El Maresme és conegut per les platges, però darrere del paisatge litoral hi ha una realitat que manté un pes important en l’economia i en la identitat de la comarca: els hivernacles. Durant molts i molts anys, el Maresme ha estat una potència agrícola, primer valorada per les seves patates, després per tots els altres conreus d’horta, especialment pels tomàquets, més endavant per les maduixes i la flor tallada fins que, a causa de la competència d’altres mercats internacionals, va apostar per la planta viva. Ara és un referent en planta viva pel que fa a la sostenibilitat i tecnificació.
Mario Herreros, director general de la cooperativa Corma, precisa que intenten evitar el terme “planta ornamental”, com se l’ha conegut en el mercat, perquè redueix la seva utilitat a una qüestió decorativa quan també beneficia al medi ambient i a la salut mental de les persones, entre altres efectes positius. Per aquest motiu, han adoptat el terme “planta viva”.
L’any passat es va realitzar un estudi a l’Hospital Clínic de Barcelona, amb pacients de postoperatori, que va posar en evidència que aquells que tenien plantes a l’habitació presentaven una millor recuperació. El Mercat de la Flor i la Planta de Vilassar va col·laborar en aquest projecte. Herreros ho té clar: “Les plantes animen”.
Corma aplega en l’actualitat 23 empreses del Maresme que es dediquen a la planta viva conreada en hivernacles. Com a cooperativa, a banda de l’activitat comercial i administrativa, defensa el territori de la pressió urbanística, busca solucions davant el canvi climàtic i també contribueix a fer possible el relleu generacional en les explotacions.
Amb el pas dels anys, s’han perdut explotacions i superfície agrícola al Maresme, sobretot per la pressió urbanística, però també perquè, en alguns casos, no hi ha hagut successió. Això està canviant. Herreros recorda que l’estructura de la cooperativa evita que les empreses hagin de suportar bona part de la burocràcia –“la paperassa”– i les noves tecnologies “han ajudat al fet que el maneig dels vivers sigui més amable, menys sacrificat”.
Davant les sequeres que ha portat al canvi climàtic, analitzen quines plantes poden produir i treballen amb hibridacions que requereixin menys consum d’aigua. Herreros recorda que el reg per aspersió fa anys que ha desaparegut i que, des de la sequera del 2010, els vivers utilitzen el reg per degoteig per aprofitar el 100% de l’aigua.
Treballen per a la jardinera privada i per la pública, o sigui, per a clients particulars i també com a proveïdors d’institucions i administracions. En aquest últim camp, estan generant consciència perquè en les ciutats hi hagi més zones verdes i menys places dures. Això últim també repercuteix en el negoci: “Quan el ciutadà s’adona que està més a gust en zones verdes, es fomenta el consum privat de plantes”.
Corma té la seu central a Premià de Dalt, però disposa de delegacions a Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Madrid, on tenen un punt de venda a Valdebebas. Herreros recorda que Madrid compta amb extensíssimes superfícies verdes i, a sobre, té tots els ministeris, que són compradors de plantes.
Plantes del Maresme per acollir el Papa a Madrid
Madrid va acollir la visita del Papa Lleó XIV el juny passat amb avingudes guarnides amb plantes blanques i grogues, els colors del Vaticà, que en bona part procedien del Maresme. L’Ajuntament de Madrid va recórrer al producte del Maresme per engalanar la ciutat. Per a Corma, això ha visualitzat la importància del seu sector i la qualitat del producte que elaboren. Van entregar 35.000 plantes de petúnia blanca i tageta groga.
Les 23 empreses sòcies de la cooperativa tenen una producció diversa i estan situades en diversos municipis de la comarca: Lloveras (planta de temporada, Sant Andreu de Llavaneres), Tiana (planta de temporada, Tiana), Pitchot (clavells, Premià de Dalt), Pere Salvat (planta de temporada, Teià), Vivers la Vinya (plantes enfiladisses i arbustives, Vilassar de Mar), Duñó (planta viva, Vilassar de Dalt), Sabater (planta arbustiva, Santa Eulàlia de Ronçana), Daniel Masarnau (planta arbustiva, Argentona), Horticultura Vinyals (planta de temporada i aromàtica, Cabrera de Mar), Jaume Serra (nerium, Premià de Dalt), Aimsat (enfiladissa, Vilassar Mar), Jaume Calafell (planta de temporada, Argentona), Brassó (crasses i tillandsia, Vilassar de Mar), Can Rubí (planta viva, el Montseny), Ortega-Olivé (plantes de temporada, Dosrius), Gaxas (crasses i de temporada, Premià de Dalt), Llanas (aromàtica i de temporada, Premià de Dalt), Vivers Vendrell (arbustives, Tiana), Coplantvi (lantana, Premià de Dalt), Itxart (crisantem, Vilassar de Dalt), Gabernet (maduixots, Cabrils), Nova Plant 2000 (planta en terrina, Teià) i Puig (arbustiva i de temporada, Vilassar de Dalt). En l’exercici de 2024, la facturació de la cooperativa va superar els 38 milions d’euros.
La majoria dels hivernacles del Maresme es destinen en l’actualitat al conreu de planta viva, però alguns encara produeixen productes d’horta de qualitat, sobretot al nord de la comarca si bé també hi ha alguna destacada excepció al sud, com Can Puxic, de tomàquets Prèmium, de Vilassar de Dalt. La flor tallada gairebé ha desaparegut per la competència de països com Colòmbia o Sud-àfrica, si bé fa dos anys la premsa encara recordava que Joan Pons, de Santa Susanna, encara resistia amb la venda de roses.