En un entorn econòmic marcat per la incertesa, la inflació persistent i els conflictes geopolítics, l'or s'havia erigit com el refugi per excel·lència. Els fons d'inversió vinculats a aquest actiu feia mesos que brillaven amb una intensitat inusual, atraient capitals de tot el món en una cursa ascendent que semblava no tenir sostre. No obstant això, aquest dimarts, el que semblava una bola de neu imparable va xocar contra un imprevist mur de gel. Una sobtada i pronunciada caiguda en les cotitzacions va truncar l'eufòria i va recordar als mercats que fins i tot els valors més sòlids estan subjectes a la llei de la gravetat.
Per entendre la magnitud de l'ensurt, cal mirar enrere. Durant els últims dotze mesos, l'or ha escrit una de les pàgines més bullents de la seva història mil·lenària. Allunyant-se de la seva imatge tradicional com a valor conservador, el metall va iniciar un ral·li alcista que el va portar a superar, un rere l'altre, tots els màxims històrics que tenia registrats. Els analistes assenyalen diversos factors que van alimentar aquesta llarga primavera daurada:
- Les expectatives de baixada dels tipus d'interès: Els bancs centrals, després d'una política agressiva de pujades per combatre la inflació, insinuaven una flexibilització monetària. Com que l'or no dona rendiment (a diferència dels bons, que es tornen més atractius quan els tipus pugen), un entorn de tipus més baixos el fa més atractiu.
- La fortalesa del iuan xinès: Les compres massives per part dels bancs centrals de països com la Xina, que busquen diversificar les seves reserves allunyant-se del dòlar, van donar un suport sense precedents a la demanda.
- La inestabilitat geopolítica: Els conflictes a Ucraïna i l'Orient Mitjà van impulsar la demanda d'actius refugi, una funció que l'or ha complert durant segles.
- L'efecte arrossegament: Altres metalls preciosos, com la plata o el platí, també van experimentar pujades importants, creant un sentiment de momentum generalitzat en el sector.
Aquesta combinació de factors va crear un còctel explosiu que va portar l'or a unes altures que fa només uns anys semblaven impensables. Tot això va canviar dràsticament dimarts passat. Els mercats, que havien descomptat una baixada imminent dels tipus d'interès, es van enfrontar a dades econòmiques inesperadament resistents i a declaracions de membres de la Reserva Federal més "falcons" (partidaris de mantenir una política monetària estricta) del que s'esperava. Això va fer sospitar els inversors que els tipus d'interès podrien mantenir-se alts durant més temps del previst.
La reacció no es va fer esperar. L'or, que havia pujat anticipant un canvi de cicle, va patir una forta venda de benefici. Els inversors que havien comprat a preus més baixos van decidir liquidar les seves posicions per assegurar guanys abans que la tendència es revertís. Aquesta venda massiva va actuar com un detonant, obrint la porta a una correcció tècnica més àmplia. La pregunta que ara plana sobre el mercat és si aquesta caiguda és un simple sot en una tendència alcista que encara té recorregut, o si, per contra, és el primer símptoma d'un canvi de tendència més profund.
Els optimistes creuen que la correcció ha alleugerit un mercat que estava "sobrecomprat" i ofereix una nova oportunitat d'entrada a un preu més atractiu. Subratllen que la demanda física per part dels bancs centrals no ha desaparegut i que les tensions geopolítiques continuen sent un factor clau. Els pessimistes, en canvi, alerten que si les dades econòmiques continuen sent fortes i la Reserva Federal manté els tipus d'interès alts, l'or podria perdre el seu principal impuls recent. A més, un dòlar fort, que sovint es mou en direcció inversa a l'or, també podria exercir una pressió addicional.
En qualsevol cas, el que ha deixat clar aquest sobresalt és que la lluita entre els toros i els óssos al mercat de l'or ha entrat en una nova fase. Després d'un any de domini absolut dels alcistes, els baixistes han recordat que encara tenen veu i, sobretot, vots. La trajectòria del metall en les pròximes setmanes serà clau per determinar si aquest dimarts va ser solament un ensurt en el camí o el punt d'inflexió que molts temien.