Luciano Benetton, president executiu i un dels fundadors de la marca de moda italiana, ha reconegut que el grup arrossega un forat pressupostari de 100 milions d'euros. El màxim responsable de la companyia i descendent de la saga familiar que ha donat nom a un dels principals conglomerats de la moda a Europa, atribueix el desajust financer a la gestió que ha dut a terme l'equip directiu. El president de Benetton ha revelat aquesta situació en una entrevista publicada aquest dissabte pel diari Corriere della Sera, i recollit per Efe.
En les seves declaracions, Luciano Benetton admet que per afrontar les finances "lamentablement caldrà fer sacrificis. El que puc dir és que es farà el màxim esforç per redescobrir l'energia dels millors temps i donar nova vida a aquesta marca que tant representa per a la nostra família", assenyala. Sense pronunciar el nom dels responsables que acusa implícitament, el president de Benetton assegura que "vaig confiar i em vaig equivocar. Em van trair, en el veritable sentit de la paraula. Fa uns mesos vaig entendre que alguna cosa caminava malament. Que la fotografia del grup que l'alta direcció ens repetia en els consells d'administració no era real".
Luciano Benetton ocupa el càrrec de president executiu del grup des que, el 2018, va decidir tornar al grup, amb el suport del director d'operacions, Tommaso Brusò. Dos anys més tard, sota la seva direcció, es va produir el fitxatge de Massimo Renon, de 49 anys, que havia desenvolupat la seva carrera professional en la indústria de les ulleres, emmarques com Luxottica, Safilo o Thelios. El llavors flamant conseller delegat Renon hauria de ser ratificat en el càrrec en la junta d'accionistes prevista per al proper 18 de juny.
Del conseller delegat, del que Luciano Benetton mai no esmenta pel seu nom, assenyala: "Mai no m'ha preguntat res, ni a ell ni els nous col·laboradors que ha portat, entre ells cinc provenen de l'àrea de vendes d'una empresa amb una tradició de mercat completament diferent de la nostra". "En una de les reunions del consell explota la bomba. De sobte presenten un forat pressupostari dramàtic, un 'xoc' que ens deixa sense alè, al voltant de 100 milions," revela.
L'ensopegada de la covid
El 2022, la companyia va assegurar que estava sortint de la sotragada de la crisi de la pandèmia. El grup italià de roba va tornar a assolir la barrera dels 1.000 milions d'euros de facturació (1.004 milions, en concret), mentre va incrementar el seu marge brut d'explotació i va reduir les seves pèrdues. El benefici brut d'explotació (ebitda) va ser de 103 milions d'euros, gairebé un 70% més que els 61 milions d'euros de 2021. El 2020, el grup va registrar una pèrdua bruta d'explotació de 258 milions d'euros. El 2022, la pèrdua neta era de 81 milions d'euros, però inferior als 112 milions d'un any abans i als 138 milions de 2019. Els resultats de 2023 encara no han estat comunicats per part del grup.
Entre les acusacions de Benetton acusa tot l'equip de direcció. "O no estan preparats fins al punt de no poder comprendre els fonaments de l'empresa, per tant, de bona fe, però greument inadequats per a les funcions que han exercit, o han decidit voluntàriament mantenir la realitat dels fets ocults i, per tant, ometent informació valuosa, fins al punt en què ja no van poder ocultar la veritat. Hi haurà una investigació sobre això".
L'empresa, que va deixar de cotitzar a la borsa el 2012, forma ara part del hòlding Edizione. "Afortunadament -explica Luciano Benneton- havíem decidit treure Benetton de la Borsa fa algun temps. Per tant, els riscos empresarials estaven i estan tots en mans de la família". "Vaig deixar l'empresa el 2012 com una empresa sana, amb una facturació de 2.000 milions i beneficis, encara que la lògica diu que sempre podem fer-ho millor. Únicament després d'una forta insistència del meu germà Gilberto vaig decidir tornar el 2018, poc abans de la seva mort," explica després d'anunciar que deixarà la presidència. A través del seu hòlding industrial Edizione, la família Benetton és des de fa un any la principal accionista de Cellnex en assolir gairebé un 10% del capital de la companyia catalana.