fitosanitàries, les condicions laborals –evidentment els sous són més barats, però han de tenir condicions laborals dignes–, i poca cosa més. I nosaltres, ser competitius.

I això es pot controlar?
S'ha de poder controlar. Segurament no s'hi posen prou mitjans. Un acord comercial vol dir compliment de normes, perquè les normes sanitàries i fitosanitàries que tenim nosaltres les han de tenir ells. Les clàusules mirall, és a dir, convertir la manera de produir d'aquests països exactament en el que tenim a Europa, això és impossible. Europa ha adoptat una política de benestar animal, de medi ambient, de producció, que ha estat la que políticament han volgut. No sempre l'han encertat, perquè amb la política de benestar animal, tot i que s'ha de respectar, a vegades ens passem en condicions. Jo diria que hi ha animals que viuen millor que persones. Llavors hem de ser conscients i racionals a l'hora de prendre decisions.

Com es pot controlar?
Teòricament hi ha un organisme, que tots els productes que entren han de passar per allà. Però perquè es pugui fer un control seriós, ha d'estar dotat econòmicament i en persones. Això és fonamental, perquè no hem d'estar tancats, però tampoc no hem d'estar pacientment suportant que pugui entrar el que vulguin i de la manera que vulguin, perquè és perillós, perquè ens poden entrar malalties.


S’ha referit diverses vegades a l'estricta normativa europea. Què s'hauria de canviar?
Simplificar-la. Hi ha tantes normes que necessites un gestor al costat per omplir documentació. En l’era de la digitalització, tot això es pot simplificar, i no se simplifica. Poso l’exemple d’una norma que és molt petita però és absurda: abans, quan s’acabava de segar el cereal, es treballava la terra per evitar incendis. Ara no es pot treballar la terra perquè, si no, perds unes ajudes ecoambientals. Per tant, si hi ha un incendi, travessa el camp. Hem tingut l'incendi de la Segarra, que ningú en parla però van haver-hi dos morts. Hi ha moltes pegues per fer rompudes al bosc, per generar un mosaic que impedeixi que el foc s'estengui sense control des de nord a sud, pastures... Totes aquestes coses tan senzilles i de sentit comú, no es fan. O el problema de les ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) al Baix Llobregat. No té sentit. Hi ha una sèrie de persones que, en un lloc que hi ha un gran aeroport, volen fer un paradís de les aus, que és l'enemic número 1 de l'avió.

Van presentar un contenciós administratiu contra la ZEPA del Delta del Llobregat. Per què?
Nosaltres considerem que no és bo, i hi ha dos defectes de forma. Un és que van superar el període administratiu per tramitar el projecte i l’altre és que van afegir al zones que no van estar exposades a exposició pública. Treballar en una zona protegida per una ZEPA, sobretot amb horta, és pràcticament impossible.

“A vegades les mesures que es prenen des d'Europa o els propis governs estan basades en una visió urbana. Han legislat pensant que el territori és un jardí”

Per què dificulta la feina dels pagesos?
No la dificulta, la impedeix! El regadiu no és compatible amb una ZEPA. Dificulta que es facin hivernacles, sobretot d'alta tecnologia, que són hivernacles molt més alts que permeten estalviar energia. És a dir, és una zona morta, com està morta la zona del canal del Segarra Garrigues. Les 40.000 hectàrees que es van declarar com a zona ZEPA, econòmicament estan mortes.

Patim dues crisis a nivell ramader: la grip aviària i la pesta porcina. Per què ha passat això?
Amb la pesta porcina s'ha fet una bona feina des del Departament d'Agricultura. Vam aprendre molt de la pesta del 2008 i s’ha controlat molt bé, i la protecció de les granges ha funcionat i afortunadament no ha traspassat la pesta a cap granja. És una conseqüència de mesures, com que no es pot caçar. Que hagi de venir l’UME a caçar... La invasió del porc senglar és brutal. Després hi ha la gent que té el porc vietnamita com a mascota, que el deixen anar i es barreja també amb el senglar. Ara estem treballant en una política de caça, perquè l’hem de recuperar. Catalunya ha sigut una zona on la caça ha estat una mica mal vista, i és un element fonamental per a l'equilibri del territori. La crisi de la grip aviària és una conseqüència de què les gallines han de ser felices, han de viure a l'aire lliure i, per tant, estan subjectes a qualsevol contaminació per una au que vingui contaminada d'una altra zona i s’hi posi contacte. Bé, ara les hem hagut de confinar. A vegades les mesures que es prenen des d'Europa o dels propis governs estan més basades en visió urbana que no en visió rural.


