Espanya accepta el compromís d'arribar al 2% del PIB el seu pressupost per defensa, però qualifica d'"incompetent", en paraules del ministre d'Indústria, Jordi Hereu, l'exigència d'arribar al 5% que Donald Trump va traslladar a l'OTAN als països membres durant la cimera celebrada aquests dies. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va oposar a aquesta mesura i la va titllar d'"irracional", tot al·ludint a que primer cal fixar els objectius i després els pressupostos. Hores després, la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, reiterava que Trump "ha deixat clares les nostres prioritats per als nostres aliats, inclòs Espanya", en al·lusió directa a l'oposició de Sánchez. 

El ministre Hereu, a la seva arribada al Congrés del Col·legi d'Economistes de Catalunya, ha assegurat que és "incompetent" arribar al 5%. "Espanya sempre ha sigut un soci fiable de l'OTAN i en els últims anys sempre hem incrementat l'esforç en Defensa. Sacralitzar alguns percentatges és inconvenient. Estem administrant l'esforç des de política industrial del 2% del PIB d'un país en creixement. Això és un esforç enorme. Per això, expressar que assumirem el 2% fins el 2029, amb un país que està present en molts fronts és el que hem de posar en valor", ha desenvolupat Hereu. 

"Estem maximitzant l'esforç industrial i un 2% és molt bon esforç. El 5% és exagerat. Hem de mantenir les polítiques de sanitat, educació i seguretat, seria un augment exagerat", ha dit Hereu, que també ha defensat el PSOE davant els casos de corrupció recentment coneguts implicant Santos Cerdán. "Aquestes actituds no tenen cabuda al PSOE i qui falta a l'honestedat és apartat", ha dit, així com ha defensat que "el projecte d'aquest govern és més necessari que mai". 

L'augment d'esforç econòmic en armament i defensa parteix d'un compromís amb Europa que preveu que Espanya passi de l'1,3% al 2% del seu Producte Interior Brut. El govern espanyol va presentar després un pla on explicava com i en què s'invertirien aquests 10.471 milions extres per arribar a aquest punt. 

Tot i que Sánchez va prometre que no es tocaria "ni un euro" de despesa social, hi ha dubtes que això sigui possible. Espanya s'ha compromès, abans del rearmament, a una reducció de deute públic per complir les noves normes de compromís fiscal de la Unió Europea, que exigeix reduir el deute públic del 105,3% actual de l'estat a quedar per sota del 60% i passar d'un dèficit públic que voreja el 3%, topall de les normes fiscals europees. 

Cert és que Europa va obrir la via a més deute públic mancomunat quan va llançar el pla Rearm Europe que ha de mobilitzar més de 800.000 milions d'euros. 

L'altra via, que va apuntar el mateix Sánchez, és fer servir diners dels Plans de Recuperació, Transformació i Resiliència post-covid no executats. Segons el pla presentat pel govern espanyol, d'aquí sortiran 1.357 milions d'euros. 2.819 sortiran de la menor necessitat de fons de liquiditat de les comunitats autònomes, 1.680 milions del reintegrament de préstecs concedits pel ministeri d'Indústria i altres crèdits disponibles, 1.396 milions dels fons de contingència, 1,744 milions de crèdits ja executats que no tenen reflex en 2025. Els ingressos de serveis prestats pel ministeri de Defensa han de generar 632 milions i les menors anualitats pel que aportarà la UE 641 milions. 

El Banc d'Espanya va reduir l'impacte en l'economia espanyola del 0,7% al 0,1% de creixement del Producte Interior Brut. I va apuntar que "l'efecte multiplicador sobre l'activitat econòmica seria més elevat que el contemplat si en l'escenari d'aquestes projeccions si la despesa associada es concentrés, encara més que el que és habitual, en béns d'inversió d'origen nacional". 

El pla preveu repartir els fons en cinc partides: el 35% (3.712 milions) a les condicions laborals i equipaments de l'exèrcit, el 31% (3.262 milions) a noves tecnologies de comunicació i ciberseguretat, el 18,75% (1.962 milions) a instruments de defensa i dissuasió, el 16,73% (1.751 milions) a suport per a emergències i desastres naturals i un 3,14% (328 milions) a missions a l'exterior.