La fusió bancària que proposa el BBVA amb l’absorció del Banc Sabadell no deixa indiferent al sector productiu català que la veu com una amenaça perquè les empreses passarien a concentrar més risc en una sola entitat, mentre no trobin una alternativa en el mercat que pugui satisfer les seves necessitats de gestió financera; una opció que, segons asseguren, el Banc Sabadell cobreix amb eficiència.
Les seves pors no són infundades. Amb la fusió -si tira endavant-, el 84% de les empreses catalanes serien clientes del BBVA, segons fonts financeres consultades per ON ECONOMIA, que fan referència al segment de les companyies que facturen entre 2 i 100 milions d’euros anuals. La concentració es genera, entre altres coses, perquè una gran majoria de les societats no treballen únicament amb una sola entitat, justament per diversificar riscos i per fomentar ‘una sana’ competència entre les mateixes entitats, que busquen mercat i fidelitzar els clients.
És per això que, a hores d’ara, el Banc Sabadell ostenta una major penetració en el mercat de les pimes, del 64,4%, mentre que el BBVA es queda amb un 60,7%. Fet que no treu, però, que un 68% dels clients del BBVA ho siguin alhora de l’entitat catalana, i viceversa, ja que un 64% de les empreses que treballen amb el Sabadell també ho fan amb la financera bilbaïna. Per al Banc Sabadell, la banca d'empreses és la línia del negoci més rendible, a part de ser una de les seves tres principals línies de negoci juntament amb la banca de particulars i d'inversió.
Les organitzacions i institucions empresarials i econòmiques de Catalunya ha rebutjat frontalment l'opa hostil anunciada aquest dijous, tant en la forma com en el fons i han alertat dels riscos que generarà aquest posicionament de lideratge, malgrat que totes elles són respectuoses amb l’economia de mercat. Hi ha temor per l'impacte d'aquesta operació, especialment significativa en un territori com Catalunya, caracteritzat per un gran dinamisme empresarial i que requereix entitats que s'orientin als interessos de les empreses, han assegurat aquesta setmana molts dels seus portaveus. Han coincidit en la rellevància del banc català en el seu suport a l’empresa, però també als empresaris i, en les últimes dècades, al paper de l’emprenedoria -en només 10 anys ha invertit 1.200 milions- i els autònoms.
L'ADN del Sabadell
Creat el 1881, el Banc Sabadell el van tirar endavant un grup d'empresaris de la ciutat de Sabadell que el van fundar amb un capital de 10 milions de pessetes. L’entitat va tenir un paper actiu en el comerç de llanes i carbó en les seves primeres etapes i, més endavant, amb el boom industrial del tèxtil, la capital vallesana va ser un dels eixos econòmics per excel·lència i el banc també va ser-hi per empènyer l’economia.
Amb la desaparició del Banc Sabadell moltes pimes quedaran orfes de finançament, assegurava la patronal Foment del Treball, i ho reblava el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, destacant el paper de l’entitat catalana entre les 700.000 empreses catalanes i autònoms. Santacreu demanava que “no es perdi aquesta potencialitat, varietat i qualitat d’oferta”, amb relació als serveis que ofereix el Sabadell.
El nivell de concentració del sistema financer amb aquest tipus d'operacions és "lesiu per al conjunt del sistema financer", sostenia el president de Pimec, Antoni Cañete. La patronal que lluita per la defensa de les pimes en diversos àmbits rebutja "frontalment" l'opa hostil per les "greus conseqüències" que tindria l'operació per aquestes empreses, que veurien com se'ls "dificultaria" l'accés a finançament i serien les "grans perjudicades" per la reducció de l’oferta del mercat, i perquè també “posa en risc l'estabilitat financera del país”.
En la mateixa línia, la també defensora de les pimes, la patronal vallesana Cecot insistia que “en el cas de les empreses el finançament és clau per poder garantir la seva activitat i, sobretot, per poder dur a terme projectes de transició energètica, transformació digital o internacionalització que els permeti consolidar-se i créixer”, argumentava el seu president Xavier Panés. “Si es redueix el mercat financer l’oferta de condicions a què poden optar les empreses deixaran de ser flexibles, sobretot per a les societats de dimensió pime”.
El degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC), Carles Puig de Travy, assegura que "estem davant d’una operació que conduirà a una intensificació de la concentració bancària i que, lògicament, tindrà conseqüències per a tots i, especialment, a Catalunya, on sembla que ens podríem situar en nivells de concentració no desitjables". "En aquesta anàlisi cal tenir present des dels accionistes als clients, passant pels treballadors i els proveïdors", manifesta el degà, alhora que considera que "a priori, cal considerar que qualsevol operació que dimensioni l’estructura empresarial i enforteixi la posició competitiva és positiva. Ara bé, des del punt de vista d’evitar concentració de mercat i pràctiques que vulnerin la competència, sempre és més desitjable que es faci entre corporacions de diferents països que no pas en organitzacions d’un mateix país".
D’aquí que, uns i altres, s’hagin adreçat als òrgans reguladors dels mercats i de la lliure competència per demanar-los que analitzin, i actuïn si cal, en cas que l’operació vagi contra el lliure mercat i les regles de la competència. El degà dels economistes catalans insisteix en el fet que "d’entrada, les diferents autoritats reguladores són les que han d’examinar si l’operació és correcte des de tots els punts de vista (normatiu, solvència, …), segons Travy, i si tindrà un impacte excessiu al mercat i els diferents agents. Estem parlant, per exemple, d’autoritats com el Banc Central Europeu, el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)".
La concentració també portarà aparellada una nova onada de tancament d'oficines d'atenció al públic que, a Catalunya especialment, ha estat demolidora per als consumidors en els últims anys. De fet, després de l'absorció de Bankia per part de CaixaBank, el 88% de la quota de mercat a oficines bancàries de Catalunya va quedar en mans de només cinc entitats. La suma de BBVA-Sabadell tindria 741 oficines a Catalunya, nombre que equival al 35% de la xarxa d'establiments bancaris amb atenció al públic del conjunt del territori. La xifra de la xarxa de la nova entitat, també pot variar i, probablement anar a la baixa, perquè el BBVA ja ha deixat clar en la seva oferta per a la fusió, que la marca 'Sabadell' només es preservarà en aquelles zones on estigui justificat pel seu pes financer.
Duplicitat i lideratge a Espanya
Els reguladors hauran de dilucidar si la participació del mercat que assumiria el nou banc a Catalunya, del 84%, posa contra les cordes l’operativa financera del teixit empresarial, bàsicament les pimes. Així mateix, també caldrà veure si és una amenaça o un desafiament per a la resta del sistema financer espanyol. Més concretament per a dues de les cinc principals entitats financeres d’Espanya. CaixaBank, que actualment té un percentatge de penetració en el mercat empresarial català del 75% i el Banc Santander que controla un 55,7%, segons les dades disponibles. Per darrere, però a una distància significativa, trobem Bankinter (20%) i Ibercaja (11%).
Si aquestes participacions de mercat les extrapolem al conjunt d’Espanya i les acotem segons la dimensió empresarial, el banc que resultés de la fusió BBVA-Sabadell també tindria una posició de lideratge entre la petita empresa -de 2 a 10 milions de facturació- amb el domini del 70%. Seria la suma de l’actual 52% del BBVA i del 40% del Sabadell, també tenint en compte que hi ha duplicitats, ja que més de la meitat (54%) de les pimes que treballen amb l’entitat que presideix Josep Oliu, també ho fan amb el BBVA. Comparteixen també la seva administració financera el 42% de les firmes clientes de la banca bilbaïna, liderada per Carlos Torres, l’artífex d’aquesta opa hostil, segons les esmentades fonts.
Amb una participació de mercat del 70,8%, el banc BBVA-Sabadell passaria per davant de CaixaBank, que treballa amb un 62,5% de les petites empreses, i el Santander amb un 61,7%.
També les superaria en 10 punts percentuals en el segment de mitjanes empreses. Per al segment de les societats amb un negoci d’entre 10 i 100 milions d’euros anuals, la quota total del mercat encara és més alta: el 80,2% del conjunt d’Espanya. Fins ara el segment el liderava CaixaBank, amb un 73,7%, seguit del Santander, amb un 70,3%.
En aquesta dimensió de client empresarial, cal remarcar que el BBVA té un pes superior en l’actualitat, del 67,2%, mentre que el Sabadell es queda amb un 44,2%. Però les duplicitats també s’observen i també marquen més separació. El 71% dels clients del Sabadell ho són a la vegada del BBVA, però només quatre de cada deu (46%) de la banca bilbaïna també tenen operativa bancària amb l’entitat catalana.