Com estan els sectors? Han quedat tocats?
Evidentment això ha perjudicat, però no amb molta intensitat perquè, repeteixo, i no és que sigui un defensor a ultrança de l'administració, però en aquest cas el conseller Ordeig ha treballat molt bé en aquest tema, i el govern espanyol també, procurant que hi hagi països que no ens tanquin. Jo he parlat amb els principals productors, com Costa Brava, Vall Companys o BonÀrea, i sí, han tingut una baixada, però no els he vist excessivament preocupats.

Surt a compte avui en dia ser pagès o ramader?
Sí, i hi ha gent jove. Però això ha canviat. Si jo volgués fer el mateix tipus d'explotació que fèiem amb el meu pare, seria una ruïna. Quan plantes una cosa, ja l'has de tenir venuda abans de plantar. Això vol dir tenir relacions amb el sector distribuïdor, transformador, etc. S'han de buscar solucions perquè el món rural no quedi abandonat.

“Hi ha animals que viuen més bé que persones. La crisi de la grip aviària és una conseqüència de què les gallines han de ser felices”

Hi ha prou ajudes perquè el jovent agafi el relleu?
Es fan ajudes pels joves, però no de la manera adequada. Un jove cobra les ajudes i al cap de cinc anys plega. Hi ha una sèrie d'incongruències: per què jo li haig de fer un contracte d'arrendament al meu fill? No té sentit. Si ja està incorporat dintre l'empresa del seu pare, no té cap sentit que jo li hagi d’arrendar un tros de la meva finca perquè ell s'hi pugui incorporar.

Tornem a la burocràcia.
Sí. I, després, no hi ha ajudes per comprar terres.

Les ajudes, com les de la PAC, van a menys, i són vitals per a la rendibilitat de moltes explotacions. És sostenible?
No és positiu que entre un 30 i un 40% dels ingressos d'una empresa agrària provinguin de la PAC, però tampoc no es prenen les mesures adients per evitar-ho, com augmentar la dimensió de l'explotació, reduir burocràcia, que no sigui complicat fer segons què... Et poden subvencionar per arrencar una cosa i subvencionar per tornar-ho a plantar, no té gaire sentit, no tenim criteris. Recordo quan es va voler subvencionar la retirada de vaques de llet, perquè hi havia la muntanya de mantega, però, per altra banda, se subvencionava qui posava granges de vaques de llet. Jo conec casos d'uns que van cobrar per retirar i amb els mateixos diners van tornar a muntar. El problema del sector agrari o el món rural és estructural, no conjuntural. A vegades les reclamacions que fem, les fem a curt termini, i no es pensa en el mig i llarg termini. Una granja amb 100 vaques de llet avui no és viable, i en canvi, el meu avi tenia 40 vaques de llet al Baix Llobregat i gairebé et diria que era milionari. Ara la situació és diferent i ens hi hem d’adaptar.

Com?
Avui, el poder del consumidor és molt important i els que produïm hem de ser capaços d'interpretar molt bé què ens demana el consumidor. La Unió Europea va fer una enquesta i l’última pregunta era “Vostè està disposat a pagar més per un producte ecològic?”. I deien que no. El 90% del consumidor compra en els lineals de les grans superfícies. Per tant, nosaltres hem de pensar en produir per aquest 90%. Que hi ha agricultors que produint per al 10% restant es guanyen la vida? Per suposat, però no és la solució del sector.

"La gent, abans que l’etiqueta amb l’origen, mira el preu. Va amb la calculadora i quan arriba a una quantitat, acaba de comprar"

I el consumidor vol producte local?
S'ha de fer un estudi de percentatges. Hi ha gent que sí, que està encantada d'anar cada setmana o cada dia al mercat a comprar producte fresc, però habitualment, la compra es fa al supermercat.

Però al supermercat també es pot mirar l’etiqueta i comprar local.
Sí, però la gent, abans que l’etiqueta mira el preu. Jo sempre ho dic i la gent em renya, però de tant en tant faig l'exercici d'acompanyar la meva senyora a comprar, no perquè m'entusiasmi, però jo observo el que fa la gent. La gent moltes vegades va amb la calculadora al mòbil i cada vegada que agafen alguna cosa, apunten, perquè quan arriba una quantitat, acaben de comprar. Jo també miro preu, ara bé, tinc la curiositat de mirar sempre d'on venen les coses, però no és la majoria. Hi ha un perfil de consumidor que realment li agrada aquest tipus de compra, però no és la majoria. Tant de bo fos la majoria, tindríem molts problemes resolts. Però no és així.

Pot veure l'entrevista sencera a continuació: