Repsol ha carregat contra la mesura de mantenir l'impost temporal a les grans energètiques que recull l'acord de govern entre PSOE i Sumar. La companyia petroliera ha presentat els resultats dels nou primers mesos de l'any aquest dijous i ha volgut deixar constància del seu malestar amb la intenció de fer permanent el gravamen als beneficis extraordinaris del sector.

"La possibilitat que es mantingui un gravamen a les companyies energètiques, que es va idear com a temporal i extraordinari, castiga a les empreses que, com Repsol, inverteixen en actius industrials, generen ocupació i garanteixen la independència energètica del país" ha assegurat l'energètica dirigida per Josu Jon Imaz en el comunicat remès a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

En aquest sentit, la multinacional assenyala que l'impost "afavoreix els importadors que no generen ocupació ni activitat econòmica rellevant a Espanya. En conseqüència, la falta d'estabilitat al marc regulatori i fiscal del país podria condicionar els futurs projectes industrials de Repsol a Espanya".

L'impost que va implementar el govern d'Espanya tant per als bancs com per a les energètiques té un caràcter temporal de dos anys. En el cas de les energètiques, s'aplica durant 2023 i 2024, i grava l'1,2% de la facturació obtinguda en aquelles empreses amb ingressos superiors a 1.000 milions d'euros, excloent els negocis regulats i activitats fora d'Espanya i extrapeninsulars.

La mesura ha estat recorreguda per les principals companyies del sector davant de la justícia, entre elles Repsol, que s'ha mostrat especialment en contra d'aquest gravamen des de la seva aprovació. De fet, la petroliera és la companyia més impactada per l'impost, amb uns 450 milions d'euros aquest any, seguida de Cepsa, amb 323 milions d'euros; Naturgy i Endesa, amb uns 300 milions d'euros cada una; i Iberdrola, amb 200 milions d'euros.

Més de la meitat dels seus beneficis se'n van en impostos

En matèria de contribució fiscal, Repsol ha destacat que més de la meitat dels seus beneficis obtinguts fins al setembre ja es van destinar al pagament d'impostos. D'aquesta manera, la contribució fiscal del grup en els nou primers mesos va ascendir a 10.890 milions d'euros aportats a les arques públiques, amb a prop del 70% (7.441 milions d'euros) corresponents a Espanya.

Els tributs propis meritats van ascendir a 3.206 milions d'euros i van representar més de la meitat dels beneficis (52%). A més, la companyia va indicar que va contribuir durant el període amb una taxa de l'Impost sobre Societats del 37%, molt per sobre del tipus nominal aplicable a Espanya -del 25%- i de la mitjana dels països de l'OCDE, situant-se "com l'empresa de l'Ibex-35 que més impostos va pagar al país".

Quant a inversió, en línia amb el seu Pla Estratègic, la companyia va desemborsar 4.362 milions d'euros en els nou primers mesos de l'any, un 82% més en termes interanuals, principalment en projectes baixos en carboni. El focus principal va continuar estant, fins al setembre, a Espanya, on es va fer servir un 41% de la suma total, i als Estats Units, on es va dirigir un 37% de les inversions.