L'Audiència Nacional ha declarat nuls el control visual diari de les bosses dels empleats de la firma H&M i el registre periòdic de les seves taquilles. La decisió, adoptada per la Sala del Social, estima una demanda presentada per UGT, a la qual es va adherir CCOO. El tribunal considera que totes dues pràctiques suposen una invasió injustificada de la intimitat dels treballadors i ordena a l'empresa el cessament immediat. La sentència, que ha estat publicada recentment, suposa un revés per a la política de control interna de la companyia tèxtil i estableix un precedent en la delimitació dels límits de la vigilància empresarial. Els sindicats demandants han valorat la decisió com una victòria per als drets laborals i han animat els treballadors a denunciar pràctiques semblants en altres empreses.
Durant el procediment va quedar provat que H&M aplica un control diari als treballadors de l'últim torn. A la sortida de la botiga, els empleats han d'obrir la bossa davant del responsable de botiga o del personal de seguretat, que la inspecciona visualment durant uns segons. Aquesta revisió només afecta els treballadors de l'últim torn, que surten per la porta dels treballadors. Els de la resta de torns no són objecte d'aquest control perquè surten per la porta principal, equipada amb arcs de seguretat. Pel que fa a les taquilles, l'empresa realitza registres una vegada al mes, de manera aleatòria i sistemàtica. Aquests controls, segons la companyia, es fan per prevenir possibles robatoris de productes per part dels empleats. El tribunal ha qüestionat la proporcionalitat d'aquestes mesures, especialment perquè els treballadors de l'últim torn eren els únics sotmesos a la inspecció visual de les bosses, sense que hi hagués una justificació objectiva per a aquesta discriminació entre torns.
Una finalitat no demostrada
El tribunal admet que l'Estatut dels Treballadors permet a l'empresari implantar mesures de vigilància i control, però recorda que aquestes han de respectar la dignitat dels empleats. L'empresa argumentava que el control respon a un objectiu legítim: frenar les pèrdues causades per furts interns. La sentència, però, assenyala que es tracta d'una simple al·legació de la companyia. En primer lloc, H&M no ha acreditat el volum de pèrdues. L'únic document aportat, sense signatura i amb taules numèriques sense valor probatori, no ha estat suficient per sostenir l'argumentació. La Sala ha considerat que aquest document no té validesa per acreditar la magnitud de les pèrdues que l'empresa diu patir.
A més, la companyia ha reconegut durant el judici que no pot determinar la quantitat de pèrdues atribuïbles a furts interns en comparació amb altres orígens: furts externs, frau de proveïdors i errors administratius. Aquesta impossibilitat de quantificar les pèrdues internes debilita la justificació de la mesura. Tampoc ha quedat demostrat que hi hagi un índex elevat de pèrdues per furts dels empleats. En els últims tres anys, només sis treballadors d'una plantilla de 4.600 han estat acomiadats per aquesta causa, fet que porta el tribunal a concloure que no existeix una situació que justifiqui aquesta mesura de control.
Mesures alternatives
El tribunal subratlla que el control de bosses no és una mesura imprescindible, ja que hi ha alternatives menys invasives per assolir el mateix objectiu. Per exemple, instal·lar arcs de seguretat a les portes d'accés dels empleats faria innecessari el control visual de les bosses. Aquesta alternativa tecnològica, que ja s'utilitza a la porta principal de les botigues, podria estendre's a les zones de treballadors sense que això suposi una invasió de la intimitat. "El control visual de la bossa suposa sacrificar la intimitat dels treballadors de l'últim torn", afirma la Sala. I afegeix que la mesura restringeix de manera injustificada el dret a la intimitat, que persegueix una finalitat no demostrada i que hi ha alternatives menys invasives. La Sala també ha qüestionat la regularitat dels registres de taquilles, que qualifica de control preventiu i intimidatori, més que una resposta a un problema real de pèrdues.
Sobre els registres de taquilles, el tribunal considera que es tracta d'un control preventiu i intimidatori, no una reacció a unes pèrdues demostrades. La Sala conclou que, tal com es dissenya i es practica, el registre de taquilles resulta contrari a l'article 18 de l'Estatut dels Treballadors, perquè suposa una invasió injustificada de la intimitat. El tribunal ha assenyalat que la freqüència mensual dels registres i la seva aleatorietat no són suficients per justificar la mesura. Més aviat al contrari, la Sala ha considerat que aquesta sistematicitat reflecteix un control permanent que afecta el dret a la intimitat dels treballadors.
La sentència és ferma i obliga H&M a cessar amb caràcter immediat les dues pràctiques. El compliment de la decisió judicial suposa que l'empresa haurà de modificar els seus protocols de seguretat interna per adaptar-los als criteris establerts per l'Audiència Nacional. La companyia podria optar per instal·lar arcs de seguretat a les zones d'accés dels empleats o per buscar altres alternatives tecnològiques que no afectin la intimitat dels treballadors. El sindicat UGT, impulsor de la demanda, ha valorat positivament la resolució i ha recordat que la intimitat dels treballadors és un dret fonamental que les empreses han de respectar. També ha assenyalat que la sentència pot tenir implicacions per a altres empreses que apliquin mesures de control semblants.