Els consellers delegats de Santander i BBVA ha participat aquest dimecres en una encontre sobre els "Reptes estratègics i les prioritats del sector bancari a Europa", organitzat per l'Associació Espanyola de Banca (patronal en la qual estan representats) en la qual ambdós executius han coincidit en la necessitat de realitzar canvis en la regulació europea i completar la Unió Bancària, perquè així els bancs funcionin com si actuessin en un mateix marc geogràfic. Tant Onur Genç, com Héctor Grisi, han deixat clar que només d'aquesta manera podran créixer i igualar-se a gegants tecnològics com Apple o els grans bancs americans.
"Europa no és un mercat únic, tenim reglaments únics, però la unió bancària no ho tenim", indicava el CEO de BBVA, que ha posat com a exemple els diferents sistemes de garantia de dipòsits que existeixen. En línies generals, "la regulació bancària no afavoreix la creació de bancs europeus més grans, perquè les sinergies són limitades, però, sobretot, perquè no s'ha acabat la Unió Bancària".
En aquesta línia, Genç assegurava que la principal prioritat per a la pròxima Comissió Europea hauria de ser finalitzar la Unió Bancària, amb un esquema de protecció de dipòsits comuna per a tota la UE. "Que demanem als legisladors i polítics, que completin la unió de mercats de capitals i la Unió Bancària perquè els bancs funcionin com si actuen en un mateix marc geogràfic".
També s'ha pronunciat sobre els nous jugadors, com Apple, que a més de ser un gegant tecnològic, ofereix serveis financers. I de nou insistia, "no podem competir, els gegants tenen una altra regulació". El número dos de BBVA creu que els bancs estan responent "d'una manera bastant digna" a la digitalització, de fet ha recalcat que BBVA ha invertit molt en la seva transformació digital i això constitueix el seu gran avantatge competitiu, basat en quatre passos: serveis, vendes, captació de nous clients i assessorament.
Santander, que té una gran presència als Estats Units (un mercat del qual BBVA va sortir el 2021), vol igualar-se a la banca americana, però creu que s'han quedat fora de joc pels impediments de la regulació europea. En aquest sentit, Héctor Grisi es mostrava "d'acord" que el creixement és clau, i que l'única manera de què la banca europea vaig poder aconseguir èxit a llarg termini és creixent com els seus competidors internacionals.
"Abans de la crisi financera, Santander tenia una mida semblant a JP Morgan i ara són quatre vegades més grans, necessitem un marc regulatori que ens deixi un mateix terreny de joc, hem de ser tan competitius com els jugadors locals". Tanmateix, el marc regulatori no "ens permet fer això als europeus".
Abans de la intervenció d'Onur Genç i Héctor Grisi, la subgovernadora del Banc d'Espanya, Margarita Delgado, havia advertit que la banca espanyola continua estant lluny de situar la seva ràtio de capital a prop de la banca europea. I, per tant, segons l'opinió del supervisor, hauria de treure profit dels bons resultats que estan obtenint aquest any per les pujades de tipus "i reforçar les seves ràtios de capital a fi de poder afrontar des d'una millor posició els reptes a què s'enfronta, tant pels impactes de les pujades de tipus d'interès, com per la incerta situació macroeconòmica."
Amb relació a això, el conseller delegat de Santander retreia que el Banc d'Espanya els insisteixi que el capital és clau, perquè el capital, advertia, "està tornant un recurs escàs i necessitem una flexibilitat com la que tenen els bancs nord-americans". Per exemple, els bancs americans no tenen gaires hipoteques en balanç perquè tenen capital i poden compensen. Però a Europa no se'ls permet que circuli el capital, assenyalava. "Hi ha d'haver canvis per poder mirar-nos cara a cara".
Cal recordar que Santander i BBVA són els bancs espanyols amb més presència internacional. El primer és un gegant en mercats com el Brasil o el Regne Unit, on els seus guanys fins i tot han superat les d'Espanya durant anys. Mentre que el segon és el primer banc a Mèxic i Turquia.