Totes aquelles persones que es van hipotecar abans de 2019 i van pagar les despeses de constitució, el registre, el notari o la taxació, poden reclamar al seu banc aquestes despeses perquè la justícia ha determinat que són abusius. De fet, així ho va establir fa ja anys i es va donar de data fins al 23 de gener d'aquest 2024 per reclamar. Tanmateix, l'aturada que hi va haver als jutjats durant 2020 amb motiu de la pandèmia ha permès que el termini s'ampliï oficialment 82 dies més, i venci el 14 d'abril, en tot just tres mesos.

Des de l'Associació d'Usuaris Financers (Asufin) recorden que, de mitja, cada hipotecat pot recuperar uns 1.500 euros, que són les despeses que genera un préstec d'uns 150.000 euros, però varia en funció del valor de la hipoteca. Així, a més import, més elevats seran les despeses. Indiquen també que es poden reclamar les despeses de la hipoteca encara que ja s'hagi acabat de pagar el préstec. "Si es conserva la documentació i la hipoteca es va firmar abans del 2019, es pot reclamar i cal reclamar ja", adverteixen.

El març de 2019, després de l'entrada en vigor la Llei de Contractes de Crèdit Immobiliari (LCCI), es va establir que cap entitat no pot cobrar les despeses que comporta firmar una hipoteca. En concret, les despeses de notaria, registre, gestoria i fins i tot l'IAJD, que han de ser abonats pel banc. Alhora, la justícia va obrir la porta als qui el van abonar abans d'aquesta data, perquè poguessin reclamar-los.

"Era per tots conegut que, quan un consumidor sol·licitava un préstec hipotecari, el banc li carregava el pagament de quantitats que, com ara sabem, no havia de suportar. I, tanmateix, per una actuació enganyosa i clarament abusiva de les entitats financeres, acabaven suportant totes aquestes despeses. Per això poden ara reclamar-se i recuperar-se quantitats", comenten des d'Arriaga Asociados.

Malgrat això, Asufin assegura que els bancs no el posen fàcil, ja que després de tants anys i tantes reclamacions, n'hi hauria d'haver prou que el client s'adrecés al servei d'Atenció al Client (SAC) de l'entitat, i posés una reclamació, perquè automàticament els abonessin aquestes despeses. "Però lamentablement no és així, la majoria d'entitats ens fan anar als tribunals, amb la qual cosa el procés s'allarga de vegades 2 i 3 anys perquè el client ha d'esperar sentència".

I és que a les traves que posen les entitats se sumeixi "la lentitud" d'alguns jutjats especialitzats en clàusules abusives com els de Madrid o Barcelona, per a l'embús de casos. Fruit de l'abusivitat que hi va haver en el seu moment per part de la banca, la majoria d'aquests jutjats estan molt saturats, asseguren des de l'Associació. El pagament de les despeses hipotecàries va ser una pràctica habitual i abusiva que va canviar amb la llei de 2019, però no l'única, els jutjats també estan col·lapsats per les clàusules multidivisa, les clàusules terra, les hipoteques IRPH...

Com reclamar les despeses d'una hipoteca anterior a 2019?

Per poder recuperar les despeses de constitució de la hipoteca, primer s'ha de declarar la nul·litat de la clàusula. Es tracta d'un procediment judicial on es reconeix l'actuació abusiva del banc i es dona ales a l'hipotecat per recuperar les quantitats que va abonar indegudament.

El juliol de 2020, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va deixar clar que si la clàusula de despeses hipotecàries es declarava nul·la, hauria de ser el banc qui va córrer amb aquestes despeses tret que hi hagués una normativa espanyola que digui el contrari, expliquen des d'Arriaga Asociados.

Una vegada declarada nul·la, existeixen dues possibilitats per reclamar les quantitats, segons l'apuntat pel Tribunal Suprem en la qüestió prejudicial plantejada a Europa. Una és que el dia inicial del termini de prescripció sigui la de la sentència que declara la nul·litat de la clàusula. I una altra estableix que el dia inicial sigui la data de les sentències del Tribunal Suprem (TS) sobre aquest assumpte, és a dir, el 23 de gener de 2019.

Aquell dia, el TS estableix per primera vegada que el repartiment de despeses l'assumeix la banca. Si es té en compte aquest últim, l'esmentat termini prescriuria cinc anys després, és a dir, el 23 de gener d'aquest any, però com s'ha comentat abans, s'allargarà fins a l'abril.

Tanmateix, és una qüestió pendent d'aclarir per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que s'hauria d'haver pronunciat a finals de 2023, però de moment, no ho ha fet, comenten des d'Adicae.

L'Associació per a la Defensa de Consumidors i Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances coincideix en el fet que els bancs no torna a la lleugera les despeses que reclamen els seus clients, "la majoria posa traves" perquè diuen que la restitució de quantitats ha prescrit, la qual cosa els aboca a acabar als jutjats.