L'expresident de Celsa, Francesc Rubiralta, ha assegurat aquest dilluns que els antics accionistes de la siderúrgica no van treure "ni un euro" del crèdit intragrupo, per import de 504,55 milions d'euros, el cobrament dels quals reclamen els actuals propietaris de Celsa al seu antic administrador, que ha al·legat que aquests diners es van reinvertir "el 100%" en el grup Celsa.

Aquest dilluns s'ha celebrat al jutjat mercantil número 5 de Barcelona el judici per la demanda interposada per Inversions Pico Espadas, una societat hòlding del Grup Celsa, contra el seu antic administrador, a què n'acusen de conductes contràries al seu deure, en particular per no declarar vençut ni tampoc reclamar, entre 2020 i 2022, el pagament d'aquest crèdit intragrupo per aquest import.

L'origen de la demanda són uns préstecs concedits per una societat del grup Pico Espases a empreses patrimonials dels Rubiralta. La siderúrgica Celsa és propietat d'un grup de fons des de setembre de 2023, quan la justícia va avalar que els creditors de la companyia substituïssin la família Rubiralta en la propietat, en convertir el seu deute en capital.

I en una Junta d'Accionistes celebrada el juny de 2024, Celsa va acordar emprendre accions legals contra Rubiralta per fer el possible per recuperar aquests préstecs. Celsa considerava que aquests més de 500 milions són incobrables, ja que les societats patrimonials no tenen actius i estan en liquidació, i per això va presentar la demanda.

A preguntes tant dels seus advocats com de la part demandant, Rubiralta ha argumentat que ell es va fer càrrec de Celsa com a president i conseller delegat a finals de 2010, i que entre 2006 i 2009, quan es va originar aquest crèdit objecte de la demanda, ell estava al Regne Unit.

Rubiralta: No es va reclamar el pagament d'aquest crèdit

Rubiralta ha assegurat que els creditors financers del grup "no van reclamar" el pagament d'aquest crèdit ni el 2010, quan es va prorrogar, ni el 2013, quan es va acordar un refinançament de deute, ni tampoc el 2017, quan es va pactar un nou refinançament del passiu del grup. "Se'm retreu una cosa que els creditors podrien haver fet perfectament", ha dit.

Ha esbandida que a partir de llavors, el crèdit va passar de la societat Barna Steel a una societat del grup Pico Espadas. Tant les societats patrimonials de la família Rubiralta com la societat del Grup Pico Espadas, que és una societat instrumental creada entre els propietaris i les societats operatives de la siderúrgica, tenien com a actius les accions del Grup Celsa, i Rubiralta ha dit que els creditors tampoc no van reclamar respondre amb les accions de Celsa al pagament d'aquest crèdit.

"Es va reinvertir tot en el Grup Celsa. Els accionistes no han tret ni un euro", ha assegurat Rubiralta, que ha afirmat que entén que aquest crèdit intragrupo no es va reclamar perquè en aquells anys "el focus estava en resoldre el deute financer del grup". En els primers refinançaments de deute els creditors eren principalment bancs espanyols, però el 2022 els fons van entrar a Celsa, en adquirir deute de la companyia a un grup d'entitats financeres espanyoles.

L'advocat dels actuals propietaris de Celsa ha assegurat que, malgrat que el crèdit intragrupo no es va tornar, Barna Steel sí que va repagar el 2022 un crèdit d'uns 22 milions d'euros a una societat vinculada a la mare de Francesc Rubiralta. Sobre això, Rubiralta ha aclarit que aquest crèdit es va tornar perquè calia "complir el contracte" firmat amb aquesta societat per finançar el circulant de la companyia.

En la seva defensa, Rubiralta ha assegurat que entre 2020 i 2022 Celsa estava centrada a atendre les urgències creades per la covid i que encara que entre 2017 i 2020 la siderúrgica va complir les seves obligacions de pagaments, després la covid va paralitzar l'activitat, per la qual cosa va demanar ajuda pública per finançar el circulant.

Durant la sessió, també ha declarat com a testimoni Manuel Martínez-Fidalgo, assessor financer dels creditors i ara de Celsa, reocge EFE. Ha explicat que els fons, en prendre el control de Celsa, van demanar una reunió amb responsables de la companyia perquè els expliquessin l'origen d'aquest préstec i que en repassar els assentaments comptables que van donar origen al préstec figuraven uns 120 milions per a dividends o bé 60 milions destinats a recompra d'accions.

Martínez-Fidalgo ha assegurat que els fons no van assumir que el crèdit no se n'anés a repagar.

Esborrament d'informació

L'advocat dels demandants també ha preguntat a Rubiralta per un suposat esborrament d'informació sensible de la companyia abans de l'arribada dels fons i aquest ha negat que aquesta informació s'hagués eliminat.

Tanmateix, una pèrit que també ha comparegut com a testimoni en el judici ha assegurat que hi va haver un procés d'esborrament d'informació "sensible" relacionada amb Francesc Rubiralta i altres directius, i ha descartat que es fes a conseqüència d'un ciberatac.

Per la seva part, l'exdirectiu de Celsa, Francesc Mesegué, ara jubilat, ha comentat que els fons creditors mai no van intentar l'execució d'aquest crèdit de més de 500 milions i que tampoc "no era" procedent reclamar-lo perquè es corresponia amb un "tema històric", ha dit.