Els sindicats, contraris a l'opa del BBVA al Sabadell, han fet públic els seus càlculs sobre el nombre de llocs de treball que queden en perill si tira endavant l'operació. Aquest dilluns, ha estat el torn de la UGT de Catalunya que ha anat més enllà i ha concretat quin pot ser l'impacte sobre el treball indirecte. Amb un estudi encarregat a la Universitat Autònoma de Madrid, el sindicat ha elevat fins a 30.000 els llocs de feina que es poden perdre per l'opa del BBVA al Banc Sabadell, tenint en compte l'ocupació indirecta. Cal recordar que en global els dos bancs donen feina al voltant de 9.800 persones a Catalunya (4.000 el BBVA i 5.800 el Sabadell).

A les portes de la decisió del Ministeri d'Economia -que podria conèixer-se aquest dimarts-, la UGT de Catalunya raona que, a part dels 10.000 llocs de treball que hi ha en risc per a l'afectació directa sobre l'entitat sabadellenca, s'ha de comptar l'ocupació es pot destruir en les empreses que donen servei al sector financer, com ara els serveis de neteja de les oficines, seguretat, manteniment, logística, atenció telefònica o serveis informàtics, que sovint depenen del volum d’activitat interna; i la destrucció vinculada a la disminució del crèdit global. "Hi ha evidències ben documentades dels riscos que aquesta operació comportaria i no s'observen beneficis socials tangibles", ha apuntat la vicesecretària de la UGT de Catalunya, Cati Llibre. Per tant, ha instat, una vegada més, a què el govern espanyol s'oposi a l'operació.

L'informe recull una anàlisi exhaustiva dels impactes econòmics, laborals, socials i territorials d’aquesta operació, elaborada a partir de dades pròpies, estudis encarregats a la Universitat Autònoma de Madrid, i informes d’organismes com el CTESC i l’ACCO. El sindicat ha exposat els principals arguments que justifiquen la ferma oposició de la UGT de Catalunya a aquesta operació, que considerem perjudicial per a l’ocupació, la competència bancària, la inclusió financera i la cohesió territorial. Així mateix, s’ha exposat la cronologia de les accions empreses per l’organització, en una roda de premsa. 

A més, el sindicat alerta que la pèrdua d’ocupació en aquest cas és especialment greu perquè afecta un sector que històricament ha proporcionat ocupació estable, de qualitat i amb salaris mitjans per sobre de la mitjana. Això implica que moltes persones afectades tindrien més dificultats per reincorporar-se al mercat laboral amb condicions similars. Les persones treballadores d’edat avançada o amb trajectòries llargues a l’entitat podrien quedar especialment desprotegides. L'informe especifica que els processos de fusió sovint s’acompanyen de plans de sortida pactats (ERO, prejubilacions, incentius), però això no elimina els efectes col·laterals sobre el conjunt de la plantilla ni sobre el mercat de treball local. A més, no es poden ignorar els efectes desiguals d’aquesta reestructuració: territoris com Catalunya o el País Valencià, on el Sabadell té arrelament històric, patirien proporcionalment més la retallada de llocs de treball.

Així mateix, l'informe alerta del "deteriorament" de les condicions laborals que hi pot haver si l'operació prospera. "Aquest tipus de processos acostumen a generar entorns laborals més durs, amb una sobrecàrrega de treball, més exigència comercial i una pèrdua progressiva de benestar laboral", apunta. Llibre ha assegurat que hi hauria menys empleats per a desenvolupar la mateixa feina, que provocaria una "disminució de la qualitat del servei" que es dona a la ciutadania i a les empreses.

Aquest tipus de dinàmica ja ha tingut efectes visibles al conjunt del sector. Des del 2008, Espanya ha experimentat una caiguda molt acusada del nombre de treballadors bancaris en relació amb la població. Si a la zona euro la mitjana d’ocupació bancària ha passat de 697 a 504 persones per cada 100.000 habitants, a Espanya la reducció ha estat encara més accentuada: de 601 a només 335 persones. Aquest descens situa Espanya en cinquena posició dels països amb menys treballadors bancaris per habitant de tot el continent. Aquest dèficit estructural de personal afecta el conjunt del sistema financer, però especialment a les persones que es mantenen a les entitats. L’escassetat de recursos humans comporta una sobrecàrrega de tasques, objectius inassolibles i una pèrdua de qualitat tant en l’atenció al client com en la mateixa experiència laboral. En paral·lel, creixen les pressions comercials, la supervisió constant i les exigències de rendiment, amb efectes nocius sobre la salut física i mental de la plantilla.

Una reducció de 54.000 milions al crèdit

Pel que fa a les oficines, l'estimació de tancament a escala catalana seria d'entre 170 i 260, sobre un total d'entre 600 i 900 al conjunt de l'Estat. La UGT també ha calculat que les oficines d'ambdues entitats actualment coincideixen en 149 municipis on viu el 82,7% de la població de Catalunya.

Sobre la reducció de l'oferta de crèdit, el sindicat ha avisat aquest dilluns, en la mateixa línia que ja havien fet altres veus del món econòmic, que més enllà de l'impacte quantitatiu l'opa provocaria una pèrdua de centres de decisió. "Hi haurà una deslocalització del poder econòmic i estratègic de Catalunya cap a Madrid", ha dit Llibre. "Catalunya torna a ser la gran perjudicada en un gran procés de fusió, com ja va passar amb les antigues caixes catalanes", ha afegit.

L'informe del sindicat assegura que la caiguda del crèdit disponible podria ser de més de 54.000 milions d’euros, amb advertiments que en determinats escenaris podria arribar fins als 75.000 milions, especialment si es redueix l’activitat en territoris considerats menys rendibles. L’afectació més gran seria per a les petites i mitjanes empreses, els treballadors autònoms i les famílies amb menys capacitat d’estalvi. Aquests col·lectius tenen menys opcions de finançament alternatiu i depenen més directament de la banca tradicional per mantenir la seva activitat.

En cas que l'opa prosperés, el sindicat ha defensat que l'entitat resultant seria tan gran que, si tingués "dificultats greus", exigiria la intervenció de les autoritats públiques "per evitar el col·lapse". "Els estudis fets demostren també que la tendència a crear entitats cada cop més grans no ha millorat l’eficiència ni la capacitat del sistema per prevenir crisis, tal com es va veure amb la crisi financera global del 2008", determina. Al contrari, adverteix que s'ha fet més difícil identificar riscos en fase inicial, i ha incrementat l’opacitat i la complexitat dels balanços. Finalment, es recorda que les polítiques públiques haurien de perseguir objectius d’estabilitat i inclusió, no pas d’escala i rendibilitat a qualsevol preu. La creació d’oligopolis financers no és una solució als reptes econòmics i socials de la banca, sinó un risc afegit que concentra poder i fa més fràgil la democràcia econòmica.